Josep Puig i Cadafalch: diferència entre les revisions

| educacio = [[Universitat de Madrid]]

| mestres = [[Domènech i Montaner]]<br /> [[August Font]] <br /> [[Elies Rogent]]

Era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà,<ref>{{citar ref |cognom = |nom = |article = Esquela materna|publicació =La Veu de Catalunya |data = 9-07-1902|pàgines = |url = http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup1/id/4690/rec/13| consulta = 29 de març de 2012}}</ref> dedicats a la fabricació de teles a [[Mataró]], ciutat on va viure i cursar els seus estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels [[escolapi]]s de Mataró.<ref name=memoriescv>[[#Memories|Cadafalch 2003]], pàg. 389–392</ref> Amb setze anys començà a fer col·laboracions literàries d'un regust [[Romanticisme|neoromàntic]] i patriòtic. Puig es mostrava interessat pels moviments nacionals emergents de l'època i va identificar ràpidament la història com a element bàsic per a la creació d'una consciència nacional i per refermar la identitat de país enfront d'un [[parlamentarisme]] centralista. Als seus primers treballs es reflecteix aquest esperit:

La primera experiència docent la va tenirhaver de la mà de [[Pompeu Fabra]] amb qui es va associar el 1891 per muntar una acadèmia preparatòria per a l'ingrés a les escoles d'arquitectura i enginyers. A l'acadèmia Fabra impartia les classes de matemàtiques i Puig les de dibuix.<ref name=expo93/> La iniciativa va durar un any fins que el [[1892]] Puig va començar a exercir com a arquitecte municipal de Mataró, en substitució d'Emili Cabanyes. Va continuar en el càrrec fins al [[1896]].<ref>{{ref-web |url= http://www.ghcmataro.org/estendar/cadafal.html |títol=Josep Puig i Cadafalch | consulta=14 d'agost de 2010 |cognom= |nom= |coautors= |autor= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc=Mataró | editor=Grup d'Història del Casal |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= }}</ref>

Va ser nomenat professor de l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona]] (1901–[[1902]]), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne [[Joaquim Raspall]]. També va impartir classes a la universitat de [[la Sorbona]] ([[1925]], [[1937]]–[[1939]]),<ref name=memoriescv/> la de [[Universitat de Harvard|Harvard]], la de [[Universitat Cornell|Cornell]] ([[1926]]) i a l{{'}}''Institut d'Art et Archéologie'' de [[París]] ([[1930]]).

Conscient de les possibles represàlies polítiques de la dictadura, Puig i Cadafalch va amagar tot el seu arxiu personal, amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte, en una doble paret a casa seva. El [[2003]], 80 anys més tard, van ser descoberts per la família i, després d'una llarga negociació, venuts a la [[Generalitat de Catalunya]].<ref>{{ref-web|url= http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20070612/05.htm| consulta=30 desembre 2014|títol=El Govern adquireix l'arxiu personal de Josep Puig i Cadafalch|obra=Acords de Govern| editor=Generalitat de Catalunya|data=12 de juny de 2007}}</ref>

A les eleccions de novembre de 1901, Puig és elegit [[regidor]] de la [[Lliga Regionalista]] a l'[[Ajuntament de Barcelona]] (1901–[[1906]]) integrat a la comissió de Foment i Cultura, des d'on es va implicar directament en les millores de la qualitat dels serveis als ciutadans: especialment de la xarxa de [[clavegueram]] i de l'asfaltat de la [[Gran Via de les Corts Catalanes|Gran Via]] i del [[Passeig de Gràcia]]. L'any 1902, fomenta la creació de [[Junta de Museus de Catalunya|Junta Autònoma de Museus]] que va crear el [[museu Arqueològic de Barcelona|museu Arqueològic]] al [[Parc de la Ciutadella]].<ref name=alcolea13/>

Puig i Cadafalch, era un dels majors detractors de l'urbanisme de [[Ildefons Cerdà|Cerdà]] i havia manifestat a [[La Veu de Catalunya]] que l'homogeneïtat igualitària de la trama de Cerdà entrava en contradicció amb la voluntat de dotar certs espais o institucions de la ciutat d'una identitat especial. La ciutat començava a aspirar a una capitalitat que no havia tingut en segles, i això requeria un nou urbanisme i una nova arquitectura. [[París]] era el referent més immediat pel que feia a l'ordenació monumental o institucional desitjada i les noves teories urbanístiques europees sobre la segregació d'usos (indústria, comerç/serveis, lleure i residència) oferien solucions a la compatibilitat de la ciutat amb la indústria.<ref name=BCN>{{ref-web |url= http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm62/bmm62_qc30.htm |títol=La contribució externa a la construcció de Barcelona | consulta=13 setembre 2009 |autor= Albert Ferré |data=2003 |obra= | editor= [[Ajuntament de Barcelona]] |llengua=català }}</ref> La posició de Puig i l'aprovació el 1903 del [[Pla Jaussely]] que harmonitzava el [[Pla Cerdà]] amb els traçats originals de les viles que envoltaven la ciutat, va fer que Puig comencés a monumentalitzar la ciutat i trencar amb l'ortodòxia del pla de l'eixample, promovent la creació d'institucions que resolguessin els problemes locals.<ref name=alcolea13/>

Puig, en la seva activitat com a diputat fins a la suspensió de la legislatura el [[1909]]<ref name=expo97/> es va pronunciar contra l'exportació d'obres d'art i a favor del desenvolupament dels museus; potenciant el desenvolupament de les comunicacions ferroviàries i de carreteres i a millorar l'ensenyament. Els seus esforços, però varen obtenir un ressò molt limitat pel govern i els diputats espanyols.<ref name=alcolea13/>

Puig va col·laborar amb [[Prat de la Riba]], que ocupava el càrrec de president de la [[Diputació de Barcelona]] des del 1907, en fer d'aquesta institució una organització dinàmica, llavor de la futura Mancomunitat. Va impulsar l'inici de les excavacions d'[[Empúries]], a càrrec de la [[Junta de Museus de Catalunya|Junta de Museus]] i dirigides per l'arqueòleg valencià [[Emili Gandia i Ortega|Emili Gandia]], i va participar de la fundació de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. En aquest període va continuar amb els seus viatges a [[Alemanya]], [[Brussel·les]] i el [[Migdia-Pirineus|migdia francès]].<ref name=alcolea13/>

