Pigmalió (obra de teatre): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 5:
La versió de l'obra en llengua catalana la va signar [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], que no en féu una simple traducció, sinó una adaptació: el [[Londres]] postvictorià es convertí en la Barcelona dels anys cinquanta, quan els efectes de la guerra ja començaven a pal·liar-se.<ref>{{GEC|0155730|Adaptació}}</ref> És una [[faula]] lingüística, integrant una de les poques distincions que perceben els catalanoparlants: la distinció entre el mal català de les classes populars barcelonines, sobretot si conté elements del català [[xava]] i el bon català dels barcelonins cultes.<ref name=xtec>{{ref-web|url= http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Oliver.html| consulta=6 juliol 2015|títol=Pigmalió| editor=Xtec}}</ref> La versió catalana de l'obra es presentà el 26 de maig de 1957 al [[Teatre Municipal La Faràndula]] de [[Sabadell]].<ref name=casa>{{ref-llibre|cognom=Casas|nom=Joan|títol=Joan Oliver, versions de teatre|pàgines=18|lloc=Barcelona| editorial= [[Edicions Proa]] |any=1989| consulta=6 juliol 2015}}</ref>
=== Resum de la versió catalana
La història comença quan la senyora Fortuny amb els seus fills, a la sortida del Palau de la Música, veu que està plovent i que no tenen cap vehicle per anar a casa seva, decideixen agafar un taxi, però per això en Toni, que és el fill de la senyora Fortuny, va a cerca un taxi. Anant cap al taxi es topa amb una senyoreta que ven flors i ell sense dir-li res segueix amb el seu tomb. La senyora Fortuny, es disculpa i així coneixeran a la Roseta. Aquí també coneixerem a Fontanella, que és amic d'en Jordana. En Jordana és professor de fonètica i serà la persona que ajudarà a la Roseta.
La Roseta volia canviar. Volia parlar millor, passar d'una noia senzilla, malparlada i inculta a una persona refinada, subtil…,és a dir, una persona ben educada. Això li servirà per poder atreu-re a més gent perquè comprin flors, ja que aquest és el seu ofici.
| |||