Obre el menú principal

Canvis

2.394 bytes afegits ,  fa 1 any
m
amplio
{{confusió|Carnis|Carnonacis}}{{Grup humà|image=Gaul, 1st century BC.gif|caption=Situació dels ''Carnutes'' a la Gàl·lia}}
Els '''carnuts''' ([[llatí]] ''Carnutes'') foren un poble de la [[Gàl·lia]]. LiviEn elstemps de Cèsar ocupaven un extens esmentaterritori entre lesel tribus[[Sena]] i el [[celtesRiu Loira|Loira]]. queLa vanseva envairciutat principal era [[ItàliaCenabum]] dirigit(actual per[[Orleans]]) Bellovesusi entambé tempsera important Autricum ([[Chartres]], el nom actual de la qual deriva d'aquest poble); altres ciutats importants eren Durocasis ([[TarquiniDreux]]), PriscDiodurum i Belca. Els seus veïns eren el [[bitúrigs]] al sud i els [[sènons]] a l'est.
 
En temps de Cèsar ocupaven un extens territori entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]]. La seva ciutat principal era Genabum ([[Orleans]]) i també era important Autricum ([[Chartres]]) el nom actual de la qual deriva d'aquest poble; altres ciutats eren Durocasis ([[Dreux]]), Diodurum i Belca. Els seus veïns eren el [[bituriges]] al sud i els [[sènons]] a l'est.
 
== Història ==
[[File:Celtic Coin TASGETIOS.jpg|thumb|left|Moneda de bronze dels carnuts, amb la inscripció ''TASGETIOS'']]
Cèsar diu que els [[druida|druides]] es reunien una vegada a l'any al país dels carnuts. El poble tenia els seus propis reis. [[Tasgeci]] (''Tasgetius''), de la família reial, va ajudar Cèsar durant lesla guerres[[Guerra de gal·les Gàl·lies]] i fou establert com a rei pels romans, però fou assassinat pels seus súbdits després de tres anys de regnat; els carnuts van haver de donar ostatges a Cèsar i els [[rems o remis]] van intercedir per ells davant el cònsol romà. En aquest temps els carnuts eren dependents delsd'aquest [[rems]]poble, probablement per decisió de Cèsar o després de la mort de Tasgetius.
 
Al setè any de guerra ([[52 aC]]) els carnuts es van revoltar contra Cèsar i van matar alsels negociadors romans a GenabumCenabum. El procònsol romà va incendiar GenabumCenabum quei la ciutat fou saquejada. Els carnuts van enviar dotze mil guerrers a [[Vercingètorix]] que estava assetjat a [[AlesiaAlèsia]], i foren derrotats junt amb la resta dels gals rebels, però a l'hivern següent encara combatien fins que finalment foren sotmesos i van haver de donar ostatges; aquesta submissió va influir en la dels gals més a l'oest. Cèsar va fer matar GutrautusGutuatrus, el cap carnut que va induir el seu poble a la revolta ([[52 aC]]).
 
== Etimologia ==
Els carnuts que Cèsar es trobà a la Gàl·lia eren un poble antic, si més no el seu nom ho era. [[Livi]] comptava els carnuts entre els gals que, dirigits pel semillegendari ''[[Bellovesos]]'', emigraren a Itàlia en temps de [[Tarquini el Vell]] (s. VI aC).<ref>Livi, V, 34</ref> Es podrien relacionar aquests carnuts amb els ''[[Carnis|Carni]]'' citats pel mateix Livi i per [[Plini el Vell|Plini]] com a instal·lats al nord-est del [[Vèneto]] i que donaren el seu nom a la [[Càrnia (regió)|Càrnia]] del [[Friül]], la [[Carniola (regió eslovena)|Carniola]] [[Eslovènia|eslovena]], els [[Alps Càrnics]] veïns i potser la [[Caríntia]] [[Àustria|austríaca]] (tot i que el seu antic nom, ''Carantonia'', convida a descartar-ne aquest origen).<ref>[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/L/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/3*.html Livi, XLIII, [http://agoraclass.fltr.ucl.ac.be/concordances/LiviXLIII/default.htm]; Plini el Vell, III, 147]</ref>
 
Aquests celtes muntanyencs donaren peu a la hipòtesi etimològica més estesa: el nom dels carnuts es basaria en un [[llengües cèltiques|cèltic]] *karno ([[irlandès|irl.]] *''carn'', [[gaèlic escocès|gaèl.]] *''cairn''), pila de pedres, monticle rocós. Aquesta forma –o una de propera– es testimonia a la toponímia de la regió de Chartres. S'han aventurat altres explicacions, totes elles problemàtiques: per a alguns estudiosos, hi hauria la possibilitat que el nom evoqués l'antiga relació dels celtes amb els [[megàlit]]s; d'altres vinculen el nom dels carnuts amb el del déu ''[[Cernunnos]]'', per mitjà d'una arrel que significaria « banyes », però la proposta és tan desestimada avui dia com l'antiga idea dels elms amb banyes dels celtes, els quals s'ha demostrat que mai no varen ser habituals.
 
Una teoria més recent fa remuntar l'[[etnònim]] a una arrel i-e *ker/kor d'on vindria el nom cèltic del gènere de plantes ''[[Cornus (gènere)|Cornus]]'' (entre elles, el [[sanguinyol]]) i que posaria en relació, per mitjà d'un « arbre-totem », els carnuts amb les dues [[Cornualla]] (l'[[Armòrica|armoricana]] i la [[Cornwall|insular]]). Però cal ser escèptics,<ref>Lambert, ''La Langue gauloise,'' pages 34 et 73; Debal, ''Cenabum...,'' p. 13</ref> encara no hi ha consens pel que fa al sentit d'aquest nom.
 
==Referències==
{{Commonscat}}
{{Referències}}
 
{{Viccionari-lateral|carnuts}}
 
98.952

modificacions