Batalla d'Alèsia: diferència entre les revisions

|Combatientes2 = Tribus [[Gals|gales]]

|Comandante1 = [[Juli Cèsar]]

|Soldados1 = 12 legions romans i auxiliars (entre 55.000 i 60.000 homes)

|Soldados2 = Total: 330.000 guerrers <br /> 80.000 (Vercingétorix) <br /> 250.000 (Comio)

La '''batalla '''i''' setge d'Alèsia''' va ser un enfrontament militar ocorregut el mes de setembre de l'any [[52 aC]], a la regió de la tribu gal·la dels [[Mandubis]], i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'[[Alèsia]]. Estava situada probablement sobre de la muntanya d'[[Auxois]], sobre la moderna [[Alise-Sainte-Reine]] ([[França]]), si bé aquesta ubicació està discutida. En efecte, alguns autors han discutit que aquesta localització no concorda amb la descripció de la batalla feta per Cèsar, i s'han presentat diverses alternatives de les que actualment només [[Chaux-des-Crotenay]] (al [[Jura (departament)|Jura]], França) és considerada com una alternativa possible. No obstant això, els més recents descobriments arqueològics semblen confirmar la ubicació de Alise-Sainte-Reine com la més probable.

 

 

La batalla és descrita en detall per nombrosos autors contemporanis incloent a Cèsar en les seves '' [[De bello gallico|Comentaris a la guerra de les Gàl·lies]] '', Llibre VII. Després d'aquesta batalla, el líder rebel va ser capturat i la Gàl·lia va ser definitivament derrotada convertint-se en una província romana. El [[Senat romà]] es va negar a atorgar a Cèsar els honors per les seves victòries en les [[Guerra de les Gàl·lies|guerres gàl·liques]] sent aquest un dels factors desencadenants que van conduir a la [[Segona Guerra Civil de la República de Roma|guerra civil romana]] dels anys 50-45 aC

Alèsia estava situada al cim d'un turó envoltat per valls i rius i comptava amb importants defenses. Atès que un assalt frontal sobre la [[fortalesa]] seria suïcida, Cèsar va considerar millor forçar un [[setge]] de la fortalesa per retre els seus enemics per fam. Atès que hi havia prop de 80.000 homes fortificats dins d'Alèsia juntament amb la població civil, la fam i la set forçarien ràpidament la rendició dels [[gal (Gàl·lia)|gals]]. Per garantir un bloqueig perfecte Cèsar va ordenar la construcció d'un [[perímetre]] circular de fortificacions. Els detalls dels treballs d'[[enginyeria militar|enginyeria]] es troben en els ''Comentaris de la Guerra de les Gàl·lies'' (''[[De bello gallico]]'') de Juli Cèsar i han pogut ser confirmats per les excavacions arqueològiques a la zona. Es van construir [[muralla|murs]] de 18 km de llarg i 4 metres d'alt amb fortificacions espaiades regularment en un temps rècord de 3 setmanes. Aquesta línia va ser seguida cap a l'interior per dos [[fossat]]s de quatre metres i mig d'ample i prop de mig metre de profunditat. El més proper a la fortificació es va omplir d'aigua procedent dels rius propers. Així mateix, es van crear conscienciosos camps de trampes i rases davant les [[estacada]]s amb la finalitat que el seu abast fos encara més difícil, més una sèrie de [[Talaia (construcció)|torres]] equipades amb [[artilleria]] i espaiades regularment al llarg de la fortificació.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.69-70.</ref>

 

 

En aquells dies, les condicions de vida a Alèsia anaven empitjorant cada vegada més. Amb els 80.000 soldats i la població local havia massa gent dins de la fortalesa per a tan escàs menjar.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.71-4. </ref>