Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla d'Alèsia»

m
nom ok
m (nom ok)
|Combatientes2 = Tribus [[Gals|gales]]
|Comandante1 = [[Juli Cèsar]]
|Comandante2 = [[VercigentòrixVercingetòrix]], <br /> [[Comio]]
|Soldados1 = 12 legions romans i auxiliars (entre 55.000 i 60.000 homes)
|Soldados2 = Total: 330.000 guerrers <br /> 80.000 (Vercingétorix) <br /> 250.000 (Comio)
La '''batalla '''i''' setge d'Alèsia''' va ser un enfrontament militar ocorregut el mes de setembre de l'any [[52 aC]], a la regió de la tribu gal·la dels [[Mandubis]], i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'[[Alèsia]]. Estava situada probablement sobre de la muntanya d'[[Auxois]], sobre la moderna [[Alise-Sainte-Reine]] ([[França]]), si bé aquesta ubicació està discutida. En efecte, alguns autors han discutit que aquesta localització no concorda amb la descripció de la batalla feta per Cèsar, i s'han presentat diverses alternatives de les que actualment només [[Chaux-des-Crotenay]] (al [[Jura (departament)|Jura]], França) és considerada com una alternativa possible. No obstant això, els més recents descobriments arqueològics semblen confirmar la ubicació de Alise-Sainte-Reine com la més probable.
 
Aquesta batalla va enfrontar als exèrcits de la [[república romana|República de Roma]] dirigits per [[Juli Cèsar]], que comptava amb la cavalleria al comandament de [[Marc Antoni]], i amb legions sota el comandament dels seus llegats, [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]] i [[Gai Treboni]], entre altres, contra una confederació de tribus gal sota el lideratge de [[VercigentòrixVercingetòrix]], cap de la tribu dels [[arvern]]s. Alèsia va ser la batalla clau que va donar la victòria definitiva als romans davant els gals en la llarga [[Guerra de les Gàl·lies]]. El [[setge]] d'Alèsia és considerat una de les grans èxits militars de Cèsar i fins i tot en l'actualitat és utilitzat com un exemple clàssic de setge.
 
La batalla és descrita en detall per nombrosos autors contemporanis incloent a Cèsar en les seves '' [[De bello gallico|Comentaris a la guerra de les Gàl·lies]] '', Llibre VII. Després d'aquesta batalla, el líder rebel va ser capturat i la Gàl·lia va ser definitivament derrotada convertint-se en una província romana. El [[Senat romà]] es va negar a atorgar a Cèsar els honors per les seves victòries en les [[Guerra de les Gàl·lies|guerres gàl·liques]] sent aquest un dels factors desencadenants que van conduir a la [[Segona Guerra Civil de la República de Roma|guerra civil romana]] dels anys 50-45 aC
Alèsia estava situada al cim d'un turó envoltat per valls i rius i comptava amb importants defenses. Atès que un assalt frontal sobre la [[fortalesa]] seria suïcida, Cèsar va considerar millor forçar un [[setge]] de la fortalesa per retre els seus enemics per fam. Atès que hi havia prop de 80.000 homes fortificats dins d'Alèsia juntament amb la població civil, la fam i la set forçarien ràpidament la rendició dels [[gal (Gàl·lia)|gals]]. Per garantir un bloqueig perfecte Cèsar va ordenar la construcció d'un [[perímetre]] circular de fortificacions. Els detalls dels treballs d'[[enginyeria militar|enginyeria]] es troben en els ''Comentaris de la Guerra de les Gàl·lies'' (''[[De bello gallico]]'') de Juli Cèsar i han pogut ser confirmats per les excavacions arqueològiques a la zona. Es van construir [[muralla|murs]] de 18 km de llarg i 4 metres d'alt amb fortificacions espaiades regularment en un temps rècord de 3 setmanes. Aquesta línia va ser seguida cap a l'interior per dos [[fossat]]s de quatre metres i mig d'ample i prop de mig metre de profunditat. El més proper a la fortificació es va omplir d'aigua procedent dels rius propers. Així mateix, es van crear conscienciosos camps de trampes i rases davant les [[estacada]]s amb la finalitat que el seu abast fos encara més difícil, més una sèrie de [[Talaia (construcció)|torres]] equipades amb [[artilleria]] i espaiades regularment al llarg de la fortificació.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.69-70.</ref>
 
La cavalleria de [[VercigentòrixVercingetòrix]] sovint contraatacava els treballs romans per evitar veure's completament tancats, atacs que eren contestats per la cavalleria germànica que va tornar a provar la seva vàlua per mantenir els atacants a ratlla. Després de dues setmanes de treball, part de la cavalleria gal·la va poder escapar de la ciutat per una de les seccions no acabades. Cèsar, preveient l'arribada de tropes de reforç, va manar construir una segona línia defensiva exterior protegint les seves tropes. El nou perímetre era de 21 km, incloent quatre campaments de cavalleria. Aquesta sèrie de fortificacions els protegiria quan les tropes d'alliberament gal·les arribessin: ara eren assetjadors preparant-se per ser assetjats.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.70, 2 </ref>
 
En aquells dies, les condicions de vida a Alèsia anaven empitjorant cada vegada més. Amb els 80.000 soldats i la població local havia massa gent dins de la fortalesa per a tan escàs menjar.<ref> Cèsar, ''La Guerra de les Gàl·lies'', VII.71-4. </ref>
98.952

modificacions