Batalla d'Alèsia: diferència entre les revisions

En l'hivern de l'any [[54 aC|54]] al [[53 aC]], la tribu i pacificada dels [[eburons]], dirigida per [[AmbíorixAmbiòrix]], es va revoltar contra la invasió romana i va destruir la [[Legio XIII Gemina|Tretzena legió]] dirigida pels generals [[Quint Tituri Sabí|Sabío]] i [[Luci Aurunculeu Cotta]] (que no estava emparentat amb la família de la mare de Cèsar, els [[Aurelio Cotes]]) en una emboscada planificada acuradament. Aquest va ser un important cop contra l'estratègia de Cèsar en la Gàl·lia, ja que amb això havia perdut una part de les seves tropes i, el que era més important, el prestigi militar que l'acompanyava, al que calia afegir que la situació política a Roma li impedia aconseguir reforços. La revolta dels eburons va ser la primera derrota clara dels romans en la Gàl·lia i va inspirar els sentiments tribalistas per tota la regió. Li va portar gairebé un any sencer, però Cèsar va aconseguir reprendre el control de la Gàl·lia i pacificar a les tribus. Però, el problema encara no havia acabat. Les [[Gals|tribus gal·les]] començaven a adonar-se que només podrien aconseguir derrotar a Roma mantenint unides. Es va convocar un concili de dirigents a [[Bibracte]] per iniciativa dels [[hedus]], una tribu anteriorment lleial a Cèsar. Només els [[rems]] i els [[lingones]] van preferir mantenir la seva aliança amb Roma. El concili va declarar a Vercingétorix, líder dels [[arverns]], comandant dels exèrcits units de la Gàl·lia.