Amb l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], es posicionà a favor de França.<ref name="safont">{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|lloc=Barcelona| editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 48}}</ref> Al seu primer mandat va abordar la qüestió de l'[[autodeterminació]] aprofitant la inèrcia del resultat de la [[primera guerra mundial]], en què s'havien creat nous estats. [[Francesc Cambó|Cambó]] va liderar un moviment autonomista seguit per la Mancomunitat i els parlamentaris catalans a Madrid, preparant un [[projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|projecte d'estatut d'autonomia]] aprovat el gener de [[1919]] per l'Assemblea de la Mancomunitat i ratificat per una assemblea de representants de municipis.<ref>[[#balcells|Balcells, 2003]]: pàg. 217</ref> El següent pas era presentar-ho davant del [[parlament espanyol]] perquè fos sancionat en nom del principi d'[[autodeterminació]] recollit en un dels [[catorze punts de Wilson|catorze punts]] de [[Woodrow Wilson|Wilson]].<ref>{{ref-llibre|títol =Memòries (1876–1936). Volum 1 d'Obres de Francesc Cambó|autor =Francesc Cambó| editor =Editorial Alpha|data= 1981|isbn =8472251853|url= http://books.google.cat/books?id=PReCrhqd_0AC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q&f=false| pàgines=pàg. 310}}</ref>

La negativa de Madrid a la proposta estatutària va coincidir amb una forta inestabilitat social a Catalunya que es manifestava en esdeveniments com la [[vaga de la Canadenca]]. La Lliga Regionalista va fer un gir cap a la dreta més conservadora i el sector més catalanista va decidir escindir-se i formar [[Acció Catalana]] (l'òrgan de difusió del qual era [[La Publicitat]]). Puig es va mantenir a la Lliga, però va perdre dos dels seus millors col·laboradors: [[Lluís Nicolau d'Olwer]] i [[Jaume Bofill i Mates]], que varen incorporar-se al nou partit.<ref name=alcolea13/>

Amb la implantació de la [[dictadura de Primo de Rivera]] i els ferms propòsits d'enfrontar-se al catalanisme, Puig i Cadafalch va decidir marxar a [[França]] el [[24 de desembre]] de [[1923]] per continuar els seus estudis del romànic,<ref name=alcolea13/> deixant al capdavant de la Mancomunitat al vicepresident [[Santiago Estapé i Pagès]].<ref>[[#escrits|Puig 2003]]: p. 20</ref> El gener de 1924 el governador militar de Catalunya, [[general Lossada]], va fer ús dels poders que li donaven el nou règim per imposar com a nou president de la Mancomunitat [[Alfons Sala i Argemí]]<ref>{{ref-web|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/01/31/pagina-7/33263628/pdf.html| consulta=30 desembre 2014|títol=La actuación militar. Declaraciones del gobernador civil|obra=La Vanguardia|data=31 de gener de 1924}}</ref> fins que la institució va ser dissolta definitivament el [[20 de març]] de [[1925]]. Durant la dictadura el general [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]] va procurar desfer sistemàticament l'obra política i cultural de la Mancomunitat que havia donat de nou modernitat i identitat al país.<ref>[[#balcells|Balcells, 2003]]: pàg. 232</ref>

* [[1909]]–[[1911]]. '''Obertura de la [[Via Laietana]]''': va dirigir la segona fase de les obres, entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix. És a dir el sector de la [[capella de Santa Àgata]], la plaça de Ramon Berenguer i l'avinguda de la Catedral, zona de la qual és l'autor del projecte d'ordenació urbanística ([[1914]]).<ref>{{ref-publicació|cognom=Ganau Casas|nom=Joan|títol=La recreació del passat: el Barri Gòtic de Barcelona, 1880–1950|publicació=Barcelona quaderns d'història|data=2003|pàgines=257–272|exemplar=Núm. 8|url= http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105505/171495| consulta=30 desembre 2014|issn=1135-3058}}</ref>

La primera etapa de Puig i Cadafalch està íntimament vinculada amb el seu sentiment d'arrelament a la terra, de casa pairal catalana, de prestigi feudal, aristocràtic, simbolista i somiador. Es coneix com a '''època rosa''' pel color dels seus edificis d'[[maó (construcció)|obra vista]] combinada amb [[rajola]] i [[forja]]. S'identifica la influència historicista del seu mestre [[Domènech i Montaner]] i de [[Josep Vilaseca i Casanovas|Vilaseca]], sobretot per l'ús de finestrals neogòtics o neoreneixentistes i les fileres de finestres a les golfes. Té un cert paral·lelisme amb l'arquitectura de [[Alfred Messel|Messel]] o en la [[Borsa d'Amsterdam]] de [[Hendrik Petrus Berlage|Berlage]]. Es pot enquadrar en el seu període [[modernista]] desenvolupat des de Mataró i [[Argentona]], la vila on estiuejava.<ref name=cirici>[[#cirici|Cirici 1966]], p. 49–52</ref>

En aquesta etapa la seva primera obra, la [[Casa Martí]] ([[1896]]), recull aquest programa germànic propi de la influència [[Richard Wagner|wagneriana]] de l'època, en contraposició al [[Racionalisme arquitectònic |racionalisme]] francès i la seva adaptació espanyola. La [[Casa de les Punxes]] ([[1905]]) incorpora un clar regust [[feudal]] nòrdic amb [[maó]] nu. En aquestes obres Puig no inventa formes noves sinó que integra i harmonitza detalls i solucions arquitectòniques preexistents. Practica l'evocació del paisatge amb abundants detalls florals coincidint en el temps amb l'exuberància floral de la porta del naixement de la [[Sagrada Família]].

La segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l''''època blanca''' ([[Racionalisme arquitectònic |Racionalisme]]) que correspon als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. Puig troba el seu punt més equilibrat coincidint amb el moment de la institucionalització. Les obres no són monumentals com la majoria del període anterior, sinó residencials. Es caracteritzen per un acurat [[estuc]]at als exteriors i [[pati (arquitectura)|pati]]s. Són edificacions amb un cert toc de ''[[Sezession]]'': una ordenació simple i un estalvi decoratiu nous fins ara en la seva obra. Mostren formes suaus, capcers arrodonits, [[pinacle]]s en forma esfèrica i [[merlet]]s trilobulats sense angles. Alguns elements són propis de l'[[empirisme]] britànic amb finestres de petits vidres quadrats i fins i tot a construccions residencials com la Hill House de [[Charles Rennie Mackintosh|Mackintosh]].

La tercera etapa és l''''època groga''' ([[Monumentalisme]]). Es desenvolupa durant el període de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]], on va ser el primer arquitecte. Aquesta època està caracteritzada pel monumentalisme i el [[neoclàssic]], el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús. Va projectar la [[Casa Pich i Pon]] inspirant-se en l'arquitecte americà [[Louis Sullivan]].<ref>{{ref-llibre|títol=Passat i present de Barcelona (III): materials per l'estudi del medi urbà|autor =F. Xavier Hernàndez, Mercè Vidal i Jansa, Magda Fernàndez, Mercedes Tatjer Mir | editor =Edicions Universitat Barcelona|data=1991|isbn =8478755594|url= http://books.google.cat/books?id=YXvhgJZk3c0C&pg=PA118}}, pàg.118</ref>

Puig i Cadafalch és potser més conegut com a historiador de l'art que com a arquitecte en cercles acadèmics i, especialment, a l'estranger. Puig va desenvolupar les bases fonamentals per a l'estudi de l'[[art antic]] i medieval català. Es va distingir per la seva participació directa en la política de conservació i [[restauració (art)|restauració]] del patrimoni català. Sens dubte aquests coneixements varen influir a la seva obra d'arquitecte. La seva formació en aquest camp es va alimentar de les pràctiques internacionals, especialment de [[França]] on, cinquanta anys abans, la [[Monarquia de Julioljuliol]] ja havia adoptat mesures per a preservar el patrimoni mitjançant la creació de la Comissió dels Monuments Històrics i la figura de l'«Inspector de Monuments» (càrrec que va ser ocupat per l'escriptor i arqueòleg [[Prosper Mérimée]]). A Catalunya tot just s'havia endegat una iniciativa similar a càrrec de l'arquitecte i director de l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona|Escola d'Arquitectura]], [[Elies Rogent]], que amb l'impuls de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] havia iniciat la restauració del [[Monestir de Ripoll]] destruït el [[1835]].<ref name=expo65>[[#expo|Puig 1989]], p. 65–69</ref> Cadafalch va dissenyar un [[estendard]] modernista ofert per la ciutat de Mataró el 1893 en consagrar el nou temple del monestir de Ripoll.<ref name="estendard"/> En una de les cares hi havia la figura de Sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres. A l'altra cara s'hi reproduïa la Mare de Déu envoltada per una orla.<ref name="estendard"/> L'estendard fou destruït el 1936. El grup d'Història del Casal de Mataró en promogué l'any 1997 una reproducció.<ref name="estendard">[http://www.ghcmataro.org/estendar/estend.html L'Estendard]</ref>

Som davant d'un home, doncs, polifacètic, amb múltiples interessos, que el conduiran, també, a preocupar-se per la restauració dels edificis medievals com una de les accions a escometre en el camp de la recuperació dels signes identitaris de la nació catalana, ja que es mou en un context en què els pobles d'Europa cerquen les seves arrels en aquest passat medieval.<ref>Moviments nacionals romàntics.</ref> Aquesta tasca, que desenvoluparà de manera intermitent al llarg de les primeres dècades del [[segle XX]], respon a un profund coneixement de l'arquitectura catalana antiga i medieval i parteix d'un estudi acurat de les obres, fet amb rigor científic. No només tenia una important formació com a arquitecte o historiador de l'art, tal com hem anat veient, sinó també com a enginyer, matemàtic, etc.

Cal tenir en compte que Puig i Cadafalch, des del seu càrrec de regidor de l'Ajuntament de [[Barcelona]], va promoure la creació de la Junta Autònoma de [[Museus]], que a partir del 1907 va esdevenir la [[Junta de Museus de Barcelona]], presidida per ell mateix. Durant els primers anys del segle XX es van crear també l'Institut d'Estudis Catalans, el Servei de Catalogació de Monuments, etc.<ref>Xavier Barral i Altet: "Algunes tesis de Puig i Cadafalch sobre la història de l'art català" dins {{ref-llibre|títol=Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània|lloc=Barcelona| editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=2003|isbn=8472837025| editor=Albert Balcells}}, p. 24</ref> Amb la creació de la [[Mancomunitat de Catalunya]] el 6 d'abril de [[1914]] l'[[Institut d'Estudis Catalans]] va poder començar a treballar d'una manera eficaç, des del començament es va donar molta importància tant a la catalogació com a l'actuació als [[monument]]s amb la finalitat d'afavorir-ne la [[Conservació i restauració|conservació]].<ref>[[#lacuesta|Lacuesta 2000]], p. 65</ref> La vinculació de Puig amb aquests organismes feu que el seu criteri fos decisiu en moltes de les actuacions a sobre de l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|patrimoni arquitectònic català]] durant aquest període.

Puig i Cadafalch es veurà influenciat, a l'hora d'emprendre accions de restauració, per les diverses tendències que al llarg del [[segle XIX]] es van anar perfilant a [[Europa]] i que marcaran les pautes d'actuació durant bona part del [[segle XX]]. D'una banda, a [[França]], país molt sensibilitzat amb el tema de la restauració arran de les destrosses provocades durant el període de la [[Revolució Francesa|revolució del 1789,]] que va conduir a una creixent preocupació per preservar els monuments i objectes del passat nacional, hi trobem una tendència cap a la restauració estilística que s'estendrà per tot Europa, defensada ja des de la [[Monument historique (França)|Comissió de Monuments Històrics]]<ref>Creada als anys trenta del segle XX.</ref> pels primers inspectors generals de l'estat, Ludovic Vitet (1802–1873) i [[Prosper Mérimée]] (1803–1870), sobretot per aquest segon, que va ocupar el càrrec entre el 1833 i el 1860.<ref>[[#lacuesta|Lacuesta 2000]], p. 33</ref>

Tanmateix, l'arquitecte [[Eugène Viollet-le-Duc]] (1814–1879) va ser qui va instaurar realment els principis de la restauració estilística, concebuda no de manera romàntica sinó racional i científica, tant a través de les seves intervencions en els edificis com dels seus escrits. La [[Restauració (art)|restauració]] havia de basar-se en el coneixement de les formes, estils i materials de l'edifici. Calia posar-se al lloc de l'arquitecte medieval i pensar com hauria actuat ell al moment actual.

