Església de la Concepció (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom
| imatge
| mapa_nom = Barcelona
| lat_dec = 41.394722
| long_dec = 2.1675
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| localitzacio = C. Aragó, 299 -
| municipi = [[Barcelona]]
| construit = Final segle XIII; actual Capella del Santíssim: 1869
| arquitecte = Jeroni Granell i Mundet; Antoni Serrallach (capella del Santíssim)
| estil = Gòtic,
| designacio1 = BCIL
| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40294 40294]
| designacio1_data =
}}
L''''Església de la Concepció'''
Des de 1999 el rector de la Basílica és Mn. [[Ramon Corts i Blay]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.parroquiaconcepciobcn.org/ca/parroquia/qui_som/sacerdots|títol = Sacerdots de la Basílica de la Puríssima Concepció|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> És una obra protegida com a [[Bé Cultural d'Interès Local]].
== Descripció ==
[[Fitxer:Interior de l'església de la Concepció.jpg|thumb|Interior de l'església]]
[[Fitxer:Claustre de l'església de la Concepció.jpg|thumb|Claustre]]
Ubicat al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de la Puríssima Concepció es troba en l'extrem sud de l'[[illa de cases]] delimitada pels carrers Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. La parcel·la presenta forma d'ela, ja que abraça el quadrant delimitat pel Passatge del Rector Oliveres a excepció del xamfrà, pertanyent a una altra finca. Per tant, l'edifici mostra dues façanes: la de l'església i rectoria, afrontada al Carrer Aragó; i la del [[claustre]] i la Capella del Santíssim, afrontada al Carrer Roger de Llúria.<ref name="ipac"/>
La parròquia ve configurada per un conjunt d'edificis de dissemblant entitat arquitectònica i cronologia, fruit d'un llarg i curiós procés històric de construcció i ocupació de l'espai.<ref name="ipac"/>
L'església és l'edifici més significatiu del recinte, ja que es realitzà seguint un projecte únic i emprant bona part dels materials de l'església [[arquitectura gòtica|gòtica]] de l'antic Monestir de Jonqueres, traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui es troba la Plaça Urquinaona) fins a l'actual. La façana principal, orientada al Carrer Aragó presenta un portal coronat amb [[arquivolta|arquivoltes]] ogivals flanquejat per dues finestres apuntades amb traceria. Sota el coronament, a doble vessant i decorat amb traceries, s'obre una [[rosassa]] decorada a base de cercles tangents. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle XV de nau única amb [[capella (arquitectura)|capelles]] laterals entre els [[contrafort]]s i capçalera poligonal. La nau presenta sis trams de [[volta de creueria]] amb les nervadures sostingudes sobre [[mènsula|mènsules]], donant lloc a uns murs de tancamant llisos, només interromputs per les obertures de les capelles laterals. A la banda més occidental de l'església s'hi desenvolupa el campanar i la rectoria.<ref name="ipac"/><ref>[http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1360&id.districte=02 Església de la Concepció (claustre del convent de Jonqueres i campanar de l'Església de Sant Miquel) - 08019/1360]</ref>
El campanar, com en el cas de l'església, és resultat del trasllat i recreació del campanar de l'antiga Església de Sant Miquel, desapareguda vers el 1870 amb les obres d'ampliació de la Casa de la Ciutat. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb una escala de cargol interior que culmina a un segon cos de mesures inferiors i coronat per un [[pinacle]].<ref name="ipac"/>
La rectoria s'alça l'esquerra del campanar i és una construcció historicista de planta rectangular i tres nivells d'alçat, bastit a finals del segle XIX. Les obertures, alineades en eixos verticals, presenten emmarcaments petris amb guardapols gotitzants. La manca d'alineació entre l'església i campanar i la rectoria es deu al canvi de planificació urbanística del carrer Aragó, que de 50 m d'amplada passà a 30 m durant la construcció del conjunt.<ref name="ipac"/>
La resta d'edificis, afrontats a Roger de Llúria, mantenen la mateixa alineació i mostren una clara manca d'unitat en el seu disseny de façana, donat que és resultat de diferents campanyes constructives i canvis de projecte.<ref name="ipac"/>
El claustre gòtic es localitza a la banda més meridional d'aquest grup de façanes i també fou traslladat parcialment de l'antic Convent de Jonqueres, però sense respectar-ne la seva fesomia original. Es tracta d'un claustre de planta rectangular i dos nivells d'alçat, amb llurs galeries d'arcs en punta d'ametlla [[imposta]]nt sobre columnelles. A la planta baixa, dites columnelles son lobulades i llurs àbacs presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta presenta columnelles de secció vuitavada.<ref name="ipac"/> El claustre és senzill i va ser construït en el [[segle XIV]]. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs. Al claustre s'hi conserven tres urnes sepulcrals dels segles XIV i XV.{{CN}}
Adossada al claustre per la seva banda nord, i perpendicular al carrer Llúria s'hi bastí la Capella del Santíssim, un edifici [[neogòtic]] de capçalera plana amb tres [[nau (arquitectura)|naus]] a base d'arcs torals i diafragmàtics apuntats i coberta de vessants.<ref name="ipac"/>
Clou el conjunt la Capella de Montserrat, una construcció d'una sola planta amb una façana escultòrica certament treballada a principis del segle XX.<ref name="ipac"/>
== Història ==
