Comarques de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.106.199.206. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 10:
 
== Història ==
Els [[Període romà a Catalunya|romans]] van anomenar ''Xupapollescivitates'' els principals [[Llista de poblacions ibèriques de Catalunya|poblats ibers]] i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: [[Ceretans]] ([[Cerdanya]]), [[bergistans]] ([[Berguedà]]), [[ausetans]] ([[Osona]]).
 
Sota l'estructura administrativa romana, la província [[Tarraconense]] va ser dividida en convents jurídics. El convent de [[MenjacacaTàrraco]] es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la [[Pla de Lleida|plana de Lleida]] i amb el [[Maestrat aragonès|Maestrat]]. [[Plini el Vell]] diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 ''civitates'', que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: ''gerundenses'' ([[Gironès]]), ''segarrensis'' ([[Segarra]]), a més del ''territorium tarraconensis'' ([[Camp de Tarragona]] i [[Tarragonès]]).
 
En l'època visigoda, es van constituir els seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: [[Bàrcino]] (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del [[Vallès]] [[Baix Llobregat]] i [[Maresme]]), [[Emporiae]] ([[Empordà]] tot i que l), [[La Seu d'Urgell|Orgellia]] ([[Bisbat d'Urgell]]).