La postura de Viollet, però, va trobar oposició, amb fortes controvèrsies, tant a França com a la resta d'Europa. Ja abans, a Anglaterra, [[John Ruskin]] (1819–1900), crític d'art, havia defensat una postura radicalment diferent de la de Viollet i els seus precursors. Per a ell, el monument s'havia de conservar respectant la petjada que el pas del temps hi havia imprès, perquè era això el que li donava el caràcter d'autenticitat i de document.

Puig, gran coneixedor, com hem anat veient, de l'arquitectura antiga i medieval catalana, va construir un model científic d'aproximació al monument, seguint la manera de fer de Viollet-le-Duc i de Rogent, que destacava la importància de conèixer a fons l'edifici, tant pel que fa a estructura i estètica com en el terreny documental. Era molt conscient del retard que es patia a Catalunya respecte dels països europeus: els documents, guardats en arxius i biblioteques amb pocs recursos, eren de difícil accés i això dificultava molt la tasca dels investigadors que volguessin fer un treball científic rigorós. En aquest camp, les seves aportacions van ser molt valuoses.

{{citació|La Tasca de la nostra època d'anàlisi i de crítica és fer ressortir, respectant-lo, l'art de tants avantpassats, destruint l'obra morta que les amaga, sense fer caure ni una pedra que hagi tingut vida; és tornar a sa bellesa primera l'obra antiga, tot conservant les que, com a flors arrapades a la pedra, hi hagin nascut en èpoques més modernes|J. Puig i Cadafalch|<ref>Josep Puig i Cadafalch: "Pel Monestir Sant Joan de les Abadesses",''La Veu de Catalunya'', ''El Correo Catalán'', 14 de març de 1912, dins {{ref-llibre|cognom=Alcoy|nom=Rosa|cognom2=Beseran|nom2=Pere|títol=Puig i Cadafalch i la restauració de monuments|lloc=Barcelona| editorial=Gràfiques Solà|any=2000}}, p. 11</ref>}}

Les intervencions de Puig en la restauració de monuments en alguns casos van ser directes, en d'altres es va limitar a participar en l'elaboració del projecte, sense arribar-ne a executar l'obra, feta per altres. A continuació parlarem una mica de les actuacions més importants, de com es van dur a terme i en què varen consistir, encara que cal esmentar que no van ser grans projectes, com és el cas d'Elies Rogent en la restauració del monestir de Ripoll. Les més interessants foren, potser, les fetes a Sant Joan de les Abadesses i a Santa Maria de la Seu d'Urgell, també fou important el seu paper en el conjunt de les esglésies de Terrassa.<ref>Joan Cabestany i Fort: "Arquitectura i arquologia en el traspàs del segle XIX al segle XX" dins {{ref-llibre|títol=Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània|lloc=Barcelona| editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=2003|isbn=8472837025| editor=Albert Balcells}}, p.64</ref>

L'actuació a l'[[Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca)|església de Santa Maria]] a [[Sant Martí Sarroca]], va ser-ne la primera obra de restauració important documentada. Va rebre l'encàrrec des de l'església. Va consistir en l'eliminació de la sagristia que s'havia afegit a la capçalera, reparant-ne l'interior i l'exterior, amb eliminació d'enguixats. El retaule barroc de l'absis va ser eliminat, però no el retaule gòtic de [[Jaume Cabrera]] o el cimbori barroc de sobre el creuer. Igualment van ser respectades dues capelles laterals i la portada, fetes al [[segle XVII]] i una capella afegida al transsepte nord durant el [[segle XVIII]]. L'arquitecte va dissenyar per a l'interior un altar i una trona, però van desaparèixer a la Guerra Civil.<ref>[[#alcoy|Alcoy, 2000]], p. 14''</ref> Tot i les parts eliminades, [[Joan Bassegoda i Nonell|Joan Bassegoda]] la va qualificar d{{'}}''actuació exemplar'', encara que el cert és que podem veure-hi un tipus d'intervenció en la quequal percebem una certa contradicció amb el seu pensament, reflectit en els escrits.

L'actuació al monestir de [[Sant Benet de Bages]], situat a [[Sant Fruitós de Bages]], va venir a través de l'encàrrec del seu propietari i amic, el pintor [[Ramon Casas]]. Per Puig va ser una oportunitat de poder aprofundir en l'estudi del conjunt arquitectònic. La intervenció va consistir a habilitar una part de l'edifici com a zona residencial. D'altra banda també va eliminar un cos d'època moderna adossat al claustre romànic, situat a on abans hi havia la sala capitular. Les seves actuacions en aquest monument van ser qualificades per [[fortia sola i moreta|Fortià Solà]], ja el 1914, de molt poc afortunades, ja que a més a més va afegir certs elements historicistes i en va eliminar d'altres, com per exemple els altars.<ref>Francesca Español: ''Sant Benet de Bagés, Fundació Caixa de Manresa, ''Manresa, 1995, a Raquel Lacuesta, "Puig i Cadafalch, la intervenció en els monuments i la seva influència a Catalunya", dins Albert Balcells(ed.): ''Puig i Cadafalch ...'' p.113</ref>

La restauració de la [[Catedral de la Seu d'Urgell]] va ser iniciada per Puig el 1915,que va deixar-la en mans de [[Jeroni Martorell]] a partir de 1920. Les adequacions es van acabar cap als anys setanta del segle XX. En un principi Puig i Cadafach es va oposar de manera contundent al projecte de restauració que havia elaborat Sanz Barrera, defensant que els arquitectes no podien modificar les obres realitzades pels avantpassats. Sanz Barrera, que havia rebut el segon premi a l'[[Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid)|Exposició Nacional de Madrid]] de [[1904]] per aquest projecte, pretenia coronar les torres inacabades tant al transsepte com a ambdues bandes de la façana i afegir un pòrtic davant de la façana romànica, a més d'enderrocar cossos adossats i altres accions que suposaven una modificació total de l'edifici.

