Occitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Vegeu |
m trec foto repetida i endreço una mica la resta, que estaven totes amuntegades i fora de lloc |
||
Línia 21:
=== La invasió francesa ===
[[Fitxer:Occitània i Aragó en 1213.svg|thumb|
La llengua occitana va patir una forta persecució durant la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], que va instaurar el francès com l'única llengua oficial de la nova república i considerava l'occità com una llengua reaccionària de l'[[antic règim]]. La instauració de l'escola pública francesa i dels mitjans de comunicació francòfons van deixar la llengua autòctona ferida de mort. El [[nacionalisme occità]] sorgeix com un sentiment de greuge de les regions del sud de [[França]] provocat per la reestructuració econòmica i energètica empresa pel [[gaullisme]] durant els anys 60, que hauria donat prioritat a les més pròsperes regions del nord. Posteriorment, a partir de [[1968]], es dóna un ressorgiment cultural occità que, combinat amb la protesta econòmica, desemboca en la dècada dels 70 en una reivindicació nacionalista que considerava que Occitània era una colònia interna de l'estat centralista francès.<ref name="Contreras">{{cita publicació | autor = Contreras Romero, Valente A. | títol = Volem viure: nacionalisme occità en el sud francès. | any = 2006 | publicació = Política i cultura
Línia 27:
== Províncies tradicionals o regions d'Occitània ==
[[Fitxer:Províncies d'Occitània.png|thumb
[[Fitxer:Municipis Occitània.svg|thumb|349x349px|Municipis d'Occitània]]▼
* '''[[Valls Occitanes|Valls occitanes]]''' ''(Valadas Occitanas)''
* '''[[Provença]]'''
Linha 40 ⟶ 39:
== Geografia ==
Occitània es pot dividir en set zones orogràficament definides:
* '''[[Pirineus]]''' al sud, que fan de frontera amb la [[península Ibèrica]], amb alçàries com el pic d'Aussau (2.885 m), la Vinhamala (3.298 m), Long (3.194 m), Miei de Bigorra (2.877 m), Montner (francès: ''Monné'') (2.147 m), Mauberma (2.880 m), Valhièr (2.839 m), Tres Senhors (2.199 m), Ger (2.612 m), Sent Bertomiu (2.349 m), Serrèra (2.921 m), Puèg de Burgarag (1.231 m), Camp-ras (2.554 m), pic de la Munia (3.194 m) i Neuviela (3.092 m).
* El '''[[massís Central]]''' o més ben dit ''Septentrional'', al centre-nord del país, amb els subsistemes del Platèu de Velai, el Platèu de Miuvachas, el Platèu de la Marcha, les muntanyes del Vivarès, que inclouen el Mesenc (1.754 m), el Cantal (1.858 m), Lo Puei de Doma (1.465 m), la Losèra (1.702 m), les Cevènas (1.551 m), l'Aubrac (1.471 m), i el Puei de Sant Circ (o Puei de la Crotz. francès: ''Sancy'') (1.886 m).
Línia 52:
== Divisió administrativa ==
[[Fitxer:Occitan en France.PNG|thumb|250px|Els dialectes occitans i les regions de França]]▼
Actualment, el territori lingüístic occità està dividit entre [[França]] (gairebé la totalitat de l'àrea occitana), [[Itàlia]] (les [[Valls Occitanes|valls occitanes]], o Valdeses i l'enclavament de La Gàrdia –en [[italià]]: ''[[Guardia Piemontese]]''– a [[Calàbria]]), [[Catalunya]] (la [[Vall d'Aran]]) i [[Mònaco]]. El territori sota administració francesa és dividit en set regions administratives.
{{Administració d'Occitània}}▼
== Cultura ==
[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe.gif|thumb
[[Fitxer:Flag of Occitania.svg|thumb|Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans]]▼
▲[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe.gif|thumb|300px|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'[[Europa]] entre les quals apareix l'occità]]
L'[[occità]] és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentre les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria lingüística romànica'', aquesta zona central ha anat rebent menys influències, i així ha nascut l'occità. Una altra hipòtesi sobre el naixement de l'occità pot ser que fou una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas, l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa a Europa) com són:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Scala |nom=Luca |títol=Català de l'Alguer: criteris de llengua escrita : model d'àmbit restringit de l'alguerès |url=http://books.google.cat/books?id=XudKcVNit2UC&pg=PA171&dq=occitan+prehistoric&hl=ca&sa=X&ei=T2OhUtPuA6yX0AXDuIGoCA&ved=0CD8Q6AEwAA#v=onepage&q=occitan%20prehistoric&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2003 |pàgines=171 |isbn=8484154637}}</ref>
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità és blocat en totes bandes per barreres naturals: la [[mar Mediterrània]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[massís Central]] i els [[Alps]].
