Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
inicio compilació històrica després refaré el text |
||
Línia 22:
== Història ==
{{Modificant}}
El 1989 un Consorci format per la [[Diputació de Barcelona]] i l'[[Ajuntament de Barcelona]] aprova la creació del CCCB, en el marc d'un projecte de rehabilitació del [[El Raval|barri del Raval]] i dels seus edificis històrics, amb la intenció d'ubicar un complex de cultura contemporània a l'antiga [[Casa de la Caritat de Barcelona|Casa de Caritat]].<ref name=":0" />
=== Etapa Ramoneda ===
La direcció del Centre encarregà als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d’Eduard Mercader, el projecte de construcció de l’equipament cultural.<ref>{{ref-web|url=http://mimoa.eu/projects/Spain/Barcelona/CCCB |títol=Estudi arquitectònic del projecte |consulta=21 de desembre de 2011 |obra= |editor=Mimoa |data=2011 |llengua=anglès }}</ref> Les obres van començar el 1991 i el CCCB es va inaugurar oficialment el [[25 de febrer]] de [[1994]], sota la direcció de [[Josep Ramoneda i Molins|Josep Ramoneda]], que va estar al capdavant del Centre des que es va crear, el 1989, fins al 2011. Va néixer com una institució multidisciplinària dedicada a l'estudi de les ciutats i a tot el que d'elles es deriva. Des de llavors ha produït desenes d'exposicions i centenars de conferències, xerrades i presentacions de tot tipus.
El març del 2011 el Centre va inaugurar el teatre, culminant així el projecte inicial. La rehabilitació d'aquest espai va costar uns 8 milions d'euros.<ref>{{ref-publicació| cognom =Marimón | nom =Sílvia | enllaçautor = | article =El relleu al capdavant d'un CCCB que va engegar Ramoneda |url= | publicació = [[Ara (diari)|Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 20/12/2011 | pàgines = p.29 |issn = 2014-010X}}</ref>
El 16 de novembre de 2011 es va comunicar a [[Josep Ramoneda]] que el seu contracte com a director del centre no seria renovat el 2012. Els treballadors del centre van demanar un concurs públic per la successió al càrrec,<ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20111124/54239275878/trabajadores-del-cccb-piden-que-el-nuevo-director-se-elija-por-concurso-publico-transparente.html#.TvDHTHh13v8.twitter |títol=Trabajadores del CCCB piden que el nuevo director se elija por concurso público "transparente" |consulta=21 de desembre de 2011 |obra=[[La Vanguardia]] |editor= |data=24/11/2011 |llengua=castellà }}</ref> concurs que no es va dur a terme.
=== Etapa Sintes ===
=== Etapa Villatoro ===
El 2015 el CCCB va tractar qüestions d’aparença més quotidiana –els problemes de l’habitatge–, però que tenen al darrere reflexions de fons sobre què és la ciutat, fins a les reflexions d’aparença més especulativa –el futur de l’espècie humana en un temps de canvi tecnològic. En un moment de debat sobre el concepte de sobirania i sobre els canvis en els models de representació política –vinculats a la vida pública catalana d’aquest temps–, sobre el paper de la cultura i de les institucions culturals, sobre les narratives que ens expliquen i ens orienten, sobre les necessàries formes de representació a l’espai públic, la programació del CCCB, vista com a conjunt, ha volgut sobrevolar tots aquests espais i oferir-ne una visió pròpia, des del rigor i la pluralitat.<ref>Vicenç Villatoro, Memòria 2015</ref>
El 2016 es va centrar en l’espai privat, la vida quotidiana, les transformacions d’hàbits i de concepcions que es produeixen fora de l’espai públic, i que tenen també –i potser fins i tot especialment– una transcendència política. Reprenent la frase d’André Breton en la qual s’unificava la proposta de transformar el món de Karl Marx i la de canviar la vida seguint Arthur Rimbaud, la sensació era que valia la pena centrar la reflexió en aquests canvis en la quotidianitat i l’esfera privada que potser, finalment, són els que més profundament transformen el món. Temes com la gestió del temps, l’envelliment, la relació entre el desig sexual i l’arquitectura, el repte del turisme, el paper de la ficció literària o les noves formes de consum audiovisual, tan vinculats a aquests espais aparentment privats, han travessat la programació del CCCB del 2016.<ref>Vicenç Villatoro, Memòria CCCB 2016</ref>
▲El 16 de novembre de 2011 es va comunicar a [[Josep Ramoneda]] que el seu contracte com a director del centre no seria renovat el 2012. Els treballadors del centre van demanar un concurs públic per la successió al càrrec,<ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20111124/54239275878/trabajadores-del-cccb-piden-que-el-nuevo-director-se-elija-por-concurso-publico-transparente.html#.TvDHTHh13v8.twitter |títol=Trabajadores del CCCB piden que el nuevo director se elija por concurso público "transparente" |consulta=21 de desembre de 2011 |obra=[[La Vanguardia]] |editor= |data=24/11/2011 |llengua=castellà }}</ref> concurs que no es va dur a terme. Ramoneda fou rellevat per [[Marçal Sintes]], proper a l'entorn de la Fundació Catalanista i Demòcrata.<ref>{{ref-publicació| cognom =Marimon | nom =Sílvia | enllaçautor = | article =Marçal Sintes dirigirà el CCCB |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 20/12/2011 | pàgines = p.28-29 |issn = 2014-010X}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20111220/54241440850/centenares-de-personas-arropan-a-ramoneda-en-su-despedida-del-cccb.html |títol=Centenares de personas arropan a Ramoneda en su despedida del CCCB |consulta=21 de desembre de 2011 |obra=[[La Vanguardia]] |editor= |data=20/12/2011 |llengua=castellà }}</ref> L'octubre de 2014 s'anuncià que Marçal Sintes seria substituït per [[Vicenç Villatoro]], director del centre des del 15 de novembre del 2014.<ref>{{ref-publicació|cognom=Aragay|nom=Ignasi|títol=Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB|publicació=[[Diari Ara]]|url=http://www.ara.cat/cultura/Vicenc-Vilaltoro-sera-director-CCCB_0_1229877207.html|consulta=20 d'octubre de 2014|data=14 d'octubre de 2014}}</ref>
==
El CCCB centra la seva activitat en la investigació creativa i en la producció de coneixement mitjançant una sèrie de projectes centrals de producció pròpia, com les exposicions temàtiques i altres formats presencials i digitals: els debats internacionals, el [[CCCB Lab]], la plataforma de literatura [[Kosmopolis]], la línia d'activitat Beta: projectes que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l'era digital; el projecte de cinema experimental Xcèntric, el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà, el Premi Internacional d'Innovació Cultural, la plataforma Arxiu CCCB i altres propostes i festivals associats.
| |||