El convent de Jonqueres fou fundat el 1269, en temps de Jaume I, pel bisbe Berenguer de Palou per tal d'acollir-hi les monges comendadores de Santiago que fins llavors habitaven el seu zenobi sabadellenc. L'església del convent fou consagrada el 1448. El segle XVII el convent entrà en decadència i, després de la desamortitzacions del segle XIX, esdevingué hospital militar, correccional i caserna successivament, representant significatives modificacions de les seves estructures construides. L'any 1868 la Junta Revolucionaria Provincial de Barcelona es proposà enderrocar l'edifici per fer millores urbanístiques a la zona. L'any 1869 el bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro plantejà la construcció d'una nova parròquia dedicada a la Immaculada Concepció en el nounat Eixample de la ciutat. En aquest marc, l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart projectà el trasllat de l'església i [[claustre]] de Jonqueres, tasca finalment materialitzada i dirigida per Jeroni Granell i Mundet. La nova església de l'Eixample, junt amb la planta baixa del claustre, seria inaugurada solemnement el 14 de juny de 1871. <ref name="ipac"/>
Tan sols tres anys més tard, l'arquitecte Emili Sala i Cortés fou contractat per canviar la planta del claustre i afegir-hi el segon pis, traslladar i reconstruir el campanar de Sant Miquel i dissenyar la nova rectoria i la Capella del Santíssim. Les dificultats econòmiques de la parròquia, junt amb l'ampli abast de les obres, provocaren que aquestes no finalitzessin definitivament fins l'any 1892. Vers l'any 1906 l'arquitecte Antoni Serrallach procedí a la variació formal de les obertures i al recreixement de [[contrafort]]s i façanes de l'església, donant-li un nou coronament. En un moment no documentat entre 1906 i 1930 el conjunt es conclouria amb la construcció de la [[capella (arquitectura)|capella]] de Montserrat i d'un nou [[frontis]] regularitzat afrontat al passatge del Rector Oliveres. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] el conjunt fou assaltat i incendiat i les obres de reparació es prolongaren fins l'any 1957. Calgué refer forjats i [[teulada (construcció)|teulades]] del claustre i de les Capelles del Santíssim i de Montserrat, així com reconstruir el [[cor (arquitectura)|cor]] i netejar els murs cremats de l'església i substituïr els paviments de tot el conjunt.<ref name="ipac"/>
==Arquitectura==
==Actuacions arquitectòniques==
Arran de les reformes urbanístiques a la Barcelona de les darreries del segle XIX es començava a plantejar l'obertura d'una gran avinguda que travessaria la [[Ciutat Vella de Barcelona]] que acabaria essent la [[Via Laietana]] afectant el seu traçat de ple a les dependències de l'antic monestir de Jonqueres. Al mateix temps la ciutat començava a urbanitzar l'[[Eixample de Barcelona]] amb la quadrícula del [[pla Cerdà]] i el bisbe [[Pantaleó Montserrat i Navarro]] barrinà la creació de noves parròquies en aquest nou espai urbà una d'aquestes parròquies fou dedicada a la [[Immaculada Concepció]]. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 22}} Tanmateix existeix un projecte l'any anterior a aquesta compra per part de l'arquitecte Josep Buixareu i Gallart que plantejava el trasllat de les restes del monestir, finalment executat per Jeroni Granell entre el 69 i el 71, sobre el projecte de Buixareu. La dècada següent es completa la construcció amb la dotació de l'edifici de la rectoria i el campanar procedent de l'Església de Sant Miquel sota la direcció tècnica d'Emili Sala, projecte que acabà Antoni Serrallach. És força probable que la reforma que elevà el [[coronament]] de l'edifici i que convertí la [[coberta]] plana a una de dues aigües es realitzés en una data imprecisa a pels volts de l'any 1906. L'any 1936 amb els avalots anticlericals generalitzats l'Església de la Concepció rebé els embats d'aquesta violència amb robatoris i un incendi que afectà greument l'estructura de l'edifici especialment en la zona del [[cor]]. Entre el mateix 39 i el 41 es comencen a arreglar els desperfectes d'aquest incendi en diverses fases que culminen el 57 any en què es documenta la darrera intervenció destacable.{{sfn|Estany Oliveira|2008|loc=pàg. 39}}
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40294 | títol=Església de la Concepció | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=20 desembre 2017 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
== Bibliografia==
* {{citar ref| tipus = web| cognom1 =Estany Oliveira | nom1 =David | cognom2 =Estany Oliveira | nom2 =Jordi | títol =Aixecament arquitectònic de l'església de la Puríssima Concepció i el seu claustre | url =http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/5219 | data = 2008 | consulta = 26 d'octubre de 2014 | citació = treball de final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya amb accés a tres arxius un relatiu a la memòria, i els altres dos recopilatoris de plànols i fotografies | ref = Estany Oliveira }}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Monestir de Jonqueres|Església de la Concepció}}
* {{ref-web | url=http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1360&id.districte=02 | títol=Església de la Concepció | obra=Cercador Patrimoni Arquitectònic | editor= Ajuntament de Barcelona}}
* [http://www.parroquiaconcepciobcn.org/ca/inici Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora - lloc web de la parròquia]
*[http://www.xtec.cat/~mbazan/mars/albums/esglesia_concepcio/index.htm Imatges de l'església]
Linha 87 ⟶ 77:
{{Monuments de l'Eixample de Barcelona|BCIL}}
{{ORDENA:Esglesia De La Concepcio Barcelona}}
[[Categoria:Basíliques de Catalunya]]
[[Categoria:Edificis de l'Eixample de Barcelona]]
[[Categoria:Edificis traslladats]]
[[Categoria:
[[Categoria:Esglésies neogòtiques de Barcelona]]
| |||