La intervenció de Puig al [[Monestir de Montserrat|Monestir de Santa Maria de Montserrat]] va començar el 1925 amb la construcció d'un nou claustre, que es va situar al mateix lloc en què estava ubicat l'anterior, del [[segle XIV]]. El claustre, de dos pisos amb arcades de mig punt, es va construir amb maons i en estil [[Art romànic|romànic]], remarcant els orígens de l'edifici, dins de la concepció que l'arquitecte tenia del romànic català. Es van realitzar obres d'excavació que van permetre entendre les característiques del monument. També va intervenir en altres accions, per exemple en la instal·lació del portal de l'església.

El conjunt arquitectònic format per les tres [[esglésies de Sant Pere de Terrassa]], o [[Esglésies de Sant Pere de Terrassa|Conjunt Episcopal d'Ègara]], està reconegut com el més important de la primera arquitectura cristiana catalana. El paper de Puig i Cadafalch aquí va ser fonamental, tant en el reconeixement del seu valor històric, com en l'elaboració d'alguns dels projectes i en intervencions de restauració, però també controvertit. Va començar a interessar-se pel conjunt monumental quan tenia vint-i-dos anys, moment en què va ubicar la construcció tant dels absis de Sant Pere i Santa Maria com de l'església de Sant Miquel al [[segle IX]] .<ref>{{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa|lloc=Barcelona| editorial=Impremta La Renaixença|any=1889}}</ref> Fins als anys noranta del segle XIX el conjunt no va tenir massa interès per les Institucions. El 1895, en uns treballs de consolidació que van obligar a desplaçar alguns retaules, es van descobrir, entre altres troballes, pintures murals d'època gòtica al mur nord de Sant Pere, i un retaule de pedra amb pintures inserides. Des de la [[comissió provincial de monuments de Barcelona|Comissió de Monuments de Barcelona]] es demanà a l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Acadèmia de San Fernando]] la declaració del conjunt com a [[Patrimoni Nacional]]. El projecte va ser presentat davant del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]] d'Espanya el [[1897]], però no fou aprovat fins al [[1931]]<ref>[[#mancho|Mancho 2012]], p. 172–173</ref> Això va fer que les intervencions es frenessin. El 1906 Puig va fer una sèrie de sondatges a Sant Miquel que van conduir a la localització de les restes d'una suposada piscina baptismal. D'aquests treballs en tenim constància a través de les ''Actes del [[Museu de Terrassa|Patronat de Museus de Terrassa]]. '' Els seus estudis en aquest àmbit el van conduir a situar la datació per a tot el conjunt al [[segle VI]].

J.Soler i Palet va informar el Patronat, al cap d'uns mesos, que Puig i Cadafalch s'havia ofert per executar els treballs arqueològics al conjunt monumental, però el projecte no es va posar en marxa fins al 1917. A partir d'aquell moment Puig va actuar en col·laboració amb el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments i de Jeroni Martorell, començant per Santa Maria, a on es va iniciar la neteja de la pedra de l'interior de l'edifici i a on es van descobrir uns frescos en una [[absidiola]] que explicaven la condemna, mort i inhumació de l'arquebisbe [[Thomas Becket]] de [[Canterbury]], al braç sud del transsepte, amb un Crist en Majestat a la part superior. També es van trobar pintures a l'absis. Igualment van aparèixer mosaics a la part de davant de l'església, que van dur a Puig a pensar que el conjunt s'havia construït a sobre d'una antiga casa romana, i es va poder estudiar l'estructura de l'edifici primitiu.<ref>[[#mancho|Mancho 2012]], p. 175</ref> RespectePel que fa a Sant Miquel, el "descobriment" de la piscina baptismal va conduir ara a la seva reconstrucció i a la remodelació de l'espai per adequar-lo a la que devia haver estat la seva estructura primera. Les parts afegides i modificades van quedar reflectides en una làpida explicativa que es va afegir el 1929, amb dibuixos de l'arquitecte.<ref>[[#alcoy|Alcoy, 2000]], p. 20–21</ref>

En les intervencions efectuades en aquest conjunt es van intentar seguir els corrents europeus del moment, fent feines de manteniment i consolidació, eliminant afegits que es van considerar sense valor i intentant assenyalar les parts reconstruïdes, com demostra la làpida instal·lada a Sant Miquel. Però el cert és que les actuacions van ser contradictòries, el fet de voler creure que a Sant Miquel hi havia una [[Baptisme|piscina baptismal]] va dur a datar l'edifici al [[segle VI]], però la seva estructura demostra que està fet amb materials reaprofitats, i és preferible datar-lo en [[Carlemany|època carolíngia]], cap al segle IX, encara que potser és un edifici ubicat a sobre de les restes d'un altre d'aquell període més antic. D'altra banda, cap a 1946 es va localitzar una pila baptismal a Santa Maria. L'existència a sota de Sant Miquel d'una cripta amb nombrosos enterraments fa que ara no hi hagi cap dubte que va ser un edifici funerari. També les actuacions respecte als frescos localitzats en aquests edificis són qüestionables. RespectePel que fa a la datació per al conjunt, després de diverses discussions entre els que pensen en una datació d'època visigoda ([[Joan Ainaud de Lasarte|Ainaud]] i d'altres) i els que defensen una datació posterior, del segle IX ([[Manuel Gómez-Moreno|Gómez Moreno]]), la conclusió més encertada és pensar en un conjunt molt antic que ha sofert nombroses intervencions al llarg dels segles, resultat de les empremtes que les diferents èpoques han deixat en ell.<ref>[[#mancho|Mancho 2012]], p. 342–349</ref>

* [[1898]]: Altar retaule de la capella del Santíssim Sagrament de [[Vilassar de Dalt]], Capella del Sant Sagrament de la l'[[Argentona|parròquia d'Argentona.]]

Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'[[art romànic]] i de l'[[arquitectura gòtica]] catalana. Va publicar nombrosos articles i notes sobre les seves investigacions, com ara, «Estudi d'arqueologia del sepulcre romà de Favara» (1892), «Els Banys de Girona i les influències llombardes a Catalunya» ((1892) o el tractat de mosaics romans descoberts a Tossa de Mar pel Dr. Melé.<ref>[[Josep Francesc Ràfols i Fontanals|Josep Ràfols]]. [http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/108611/170581 «Esbós biogràfic»]. ''Cuadernos de Arquitectura''. Any 1956, núm. 28</ref> Molts d'aquests estudis, varen servir de documentació per a les seves publicacions posteriors entre les quals trobem:

* El [[1942]] va ser nomenat president de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] fins al 1950 en què es va implantar el torn rotatori de la presidència entre els presidents de les tres seccions de l'institut. Puig va continuar sent el president de la [[Secció Històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans|secció historico-arqueològica]] fins a la seva mort el [[1956]].<ref>{{ref-llibre|títol =Història de l'Institut d'Estudis Catalans|autor= Albert Balcells, Enric Pujol| editor =Institut d'Estudis Catalans|data= 2002|isbn =8472836568|url= http://books.google.cat/books?id=hzghLXO9zDIC&pg=PA85}}, pàg.85</ref>

El seu fons personal es conserva a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]]. El fons conté la documentació generada i aplegada per Josep Puig i Cadafalch, bàsicament, en el decurs de la seva activitat professional com a arquitecte, com a historiador de l'art i arqueòleg, i com a polític. Pel que fa a la primera, hi trobem els projectes per a la [[Casa Martí]], la [[Casa Garí]] d'[[Argentona]], la [[Casa Amatller]], el [[Palau Macaya]], la [[Casa Serra (Barcelona)|Casa Serra]], la [[Casa de les Punxes]], el [[Palau del Baró de Quadras]], la [[Casa Casaramona]], les obres al [[monestir de Montserrat]], per a l'Exposició de Barcelona i els estudis sobre la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça Catalunya]] de Barcelona (1923). Pel que fa als treballs històrics, el fons conté dibuixos, notes de camp i manuscrits de l'obra publicada referents a l'art medieval català, les excavacions a Empúries, a [[Sant Miquel de Cuixà]] i a les esglésies romàniques de Terrassa. El fons inclou també treballs encara inèdits, apunts i notes dels cursos impartits a [[Universitat Harvard|Harvard]] i a la [[Sorbona]]. A la documentació política destaquen els expedients de l'actuació de govern de la Diputació de Barcelona i sobretot de la [[Mancomunitat de Catalunya]] en els seus àmbits competencials, les actes del Consell Permanent, la documentació sobre el projecte d'Estatut de 1918 – 1919 i la correspondència. Finalment, l'epistolari presenta les relacions de Puig i Cadafalch amb les principals personalitats polítiques i culturals de la Catalunya coetània i les seves amplíssimes relacions internacionals dins el món de la cultura. La biblioteca inclou un nombre molt remarcable d'obres dedicades per autors d'alt relleu. El fons inclou també els manuscrits i l'epistolari de l'escriptora [[Dolors Monserdà de Macià]] (1845 – 1919), sogra de Puig i Cadafalch, i una abundant representació d'obra artística de l'artista [[Enric Monserdà i Vidal]] (1850 – 1926).<ref name="Fons">{{ref-web|url= http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?cerca=fons&codigrup=ANC&idarxiu=1&idfons=737 | consulta=Juliol de 2013|títol= Fons personal de Puig i Cadafalch | editor= [[Arxiu Nacional de Catalunya]]}}</ref>

|Casa<ref>{{ref-web|cognom=Permanyer|nom=Lluís|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/11/25/pagina-5/85037292/pdf.html| consulta=1 gener 2015|títol=Un 'nuevo' Puig i Cadafalch|obra=La Vanguardia|data=25 de novembre de 2010}}</ref>

|Totalment transformada per a ubicar el [[Frontó Colom]] enel [[1941]].

| [[Fitxer:PiC-TorrePastor-1620sh.jpg|140px| Casa Mercè Pastor de Cruïlles]]

| [[Passeig de Sant Gervasi|Pg. de Sant Gervasi]], 55-57 (originalment era núm. 149)<ref>{{ref-llibre|títol= Todos los catalanes son una mierda: la història d'una vida|autor =Xavier Polo| editor =Proa|data= 2005 |isbn =8484377725|url= http://www.columnaedicions.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/10807/Todos-los-catalanes-son-una-mierda-pag.-1-48-.pdf}}, pàg. 36</ref>

|Edifici d'habitatges estructurat sobre tres escales encarregat per Àngela Brutau, viudavídua de Terrades -client seu de la granja de [[Seva]] i el panteó Terrades-, per a llegar a les seves tres filles i que els hi permetés viure de renda. És una construcció d'aparença «medieval» que, hom diu que, Puig podia haver-se inspirat en l'edifici que apareix al fons de la taula de [[la Mare de Déu dels Consellers]].<ref>[[#ruta|Cabré 2001]]: p. 53</ref>

|Encàrrec de Concepció Dolsa, vídua de Llorach. Comptava amb un ampli jardí que donava al carrer de Muntaner amb una tanca d'obra de suaus ondulacions. L'edifici, d'inspiració alpina, tenia uns magnífics esgrafiats a la façana principal.<ref name=desapareguts/><ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=La casa de la senyoreta Isabel Llorach|publicació=Bella Terra|pàgines=pàg.174|exemplar=núm. 5|url= http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/bellaterra/id/1507/show/1482/rec/4| consulta=31 març 2014|any=1924}}</ref>

|L'[[indià]] Nicolau Font i Maig, comte de Jaruco, va encarregar a Puig la direcció de la reforma del santuari de [[Sant Pere del Bosc]], en el quequal participaren [[Enric Monserdà i Vidal]] amb les pintures de l'església i [[Eusebi Arnau]] amb les escultures. Puig dissenyà per al camí d'accés, un oratori a la [[Mare de Déu]] de Gràcia i una [[creu de terme]], amb un [[Sant Jordi]] obra d'Arnau, inaugurat l'[[1 de maig]] de [[1898]] i al que [[Jacint Verdaguer i Santaló|mossèn Cinto Verdaguer]] li dedicà unes estrofes al seu càntic «La Creu».

