Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla d'Alèsia»

m
m (hedus)
En aquells dies, les condicions de vida a Alèsia anaven empitjorant cada vegada més. Amb els 80.000 soldats i la població local havia massa gent dins de la fortalesa per a tan escàs menjar.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.71-4. </ref>
 
A finals de setembre les tropes gal·les, dirigides per [[Commi]], rei dels [[atrebats]] (secundat pels eduos [[Viridomarus]] i [[Eporedorix]] i l'arvern [[VergasillaunusVercassivel·laune]], cosí de Vercingetorix),<ref>{{ref-llibre|url = http://www.todaviapordeterminar.com/usr/rianxeira/HistAnt/Alèsia.html
|títol = El setge d'Alèsia <!-- Generat per Muro Bot. Pots ajudar a omplir aquesta plantilla --->
|consulta = 2009
}}</ref> van acudir en reforç dels assetjats a Alèsia, i van atacar les muralles exteriors de Cèsar. Vercingètorix va ordenar un atac simultani des de dins. No obstant això, cap d'aquests intents va tenir èxit i a la posta del sol la lluita havia acabat. L'endemà, l'atac gal va ser sota la cobertura de la foscor de la nit i van aconseguir un major èxit que el dia anterior. Cèsar es va veure obligat a abandonar algunes seccions de les seves línies fortificades. Només la ràpida resposta de la cavalleria, dirigida per Marc Antoni i [[Gai Treboni]], va salvar la situació. La muralla interna també va ser atacada, però la presència de trinxeres, els camps plantats de "''lliris''" i de "''Ceppos''", que els homes de Vercingétorix havien d'omplir per avançar, els van retardar prou com per evitar la sorpresa. En aquells dies, la situació de l'[[exèrcit romà]] també era difícil.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.79-80. </ref>
 
L'endemà, el [[2 d'octubre]], VergasillaunusVercassivel·laune va llançar un atac massiu amb 60.000 homes, enfocat al punt feble de les fortificacions romanes, que Cèsar havia tractat d'ocultar fins llavors, però que havia estat descobert pels gals. L'àrea en qüestió era una zona amb obstacles naturals en la qual no es podia construir una muralla contínua, coneguda després pels romans com muntanya Rea, on Cèsar va ubicar a 4.000 dels seus homes. L'atac es va produir combinant les forces de l'exterior amb les de la ciutat: Vercingétorix va atacar des de l'exterior les fortificacions interiors. Cèsar va confiar en la disciplina i valor dels seus homes, i va ordenar mantenir les línies. Ell personalment va recórrer el perímetre animant als seus legionaris.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.82-83 </ref>
 
[[Fitxer:Archeodrome Beaune 8.jpg|thumb|left|300px|Reconstrucció actual de les fortificacions de Alèsia.]]
98.952

modificacions