Malgrat que no són [[Bo governamental|bons governamentals]], els [[Bo d'empresa patrocinada pel govern|bons d'empreses patrocinades pel govern]] que aquestes empreses emeten per a finançar les seves operacions compten amb el suport implícit del govern central. Adicionalment, les empreses patrocinades pel govern crearen un mercat secundari de préstec a través de l'extensió de garanties, l'emissió de [[boobligació (finances)|bons]], i la [[titulització]] de deute. Això permeté que els emissors en el mercat primari augmentessin el volum dels seus préstecs i alhora disminuïssin el risc que comportaven els préstecs hipotecaris individuals. Encara que els títols de deute emesos per aquestes - els [[bo d'empresa patrocinada pel govern|bons d'empreses patrocinades pel govern]], a diferència dels [[bons governamentals]], no tenien una garantia creditícia explícita de l'estat, les entitats de crèdit els oferien a [[taxa d'interès|taxes d'interès]] favorables i els prestataris -inversors- estaven disposats a pagar-ne alts preus; això era degut a la percepció que hi havia una "garantia implícita" per part del govern, que no permetria que fessin [[bancarrota]] o declaressin una moratòria en el pagament del seu deute. Aquesta percepció permeté a Fannie Mae i a Freddie Mac un estalvi financer d'uns 2 mil milions de dòlars, cada any. Efectivament, el setembre del [[2008]] i arran de la [[Crisi hipotecària de 2007|Crisi hipotecària subprime del 2007]], el govern rescatà les dites empreses i les posà sota la seva tutela abans de permetre la seva [[bancarrota]].