|''La Beneficiencia''<ref>{{ref-publicació |cognom= Verdiell Reguill |nom= Ignasi |enllaçautor= |coautors= |article=Casa de la Beneficència de Mataró de Josep Puig i Cadafalch |url= http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/12083 |format= |llengua= | consulta= 24 de desembre de 2012|publicació= Tesi| editorial= Universitat Politècnica de Catalunya|lloc= Barcelona |volum= |exemplar= |data= 2012|pàgines= |issn= |citació= |ref=harv }}</ref>

|[[fitxerFitxer:Camino de la Cueva (Montserrat).jpg|140px|Monestir de Montserrat]]

|[[fitxerFitxer:III goig.jpg|140px|Monestir de Montserrat]]

|[[FileFitxer:Central Telegráfica Marconi (El Prat de Llobregat).jpg|150px]]

|Torre de l'aigua que s'aixeca al jardí de la torre d'estiueig que va construir la família Llissach. És una construcció cilíndrica que servia per abastir d'aigua la finca, i no va ser atribuïda a l'arquitecte fins al 2017.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Surt a la llum una obra inèdita de Puig i Cadafalch a Santpedor|nom=Pilar |cognom=Màrquez Ambròs |data=19-2-2017|publicació=Ara.cat|llengua=ca|url= http://www.ara.cat/cultura/Surt-inedita-Puig-Cadafalch-Santpedor_0_1745825417.html}}</ref>

|La casa construïda en un estil [[modernista]]-[[neogòtic]] va ser adquirida el [[1923]] pel pare de [[Salvador Espriu]] i aquest va passar-hi llargues temporades quan d'infant va estar delicat de salut. Posteriorment va ser molt transformada i desnaturalitzada.<ref>{{ref-llibre|títol=Del seu afm. Espriu: correspondència de Salvador Espriu amb Antoni Comas|autor=Salvador Espriu, Mercè Comas Lamarca| editor =ed. L'Abadia de Montserrat|data=2007|isbn =8484159086|url= http://books.google.cat/books?id=745WcGnCVCMC&pg=PA124&dq=viladrau+cadafalch&as_brr=3&hl=ca&cd=5#v=onepage&q=viladrau%20cadafalch&f=false|pàgines=pàg.124}}</ref> Actualment es coneix com a Can Torra, nom dels propietaris des dels [[anys 1950]].<ref>{{ref-llibre| títol= Postals del Montseny|autor =Albesa i Riba, Carles| editor =ed. L'Abadia de Montserrat|data= 1996|isbn =847826700X|url= http://books.google.cat/books?id=u4qEZQqH3V4C&pg=PA39&dq=viladrau+cadafalch&as_brr=3&hl=ca&cd=3#v=onepage&q&f=false|pàgines=pàg.39}}</ref>

* [[Arquitectura de Barcelona]]

* [[Flor de Barcelona]]

* [[Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc]]

* {{ref-llibre|cognom=Albareda|nom=Anselm M|títol=Història de Montserrat|lloc=[Barcelona]| editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=1977|isbn=8472020045|col·lecció=Biblioteca Abat Oliba; 12}}

| editorial= [[Institut Amatller d'Art Hispànic]] : Lunwerg|data= 2006|isbn =8497852761|url= https://books.google.cat/books?id=Gp8VAQAAIAAJ&q|ref=alcolea}}

* {{ref-llibre|cognom=Alcoy i Pedrós|nom=Rosa|cognom2=Beseran i Ramon|nom2=Pere|títol=Puig i Cadafalch i la restauració de monuments|lloc=Barcelona| editorial= [[Institut Amatller d'Art Hispànic]] |any=2002|ref=alcoy}}

* {{ref-llibre|títol=El Quadrat d'Or. 150 cases al centre de la Barcelona modernista. Guia|lloc=Barcelona| editorial=Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions|any=1990|isbn=8476093721}}

* {{ref-llibre|cognom=Balcells|nom=Albert|enllaçautor= Albert Balcells i González |capítol = Puig i Cadafalch a la Presidència de la Mancomunitat de Catalunya. Els aspectes més polítics|urlcapítol=https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA213#v=onepage&q&f=false| editor = [[Institut d'Estudis Catalans]]. Jornades Científiques (2001)| títol =Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània| url = https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&printsec=frontcover&hl=ca |data = 2003| editorial = Institut d'Estudis Catalans | lloc = Barcelona | pàgines = 213232 | isbn = 8472837025| consulta = 30 desembre 2014 |ref =balcells}}

* {{ref-llibre|cognom=Cabré|nom=Tate| editorial=Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona : Mediterrània|títol= Ruta del modernisme : Puig i Cadafalch| url = http://books.google.cat/books?id=AiDzAAAACAAJ&dq=|data = 2001 | lloc = Barcelona| isbn =8483342723| ref =ruta}}

* {{ref-publicació|cognom=Cirici|nom= Alexandre|enllaçautor= Alexandre Cirici i Pellicer|article= Arquitectura de Puig i Cadafalch|url= http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110042/163168| consulta=30 desembre 2014

* {{ref-llibre|títol=Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l'art|nom=Enric|cognom=Jardí|enllaçautor= Enric Jardí i Casany| editorial =Ariel|data=1975|col·lecció=Hores de Catalunya|isbn=8434454211|url= http://books.google.cat/books?id=58UGAAAAMAAJ&source=gbs_navlinks_s|ref=Jardí}}

* {{ref-llibre|cognom=Lacuesta|nom=Raquel|capítol=Puig i Cadafalch, la intervenció en els monuments i la seva influència a Catalunya|pàgines=109–130|lloc=Barcelona| editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=2003|urlcapítol=https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA109#v=onepage&q&f=false| editor= [[Institut d'Estudis Catalans]]. Jornades Científiques (2001)| títol = Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània| url = https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&printsec=frontcover&hl=ca| consulta = 30 desembre 2014|isbn= 8472837025|ref=lacuesta2}}

