Catedral de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
m Bot:Desambiguació assistida: Gabriel - Canviant enllaç(os) per Arcàngel Gabriel |
||
Línia 150:
La porta s'obri [[arc atrompetat|atrompetada]] sobre un mur ressaltat que li serveix d'enquadrament. Consta de tres [[arquivolta|arquivoltes]] [[arc ogival|ogivals]] decorades, respectivament, amb catorze estatuetes d'àngels (la interior), setze de sants i díhuit de profetes (l'exterior), col·locades unes sobre les altres, seguint la direcció dels arcs i cadascuna amb els seus corresponents [[dosseret]]s. Totes aquestes figures, en total 48, estaven policromades.
Aquestes tres arquivoltes recolzen sobre sis dosserets -tres a cada costat- que protegeixen sis estàtues d'apòstols recolzats, al seu torn, sobre [[pilar (arquitectura)|pilars]] de secció prismàtica triangular les cares dels quals es decoren amb [[quadrifoli]]s amb esfinxs de la Mare de Déu i de l'[[Arcàngel Gabriel|Arcàngel]], en relleu, i diversos escuts del rei, familiars (com els [[Família Borja|Borja]] o els [[Centelles (família)|Centelles]]) i gremials. Els altres sis apòstols apareixen situats fora de l'arc, però sobre idèntics pedestals. En l'angle que forma la porta amb el mur de l'església, a un costat i a l'altre, apareixen, en sengles dosserets gòtics, les estàtues de [[Sixt I|Sant Sixt]] i [[Sant Llorenç màrtir|Sant Llorenç]] i de [[Sant Valeri]] i [[Sant Vicent Màrtir]]. Els batents o fulles de les portes, els claus i els [[ferratge]]s de la porta són originals de 1438.
L'arquivolta queda emmarcada per un [[gablet]] abonat per arcuacions cegues amb estàtues. En la part superior de la façana, també dins d'un gablet, s'obri una gran [[rosassa]] de sis puntes, que representa l'[[estrella de David|estrela de David]] o ''Salomó'', de 6.45 metres de diàmetre, constituïda per dos triangles equilàters entrellaçats en els intersticis de la qual figuren diversos adorns de [[traceria]] calada que emmarca [[vitrall]]s policroms. Aquesta rosassa fou quasi totalment reconstruïda en els anys 1960 en haver patit el mal de la pedra. Com apunta [[Joan Fuster]], aquesta estrela salomònica és bastant difícil d'explicar a l'entrada d'un temple catòlic.<ref name="Fuster"> Fuster, Joan, pàg. 73.</ref>
| |||