Sèquans: diferència entre les revisions

Els '''sèquans''' (llatí ''Sequani'', grec Σηκουανοί) foren un poble [[celtes|celta]] de [[Gàl·lia]] de l'alta vall de l{{'}}''Arar'' o [[Saône]]. Cèsar descriu el seu territori i diu que era a la regió del [[Rin]]; el [[serralada del Jura|Jura]] els separava dels [[helvecis]]; al sud tenien el [[Roine]], però el territori que feia angle amb el Saône no el posseïen completament, amb una part del territori en mans dels [[al·lòbroges]], una altra en mans dels [[segusians]] i una tercera en mans dels [[ambarris]] (dependents dels [[eduinshedus]]); a l'oest tenien el riu ''Arar'' o ''Sauconna'' (Saône) que els separava dels eduinshedus; i al nord tenien als [[leucs]] i els [[lingons]]. Cèsar també diu que el seu territori arribava fins al Rin.<ref>{{Ref-llibre|capítol=Sequani (people)|urlcapítol=http://www.britannica.com/topic/Sequani|títol=Encyclopaedia Britannica|url=http://www.britannica.com|edició=en línia|llengua=anglès|data=''s.d''|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

La seva capital era [[Vesontio]] ([[Besançon]]) al [[Doubs]]. Va estar governats per reis que no eren vitalicis. Els sèquans estaven aliats als [[arverns]] i eren hostils als eduinshedus. En la lluita contra els eduinshedus els sèquans i arverns van demanar ajut als més de cent mil germànics comandats per [[Ariovist]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]''</ref> que s'havien establert a la regió en temps de [[Juli Cèsar]] i amb el seu ajut els van aconseguir derrotar, apoderant-se d'un terç de les terres dels sèquans, i hagués ocupat un altre terç si Cèsar no els hagués expulsat cap al Rin, a la vora del qual els va derrotar. El [[52 aC]], durant la [[Guerra de les Gàl·lies]] els sèquans van enviar homes de reforç a [[Vercingetòrix]], que [[Batalla d'Alèsia|estava assetjat]] per Cèsar a [[Alèsia]].<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VII, 75</ref>