Gioachino Rossini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 188.216.243.88. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 38:
'''Gioachino Rossini'''<ref>"Encara que "Gioachino" fou l'ortografia familiar del nom, el mateix Rossini va adoptar generalment l'ortografia "Gioachino". Aquesta és ara l'ortografia acceptada del seu nom de pila" per Osborne, 1986 Master Musicians Series, p. xv; Osborne, 1998, pp. 56-67; ''[[Baker's Biographical Dictionary of Musicians]]'', i la majoria dels estudiosos Rossini (incloent la [http://www.fondazionerossini.com/rossini/?page_id=4 Fondazione G. Rossini] i el [http://humanities.uchicago.edu/orgs/ciao/ Center for Italian Opera Studies at the University of Chicago])</ref> ([[Pesaro]], [[29 de febrer]] de [[1792]] – [[Passy]], prop de [[París]], [[13 de novembre]] de [[1868]]) va ser un [[compositor]] [[Itàlia|italià]], considerat la figura més important de l'[[òpera]] del primer terç del [[segle XIX]].{{sfn|Alier|1992|p=95}} Cap compositor de la primera meitat del segle XIX va gaudir de la mesura del prestigi, riquesa, aclamació popular i influència artística com la que va tenir Rossini, els seus contemporanis el van reconèixer com el més gran compositor italià del seu temps.<ref name=Creasy>{{ref-web|cognom=Creasy|nom=Barry|url=http://www.choirs.org.uk/prognotes/Rossini%20Petite%20Messe.htm|consulta=8 novembre 2015|títol=Ressenya de l'obra|editor=choirs.org.uk|llengua=anglès}}</ref>
És recordat especialment per ''[[El barber de Sevilla]]'', però la seva notorietat va més enllà perquè va saber rejovenir tant l<nowiki>'</nowiki>''[[opera buffa]]'' com l<nowiki>'</nowiki>''[[opera seria]]'' amb la seva passió per l'estil vocal virtuós conegut com a [[bel canto]]. A través de la repetició i el ritme, va saber donar una continuïtat més moderna a l'estil carregat [[
La vida del ''cigne de Pesaro'', com va ser conegut Rossini, va ser en certa manera comparable a un dels seus cèlebres ''[[crescendo|crescendi]]''. Va compondre trenta-nou òperes en dinou anys i va passar a ser el compositor d'òpera més popular de la història.<ref name="Fisher">Fisher 2005, p. ?</ref> Aquesta frenètica inspiració de composició el va portar, de vegades per falta de temps o per aprofitar fragments que no havien tingut èxit, a presentar temes vells amb noves formes, fet que té el seu propi encant particular. Però al cim de la seva popularitat, va abandonar la composició el 1829 i es dedicà a una jubilació tranquil·la a la campanya [[parisenca]],<ref name=Blackburn /> que el va portar a un període de quaranta anys d'indolència relativa que injustament ha tendit a dominar la seva imatge històrica.
| |||