Antic Règim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
m Bot:Desambiguació assistida: Competència - Canviant enllaç(os) per Competència econòmica |
||
Línia 102:
La [[indústria]] va veure entorpida la seva activitat per excessives reglamentacions i impostos, ja que existien [[duana|duanes]] internes; perquè els pesos i les mesures variaven segons les regions;<ref>L'estudi clàssic (des d'un punt de vista materialista) de la metrologia històrica és del polonès [[Witold Kula]] ''Las medidas y los hombres''</ref> i perquè alguns articles, en especial els cereals (base de l'alimentació de la major part de la població), eren sotmesos a una obsessiva política proteccionista de caràcter [[paternalista]], amb la qual cosa o bé havien de consumir-se al lloc de producció, o bé estaven sotmesos a taxa, o en qualsevol cas feien impossible la seguretat del subministrament. Per reblar el clau, a altres productes es van aplicar drets de duana (exteriors i interiors) que en molts casos anul·laven l'intercanvi.<ref>Un estudi molt complet de la situació fiscal de la monarquia Hispànica és el de [[Miguel Artola]] ''La Hacienda del Antiguo Regimen''.</ref>
Per tant, no existia [[llibertat econòmica]] ni [[Competència econòmica|competència]], la vida econòmica estava controlada pels gremis, per les corporacions o pel mateix estat, que en algunes ocasions, funcionava com a agent econòmic (a la corona de Castella van fer-se les reials fàbriques d'armament, de béns sumptuaris (tapissos, porcellana i vidre) o els [[estanc]]s de sal, tabac, aiguardent i naips). El [[mercantilisme]] en les seves variades formes va ser la doctrina econòmica que va justificar la política econòmica dominant: el [[proteccionisme]]. Model que, en la majoria dels casos, va tenir efectes perversos, ja que no disposaven d'instruments fiables d'anàlisi econòmica i tampoc no comprenien el funcionament del sistema econòmic. La [[fisiocràcia]] i el [[liberalisme]] [[economia|econòmic]] van aparèixer durant el [[segle XVIII]] com a propostes alternatives.
[[Fitxer:Francisco de Zurbarán 019.jpg|thumb|250px|''Fra Martín de Biscaia repartint pa als pobres'', de [[Francisco de Zurbarán]] ([[1639]]), monestir de [[Guadalupe (Càceres)]]. La sopa que repartien els convents justificava socialment la forma de vida dels monjos i dels captaires. Cap dels dos grups socials tindria cabuda en una societat que respongués al criteri burgès de l'[[ètica del treball]]]]
=== Societat ===
| |||