* {{ref-llibre|cognom=Lacuesta|nom=Raquel|títol=Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX) : les aportacions de la Diputació de Barcelona|lloc=Barcelona| editorial=Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local|any=2000|isbn=8477947430|ref=lacuesta}}

* {{ref-llibre|cognom = Mackay|nom=David|capítol = L'arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema actual (estil o no estil)|urlcapítol=https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA147#v=onepage&q&f=false | editor = [[Institut d'Estudis Catalans]]. Jornades Científiques (2001) | títol = Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània| url = https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&printsec=frontcover&hl=ca | consulta = 30 desembre 2014| data = 2003| editorial = Institut d'Estudis Catalans | lloc = Barcelona| pàgines =147–160| isbn = 8472837025| ref =mackay}}

* {{ref-llibre|cognom=Mancho|nom=Carles|títol=La peinture murale du Haut Moyen Âge en Catalogne (IX-X siècle)|lloc=Turnhoud| editorial=Brepols|any=2012|isbn=9782503545684|col·lecció=Culture & société médiévales; 24|ref=mancho}}

* {{ref-llibre | cognom = Pladevall | nom = Antoni | enllaçautor = Antoni Pladevall i Font | capítol = Puig i Cadafalch i la difusió de la coneixença de l'art romànic català a Europa |urlcapitol=https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA69#v=onepage&q&f=false| editor = [[Institut d'Estudis Catalans]]. Jornades Científiques (2001) | títol = Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània | url = https://books.google.cat/books?id=-_O0P-q6sSQC&printsec=frontcover&hl=ca| consulta = 30 desembre 2014| editorial = Institut d'Estudis Catalans| lloc = Barcelona| data = 2003 | pàgines = 69–76

* {{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep| editorial=Fundació Caixa de Pensions : Col·legi d'arquitectes de Catalunya | títol = Josep Puig i Cadafalch: l'arquitectura entre la casa i la ciutat. Architecture between the House and the City|lloc=Barcelona|data=1989| isbn =8476642393| ref =expo}}

* {{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=L'escultura romànica a Catalunya|lloc=Barcelona| editorial=Alpha |any=1949–1954|col·lecció=Monumenta Cataloniae; 5–7|volum=3 vol|ref=escultura}}

* {{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=Memòries|lloc=Barcelona| editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=2003|isbn=8484155129|url= https://books.google.cat/books?id=zKES6SfaXZwC&printsec=frontcover&hl=ca|ref=Memories}}

* {{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa|lloc=Barcelona| editorial=La Reinaxença|any=1889|url= http://ddd.uab.cat/record/59897| consulta=1 gener 2015}}

* {{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=Noves descobertes a la catedral d'Egara: La catedral primitiva; la catedral visigòtica; les pintures de la segona catedral|lloc=Barcelona| editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=1948|url= http://ddd.uab.cat/record/60047| consulta=1 gener 2015|ref=egara}}

* {{ref-llibre|títol=Josep Puig i Cadafalch: escrits d'arquitectura, art i política|nom=Josep|cognom=Puig i Cadafalch|cognom2=Barral i Altet|nom2=Xavier (ed.)| editorial =Institut d'Estudis Catalans|lloc0=Barcelona|col·lecció=Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62| data= 2003| isbn =8472837173| url= http://books.google.cat/books?id=SQN5zpEUDkAC&printsec=frontcover&hl=ca| ref=escrits}}

* {{ref-llibre |títol =L'arquitectura romana a Catalunya| cognom = Puig i Cadafalch| nom = Josep|cognom2=Falguera|nom2=Antoni de

|enllaçautor2=Antoni de Falguera|cognom3=Goday i Casals|nom3=Josep|enllaçautor3=Josep Goday i Casals| editorial=Institut d'estudis catalans|data=1934|url= http://ddd.uab.cat/record/60042|ref=romana}}

* {{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=L'arquitectura romànica a Catalunya.|lloc=Barcelona| editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=1911|volum= Vol. II|cognom2=Falguera|nom2=Antoni de |enllaçautor2=Antoni de Falguera|cognom3=Goday i Casals|nom3=Josep|enllaçautor3=Josep Goday i Casals|ref=romanic}}

* [http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?pos=0&total=1&page=1&cerca=fons&tipusUnitatCerca=0&tipusUnitatCerca=1&selecimatges=&contingut=&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&codiDescOno=&codiDescOno2=&relDescOno=&codiDescTema=&codiDescTema2=&relDescTema=&codiDescTopo=&llocPrecis=&codiAutor=&titol=&tipusdoc=&tipusfons=&nomfons=JOSEP%20PUIG%20I%20CADAFALCH&sign=&desc=&codigrup=ANC&codiarxiu=&codifons=&idarxiu=1&idfons=737&unitatInici=&unitatFi=&codiProcCerca=&codiClassCerca=&tipusdoc1=&tipusdoc2=&tipusdoc3=&tipusdoc4=&tipusdoc5=&suport=&proces=&cromia=&format=&codiReportatge=&projecte=&tecSuport=&codiEntGeneradora= Fons Josep Puig i Cadafalch] a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]].

* [http://www.archive.org/details/larquitecturarom01puiguoft L'arquitectura romànica a Catalunya (1) a Internet Archive]

* [http://www.archive.org/details/larquitecturarom02puiguoft L'arquitectura romànica a Catalunya (2) a Internet Archive]

* [http://www.archive.org/details/larquitecturarom03puiguoft L'arquitectura romànica a Catalunya (3) a Internet Archive]

{{Filera de successions|títol=President de la [[Mancomunitat de Catalunya]]<br />[[fitxerFitxer:Escut d'armes de Catalunya.svg|20px]]

|abans= [[Enric Prat de la Riba i Sarrà]] |després=''[[Carlos de Lossada y Canterac]]'' | anys= [[1 d'agost]] de [[1917]] – [[17 de gener]] de [[1924]]}}{{Finalitza taula}}