|
==Orígens i evolució==
Arriba España, ines una grandeOriginalmentOriginalment tots els ''ludi'' eren oferts als déus en compliment d'un vot (''ludi votivi'') a canvi d'un favor que s'havia concedit. L'any 366 aC, els ''Ludi Romani'' es van establir dins el [[festes romanes|calendari]] per a ser celebrats anualment amb l'erari públic fent-se càrrec de les despeses.<ref>Alison Futrell, "The Roman Games: A Sourcebook", ed.Blackwell, 2006, p. 2</ref> Generalment el jocs anaven precedits d'una desfilada (''pompa circensis'') en la qual s'exhibien: imatges del déus, els competidors, els joves cavallers de la noblesa romana, els sacerdots dansaires (''[[salii]]'') i HOSTmúsmúsics (''Collegium Tibicinum''). De vegades els ''ludi'' se celebraven en relació a [[triomf]]s. El primer ''ludi'' de què hi ha constància va ser un espectacle de [[venatio]] de l'any 186 aC, encomanat per [[Marc Fulvi Nobílior I]] en compliment d'un vot per una victòria obtinguda pel seu exèrcit i que es va pagar amb el botí d'aquella guerra.<ref>Ida Östenberg, "Staging the World: Spoils, Captives, and Representations in the Roman Triumphal Procession", ed.Oxford University Press, 2009, p. 169</ref>
HHCJHGXHics (''Collegium Tibicinum''). De vegades els ''ludi'' se celebraven en relació a [[triomf]]s. El primer ''ludi'' de què hi ha constància va ser un espectacle de [[venatio]] de l'any 186 aC, encomanat per [[Marc Fulvi Nobílior I]] en compliment d'un vot per una victòria obtinguda pel seu exèrcit i que es va pagar amb el botí d'aquella guerra.<ref>Ida Östenberg, "Staging the World: Spoils, Captives, and Representations in the Roman Triumphal Procession", ed.Oxford University Press, 2009, p. 169</ref>
Per ser actes dedicats als déus, els jocs s'organitzaven en un principi pel col·legi de sacerdots. Durant la República, van començar a ser presidits pels [[cònsol romà|cònsols]] i la responsabilitat va recaure en els [[edil romà|edils curuls]]. Encara que es destinava una partida de diners públics per a la seva organització, els cònsols que les presidien acostumaven a afegir diners propis per augmentar l'esplendor dels jocs i a la vegada per congraciar-se amb el poble si volien tornar a ser escollits a les següents eleccions.<ref>Lovat, Statius and Epic Games, p. 10</ref> Amb el temps es va convertir en una manera d'exhibir públicament el poder econòmic d'una persona i també els qui es presentaven per primera vegada a un càrrec públic feien una aportació de diners. Sovint, en relació als ''ludi'' s'oferien banquets o diners per decorar o fer reparacions en un temple.<ref>Sumi, "Ceremony and Power";W. Jeffrey Tatum, "The Patrician Tribune", ed.University of North Carolina Press, 1999, p. 198–199 (posant com a exemple l'edil Clodius Pulcer )</ref>
|
