Avellaner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula d'ésser viu |
#QQ17 |
||
Línia 20:
Sense ser molt exigent, l'avellaner requereix un terreny profund, fresc, tou, de naturalesa silici-calcari-argilosa o calcari-silici-argilosa, i de subsòl permeable, amb [[pH]] entre 5,5 i 7,8. L'avellaner és molt sensible a la sequera i, si les terres són excessivament calcàries i de naturalesa seca pot ressentir-se'n per la falta d'humitat. Li agrada la boira i la humitat atmosfèrica, contribuint a mantenir-la.
La seva àrea de distribució de l'Àsia Septentrional passa a Rússia, Àustria, Alemanya, França, Espanya i Itàlia. Des de l'última glaciació es va convertir en una espècie comú al sotabosc d'avets. Actualment, el límit septentrional d'aquesta espècie ronda al paral·lel 63º, pel sud arriba fins al Nord d'Àfrica i s'estén per l'est fins a Armènia.<ref>
A la Península Ibèrica es troba principalment a la meitat septentrional, i no és gaire comú a l'interior tot i que arriba fins a Serra Nevada.
Línia 32:
==Oli de gra d'avellana==
L'oli d'avellana s'obté generalment dels grans de l'avellaner comú ([[Corylus avellana]]) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà ([[Corylus americana]]) i de l'avellaner xilè ([[Gevuina avellana]]).
<gallery>
|