Leon Battista Alberti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m #QQ17
Línia 13:
'''Leon Battista Alberti''' ([[18 de febrer]] de [[1404]], [[Gènova]], [[República de Gènova]] - [[25 d'abril]] de [[1472]], [[Roma]], [[Estats Pontificis]])<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|consulta=2 de novembre de 2014}}</ref> fou un [[arquitecte]], [[matemàtic]] i [[poeta]] genovès. A banda d'aquestes activitats, també fou [[criptografia|criptògraf]], [[lingüista]], [[filòsof]], [[músic]] i [[arqueòleg]] essent una de les figures artístiques més polifacètiques del [[Renaixement]].
 
Alberti pertany a la segona generació d'artistes del [[Renaixement]], i en fou una figura emblemàtica, per la seva dedicació a les més variades disciplines. Es mostrà constantment interessat per la recerca de regles, tant teòriques com pràctiques, capaces d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres anomena alguns [[Cànon (estètica)|cànons]]. Per exemple, a ''De statua'' exposa les [[Proporció|proporcions]] del cos humà, en ''De pictura'' proporciona la primera definició de la [[perspectiva]] científica i per últim en ''De re ædificatoria'' (obra que conclou el [[1450]]) descriu tota la casuística relativa a l'arquitectura moderna, subratllant la importància del projecte, i classifica els diversos tipus d'edificis segons les funcions que han de complir.
 
L'aspecte més innovador de les seves propostes consisteix a mesclar allò antic i allò modern, propugnant la praxi antiga i la moderna, que havia iniciat [[Filippo Brunelleschi]]. A més, segons Alberti: "...l'artista en aquest context social no ha de ser un simple [[artesà]], sinó un [[intel·lectual]] preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys". Una idea hereva de l'[[Enciclopedista|enciclopedisme]] medieval dels doctes, però adaptada a l'[[avantguarda]] [[humanista]].
 
La classe social amb què Alberti es relacionarà és l'alta [[burgesia]] culta [[Florència|florentina]]. Treballà al servei dels [[mecenes]] més importants de la seva època: el [[papat]], els [[Este]] a [[Ferrara]], els [[Casa de Gonzaga|Gonzaga]] a [[Màntua]], els [[Malatesta]] a [[Rímini]]...
 
== Biografia ==
Línia 39:
Treballà com a [[arquitecte]] sobretot per a Giovanni di Paolo Rucellai, comerciant i [[humanista]], amic íntim seu i de la seva família.
 
Per encàrrec de Rucellai el [[1456]] projectà la finalització de la façana de l'església de [[Santa Maria Novella]], que havia quedat inacabada el [[1365]] al primer nivell d'arcades. Alberti es trobà amb el problema d'haver d'integrar elements d'èpoques anteriors: a sota hi havia les tombes flanquejades per arcs apuntats i les portades laterals, també apuntades; en canvi a la part superior ja estava establerta l'alçada de la [[rosassa]] en la qual, en la part inferior, inserí al centre una portada clàssica, i hi col·locà una sèrie d'arquets, amb una franja de marbre per tal de separar i emmascarar les contradiccions entre els dos nivells. El factor d'unificació més poderós entre ambdues parts fou completar la [[Composició visual|composició]] amb incrustacions de [[marbre]] inspirades en el [[romànic]] florentí, com a la façana de l'església florentina de [[San Miniato al Monte|San Miniato]].
 
De fet, la façana s'inscriu perfectament en un quadrat el costat del qual coincideix amb la línia de base de l'església. Dividint en quatre aquest quadrat, se n'obtenen quatre de menors equivalents a les parts fonamentals de la [[façana]]: dos d'ells comprenen la zona inferior; mentre un en comprèn la part superior.
 
El [[1447]] se li encarrega la construcció del [[palau Rucellai|palau de la família Rucellai]]. La seva intervenció se centra a la façana, sobre una base que imita l'[[opus reticulatum]] [[Imperi Romà|romà]], realitzada entre el 1450 i el 1460, i formada per tres plans superposats, separats horitzontalment per [[cornisa|cornises]]; la superposició de fileres de [[columna|columnes]] amb diferents [[ordres]] té un origen [[clàssic]], i es basa en el [[Coliseu]]: [[dòric|dòriques]] al pis inferior, [[jònic|jòniques]] al pis noble i [[corinti|corínties]] al segon. El palau passarà a ser [[Cànon (estètica)|model]] per a totes les posteriors construccions de [[residència|residències]] [[senyorial]]s.
 
==Alberti teòric==
Una de les vessants més importants d'Alberti són els seus [[Tractat (literatura)|tractats]] teòrics, gràcies als quals coneixem el seu pensament artístic. És original el concepte que té de l'[[art]] i la definició de la [[idea]]. La funció de l'[[arquitecte]] és matemàtica; crear, donar [[Proporció d'aspecte en geometria|proporcions]]. La tasca de l'[[aparellador]] la fan els seus [[Deixeble|deixebles]], que són els que resolen els problemes a l'obra. L'arquitecte és qui la inventa.
 
=== El ''De Pictura'' ([[1436]]) ===
Línia 60:
*''Treure'', escultura en [[pedra]];
*''Afegir'', o sigui el realç, sobre [[metall]].
Alberti fixa les regles de procediment amb dos mètodes: ''dimensio'' i ''definitio''. El primer utilitza [[escaire]] i [[regle]] i la [[teoria]] de les [[Proporció divina|proporcions]]. El segon, utilitza un instrument que el mateix Alberti havia inventat, el ''definitor'', amb l'objectiu de calcular les variables temporals produïdes pel moviment del model.
 
==Escrits==