Assab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix la plantilla {{infotaula geografia política}}
#QQ17
Línia 12:
Davant de l'obertura del [[canal de Suez]] Itàlia va considerar l'establiment d'un port a la mar Roja. La iniciativa fou defensada pel missioner lazarista Giuseppe Sapetó (1811-1895), nascut a Etiòpia. Aquest i l'almirall Guglielmo Acton van sortir de Brindisi el [[12 d'octubre]] de [[1869]] amb l'aprovació i suport del ministeri de Marina i del govern italià, i va arribar a [[Aden]] el [[6 de novembre]] de [[1869]]; la badia d'Assab (que l'Imperi Otomà havia transferit nominalment a Egipte el 15 de novembre de 1966, fou comprada per Sapetó el dia [[15 de novembre]] segons contracte signat a bord del vaixell ''Nasser Megid'' amb els sultans d'Ankala, germans Ibrahim i Hassab ben Ahmad, incloent la zona de la muntanya Ganga i el cap Lumah (6 km de base i 6 km d'altura) a canvi de 6000 tàlers de Maria Teresa dels que 250 foren pagats en l'acte i la resta a pagar en cent dies a contar del 9 de desembre (inici del Ramadà). En aquell moment el govern italià tenia una crisi i el gabinet [[Luigi Federico Menabrea|Menabrea]] havia dimitit i el nou gabinet Lanza (que era contrari a l'expansió colonial) no s'havia constituït; el [[26 de novembre]] el govern dimissionari va acordar disposar dels diners per mitjà del senyor Rubattino, que s'establiria una línia de comerç Gènova-Alexandria i Gènova-Índia i que el territori quedaria sota administració d'una companyia de navegació. La companyia naval Rubattino va signar la compra en escriptura de [[2 de febrer]] de [[1870]] a [[Florència]] (en aquell moment encara capital d'Itàlia); en el termini de 12 mesos la companyia havia d'enviar un vaixell amb carbó a Assab per establir un díposit per a la marina italiana i posar sota administració els territoris de la badia d'Assab que s'havien adquirit per compte de la companyia però realment en benefici del govern.
 
Oficialment Sapetó va sortir de Livorno el [[14 de febrer]] amb instruccions molt reservades del govern, com iniciador de la línia marítima Gènova-Bombai a bord del vaixell ''Africa''. La part de la badia a Buia pertanyia al sultà Abdallah Hashim i l'[[11 de març]] es va signar un nou contracte amb els dos sultans anteriors i Hashim, que fou signat pel comandant de la nau Andrea Buzzolino com a representant de la companyia Rubattino, la cessió dels antics territoris i de Buia, pujant el preu total fins a vuit mil talers de Maria Teresa. El [[13 de març]] de [[1870]] es va hissar la bandera italiana i va quedar establert el primer agent comercial a la ciutat, Giusepe Sapéto. El dia [[15 de març]] Sapetó va concertar un nou tractat amb el sultà de Raheita, Barehan Dini (vassall del [[sultanat de Tadjoura]]), per l'adquisició de l'illa de Umm al-Bahar, enfront de la badia, que finalment només fou acordada per deu anys a canvi de cent talers cada any. El contracte fou signat el [[16 de març]]. L'adquisició total havia costat al govern 104.100 lires dels que només 42.100 eren pels sultans, i la resta per reemborsar a Rubattino de les despeses i 12.000 per a Sapetó.<ref>{{format ref}} http://Ref-web|url=www.massimoromandini.it/download/Assab.pdf|títol=PDF|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
La companyia va acordar transferir els drets a l'estat italià el [[1879]]. El primer comandant italià, Carlo De Amezaga, fou nomenat el desembre de [[1879]]. El [[9 de gener]] de [[1881]] fou nomenat comissionat Giovanni Branchi que va restar en funcions formalment fins al [[1884]]. El [[10 de març]] de [[1882]] es va formalitzar la transferència, però el traspàs total de l'administració a l'estat es va allargar fins al [[23 de març]] [[1884]] quan el port va passar a la marina italiana. El [[5 de juliol]] es va proclamar oficialment la sobirania italiana i el mateix dia va entrar en funcions el nou comandant Galeazzo Frigerio. La situació de domini italià directe era prou coneguda després de l'expedició italiana del juny de [[1881]] dirigida per Giuseppe Maria Giulietti, que volia estendre el domini italià per Dankàlia i que va perdre 16 homes.