Estret de Tatària

Estret de Tatària o Golf de Tatària (rus: Татарский пролив; xinès:韃靼海峽 Dádá hǎixiá; japonès: 間宮海峡Mamiya kaikyō és un estret de l'Oceà Pacífic que divideix l'illa russa de Sakhalín del continent asiàtic, connectant la Mar d'Okhotsk al nord amb la Mar del Japó al sud. Fa 900 quilometres (560 mi) de llargada, 4–20 m (13-66 ft) de fondària, i 7.3 quilometres (4.5 mi) d'amplada en el seu punt més estret.

L'estret de Tatària connecta la Mar d' Okhostsk amb la Mar del Japó.

Història

Les costes del "Canal de Tatària" van sercartografiades per La Pérouse el 1787.

"Tatària" és el nom antic usat pels europeus per a referir-se a una extensa regió que cobreix l'Àsia interior, Àsia Central i Àsia del Nord. Aquest topònim deriva de l'etònim medieval "Tàtars",

L'estret tàtar era un trencaclosques per als exploradors europeus ja que, quan hom s'apropava des del sud, la fondària cada vegada era més escassa i semblava el cap d'una badia. El 1787, Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse va decidir no arriscar-se i es va dirigir cap al sud tot i que els habitants de la localitat li havien dit que Sakhalin era una illa. El 1797, William Robert Broughton també va decidir que el golf de Tatària era una badia i va tornar cap al sud. El 1805 Adam Johann von Krusenstern no va poder penetrar l'estret des del nord. El viatge de Mamiya Rinzō de 1808 era poc conegut pels europeus. Gennady Nevelskoy va passar l'estret des del nord el 1848. Els russos van mantenir això en secret i van usar-lo per a evadir una flota britànica durant la Guerra de Crimea.

La part sud-est de l'Estret de Tatària va ser el lloc d'un dels incidents més tensos de la Guerra Freda, quan l'1 de setembre de 1983, el Korean Air Lines Flight 007, que portava 269 persones va ser derivat pels soviètics.

Enllaços externs

• «Tatar Strait» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
• Parusa.narod.ru: Tatar Strait—Strait of Tartary—(rus)