Mitridates VI Eupàtor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
m Bot:Desambiguació assistida: Sertori - Canviant enllaç(os) per Quint Sertori |
||
Línia 45:
==L'ocupació el Bòsfor==
Mitridates va preparar llavors la submissió del Bòsfor, que després del [[84 aC]] s'havia revoltat. El [[81 aC]] el regne fou ocupat militarment i Macares, fill de Mitridates, fou establert com a rei. Després va fer una expedició contra una tribu guerrera de les muntanyes del Caucas anomenada pels romans ''achaeanus'' (potser els [[aghuans]]), però allí fou derrotat. Mitridates no va descuidar reforçar el seu exèrcit per una eventual nova guerra amb els romans, i dotar al seu exèrcit d'una ferma disciplina com l'exèrcit romà. Així va reclutar milers de bàrbars i els va entrenar a la manera romana, ajudat per antics militars del partit popular com [[Luci Magi]] i [[Luci Fanni]], antics companys de Fímbria qui, en ser aquest derrotat per Sul·la s'havien refugiat amb el rei del Pont. Mitridates va enviar també (a instància de Magi i Fanni) una ambaixada a [[Hispània]], on [[Quint Sertori|Sertori]] mantenia la lluita pels populars, i es va concretar una aliança. El rei va tractar d'obtenir una ratificació del senat romà a l'acord signat amb Sul·la però formalment aquesta ratificació mai es va produir.
A la mort de Sul·la el [[78 aC]] Mitridates va descartar que la pau es pogués mantenir. Llavors va instigar a [[Tigranes II d'Armènia]] a envair Capadòcia; l'expedició de Tigranes va fer nombrosos captius que foren portats a poblar la nova capital armènia [[Tigranocerta]]. El [[74 aC]] va morir el rei Nicomedes IV de Bitínia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates va al·legar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legítim, i en suport d'aquest fill va envair el país i va ocupar el regne annexionant la costa fins a [[Heraclea del Pont]], deixant només sense ocupar la península de [[Calcedònia]] on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Mitridates disposava d'un exèrcit de 120.000 unitats d'infanteria ben entrenats, de 16.000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia també milers d'auxiliars de les tribus dels [[calibis]], aqueans, armenis, escites i sàrmates. La flota de Mitridates tornava a ser poderosa i dominava la mar. Quan els cònsols [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Cotta]] i [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]] van estar preparats i Cotta va poder presentar batalla a les portes de Calcedònia, fou greument derrotat per terra i mar i es va haver de tancar darrere les muralles de la ciutat.
| |||