Arverns: diferència entre les revisions

Els '''arverns''' (llati ''Arverni'') foren una de les principals tribus de la [[Gàl·lia]] que van rivalitzar amb els [[edushedus]] per la supremacia. La seva capital fou Augastonemetum, que [[Estrabó]] anomena ''Nemossus'', i és l'actual [[Clarmont d'Alvèrnia]] (capital de la regió que els deu el nom, [[Alvèrnia]]).

El seu territori estava limitat pel [[Cévennes]] i limitaven per aquest costat amb els [[helvis]], però entremig hi havia els [[vel·lavis]] i els [[gabals]]. A l'est tenien els [[edushedus]], a l'oest els [[lemòvics]], al nord-oest els [[bitúriges]] i al sud-oest els [[cadurcs]]. Posseïen també la vall de l'[[Alier]] i una part del centre de la Gàl·lia.

Així doncs, de la mateixa manera que els [[Armòrica|Armoricans]] eren « els qui viuen prop del mar », els Arverns serien « els del país de la Verneda »,<ref>J.-M. Pailler, « Les Rutènes, peuple des eaux vives », ''Pallas'', 76, 2008, {{p.}}349</ref> « els qui viuen davant de terres plantades de verns », o fins i tot « els qui viuen davant de terres cultivades ».<ref>Pierre Charbonnier, "Histoire de l'Auvergne, des origines à nos jours", De Borée, 1999, p. 44 </ref> Tanmateix, altres especialistes diuen que el nom significaria « els qui són superiors »,<ref>Pierre-Yves Lambert, ''La langue gauloise'', éditions errance 1994, {{p.|200}}</ref><ref>Bernard Sergent, ''Les indo-européens'', Payot, Paris (1995), 2005, p. 217</ref> format a partir del radical ''ver-'' : « sobre, superior », i aquesta superioritat podria ser d'[[altitud]], referida a que els Arverns vivien «  per sobre  » dels seus veïns.

El [[122 aC]] Fabius Maximus va fer una expedició contra els [[calis]] i el rei dels arverns, Bituitis, fill de Luer, va demanar un tractat al senat però fou detingut de per vida; el [[121 aC]] els edushedus i els [[al·lòbroges]] estaven en guerra i els darrers tenien als arverns i als [[rutenis]] com aliats, però foren derrotats per Fabius a la confluència del [[Roine]] i l'[[Isère (riu)|Isère]] i els al·lòbroges van esdevenir súbdits de Roma però els arverns i rutenis van conservar el seu territori.

En temps de Cèsar els arverns eren aliats als [[sèquans]] i van demanar l'ajut del germànic Ariovistus contra els edushedus, aliats de Roma. Cèsar va derrotar els sèquans el [[58 aC]] però no va entrar a territori dels arverns. El [[52 aC]] els [[carnuts]] es van revoltar; van seguir els arverns sota la direcció de [[Vercingetòrix]], i en aquest moment els cadurcs, gabals i vel·launis o vel·lavis els hi estaven sotmesos; en aquest moment la capital era [[Gergòvia]] on els arverns van rebutjar l'atac romà. Altres pobles gals es van unir a l'aixecament general. La guerra va acabar amb la [[batalla d'Alesia]] on els gals foren derrotats i Vercingetorix fou capturat i portat a Roma on fou executat.