Diferència entre revisions de la pàgina «La Blancaneu i els set nans»

cap resum d'edició
{{vegeu3|el conte popular|la pel·lícula de Disney|La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)}}
[[Fitxer:Franz Jüttner Schneewittchen 5.jpg|thumb|250px|Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)]]
'''''(La) Blancaneu''''' coneguda també com '''(La) Blancaneu i els set nans''' (títol alemany: ''Schneewittchen'') és el títol d'ununa faula o [[conte]] popular europeu, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels [[Germans Grimm]] en una primera edició el 1812. [[LaFou Blancaneupublicada ien elsel setrecull nans''Kinder- und Hausmärchen'' (pel·lículaContes de 1937fades per a infants i llars)|La, pel·lículaevidentment homònimainspirada deen Waltmolts Disneyaspectes del folklore popular, del qual els dos germans eren profunds estudiososo. La ciutat de [[Lohr]] vaen contribuir[[Baixa aFranconia]] mantenirsosté laque història''Schneewittchen'' oralha ennascut circulacióallà.
 
Existeix una altra faula dels germans Grimm en què la protagonista es diu Blancaneu: ''La Blancaneu i Rosa-roja''. No existeix cap correlació entre les protagonistes de les dues faules, que en l'original alemany tenen també dos noms lleugerament diversos: ''Schneewittchen'' (la Blancaneu de ''Blancaneu i els set nans'') i ''Schneeweißchen'' (la de ''Blancaneu i Rosa-roja''). Tots dos noms han el mateixa significació; el primer és escrit segons els dialectes de la Baixa Alemanya ([[baixalemany]]), el segon segons aquells de l'Alta Alemanya ([[altalemany]]).
 
En el sistema de classificació de les faules d'[[Aarne-Thompson]], Blancaneu representa el tipus 709. En el recull de faules dels germans Grimm, Blancaneu es troba al núm. 5.
 
[[La Blancaneu i els set nans (pel·lícula de 1937)|La pel·lícula homònima de Walt Disney]] va contribuir a mantenir la història oral en circulació.
 
== La història ==
La rondalla narra com una bonica i dolça princesa anomenada Blancaneu, de pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i cabells negres com la nit, desperta la gelosia de la Reina Malvada, la seva malvada madastra, nova i segona esposa del seu pare, el rei. La Reina Malvada per art d'una [[bruixeria|bruixa]], ordena a un caçador de matar-la per a ser ella la dama més bella del reialme (el jutge és el mirall màgic de la Reina Malvada). El caçador no pot complir l'ordre i abandona la princesa Blancaneu al bosc, on és recollida en una caseta del bosc pels set [[Nan (ésser mitològic)|nans]] que estan captivats per la bellesa de la princesa Blancaneu. Blancaneu aleeshoresaleshores viu amagada amb els set nans, prenent-ne cura d'ells. Tanmateix, la Reina Malvada, mira de retrobar-la i assassinar-la amb una poma enverinadaemmetzinada, però no hi arriba pas perquè ella no s'empassa del tot la poma. Per això roman viva en un taüt de vidre que custodien els set nans, però profundament adormida. És presonera de l'encanteri del somni de la mort. Tan sols un petó d'amor veritable d'un príncep la farà despertar-se i l'alliberarà trencant el maligne sort del somni de la mort. La història es clou en un feliç matrimoni de la princesa Blancaneu amb el príncep.
 
== Interpretacions ==
Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la [[poma]] enverinada que mata o el petó d'amor veritable del príncep que salva i desperta la princesa Blancaneu del seu son profund de mort de la poma enverinada (en les primers versions el petó d'amor veritable del príncep no apareixia i era un sotrac del taüt el que despertavadesvetllava la princesa Blancaneu, potser és una contaminació de ''[[La Bella Dorment (conte)|la Bella Dorment]]''). Igualment el concurs de bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional.
 
La [[crítica feminista]] considera que és un conte per a alliçonar sobre el paper reservat a la dona, japuix que la princesa Blancaneu se salva perquè accepta cuidarde iprendre servircura elsdels set nans del bosc i servir-los, i perquè la bellesa és el motor de la trama. Des deEn la psicoanàlisi se subratllasotlinea el complexcomplexe d'Èdip i la gelosia de la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, com a detonants de l'acció.
 
En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns set [[drac]]s les criatures que acullen la princesa Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies).
 
== Enllaços externs ==
* [http://vigilant-far.blogspot.com/2012search/12label/questions-de-llengua-58-la-blancaneu-i-2.htmlBlancaneus ''Qüestions de llengua: La Blancaneu'' (sobre el nom en català)]
 
{{commonscat}}
2.790

modificacions