Linha 71 ⟶ 66:
La llengua històrica és l'[[occità]], però només és oficial (cooficial, amb el castellà i el català) a la [[Vall d'Aran]]. En les zones que administrativament pertanyen a [[França]] i [[Mònaco]] es parla sobretot [[francès]], mentre que en les que estan a [[Itàlia]] es parla també [[italià]]. A França, el [[Sindicat Occità de l'Educació]] lluita per l'ensenyament [[bilingüisme|bilingüe]] del francès i l'occità a les escoles. Altres moviments culturals occitans actuals lligats a la llengua són, per exemple, el [[felibritge]].
La literatura occitana i en occità va viure la seva època d'or durant l'[[edat mitjana]], en especial els seus [[trobador|trobadors i trobairitzs.]] A finals del segle XIX, com en altres pobles europeus -per exemple, el català- va sorgir un moviment de [[occitanisme|Renaixença]] de la literatura occitana, època en la qual podem destacar [[Frederic Mistral|Frederic Mistrau]]. Un escriptor destacable occità del segle XX és, per exemple, [[Joan Bodon]].
Linha 79 ⟶ 75:
== Política ==
=== Occitanisme i nacionalisme occità ===
▲[[Fitxer:Flag of Occitania.svg|thumb|Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans]]
{{AP|Occitanisme|Nacionalisme occità}}
L'occitanisme, en sentit ample, és el conjunt de tots els moviments que fan la promoció de la llengua occitana i que defensen els interessos d'Occitània, de la seva població i de la seva cultura. L'occitanisme pot agrupar accions i moviments molt diversos, de tipus lingüístic, cultural, socioeconòmic o polític.
El nacionalisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'estat d''''Occitània''' secessionat de [[França]]. Reivindica bàsicament gran part del sud de [[França]], a més de [[Mònaco]] i alguns territoris d'[[Espanya]] ([[la Vall d'Aran]]) i [[Itàlia]] ([[Valls Occitanes|valls occitanes]]), com a part de la nació occitana. El fonament del nacionalisme és lingüístic i cultural, encara que actualment l'[[occità]] és minoritari en tot el seu àmbit lingüístic.
[[Fitxer:Manifestacioncarcassona12.jpg|thumb|300px|Manifestació occitanista a [[Carcassona]] el 2005]]▼
El nacionalisme occità sorgeix com un sentiment de greuge de les regions del sud de [[França]] provocat per la reestructuració econòmica i energètica empresa pel [[gaullisme]] durant els anys 60, que hauria donat prioritat a les més pròsperes regions del nord. Posteriorment, a partir de [[1968]], es dóna un ressorgiment cultural occità que, combinat amb la protesta econòmica, desemboca en la dècada dels 70 en una reivindicació nacionalista que considerava que '''Occitània''' era una colònia interna de l'estat centralista francès.<ref name="Contreras"/>
Linha 94 ⟶ 90:
=== Partits polítics nacionalistes occitans ===
▲[[Fitxer:Manifestacioncarcassona12.jpg|thumb
El [[nacionalisme]] occità només va adquirir una expressió política a partir de [[1959]], amb la creació per [[Francés Fontan]] del [[Partit Nacionalista Occità]] (actualment [[Partit de la Nació Occitana]]). Aquesta creació era, de fet, la concreció de les teories sociopolítiques desenvolupades pels ideòlegs occitans i per:
Linha 162 ⟶ 159:
* [http://anemoc.macarel.net/ Convocatòria de la manifestació de Carcassona del 2009] {{oc}}.
* [http://arrilemosin.free.fr/ Arri!, Collectiu Lemosin (Lexics, cartas)] {{oc}} (fr).
▲{{Administració d'Occitània}}
{{cal coor}}
| |||