Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m desambiguació #QQ17
m Bot:Desambiguació assistida: Batalla de Lepant - Canviant enllaç(os) per Batalla de Lepant (1571)
Línia 34:
El nou emperador ja havia mostrat que ell creia en la necessitat d'una reforma profunda de l'Església. No va poder, però, per obtenir el consentiment del papa [[Pius IV]] per al matrimoni dels clergues, i el 1568 la concessió de la comunió sota les dues espècies als laics va ser retirada. Per la seva banda Maximilià va concedir llibertat religiosa als nobles luterans i cavallers a Àustria, i es va negar a permetre la publicació dels decrets del [[Concili de Trento]]. Enmig de les expectatives generals per part dels protestants va celebrar la seva primera Dieta d'Augsburg el març 1566. Es va negar a accedir a les demandes dels prínceps luterans, d'altra banda, encara que l'augment del sectarisme es va discutir, no es van prendre mesures decisives per suprimir-la, i l'únic resultat de la reunió va ser la concessió d'un ajut per a la guerra turca, que s'acaba de renovar. Amb un gran exèrcit, Maximilià va marxar a defensar els seus territoris, però no es va lliurar cap combat decisiu, i la treva es va fer el 1568; l'emperador va seguir pagant tribut al sultà com a preu de la pau a les zones de l'oest i nord del regne hongarès encara sota el control dels Habsburg.
 
Mentrestant, les relacions entre Maximilià i Felip d'Espanya havien millorat, i l'actitud cada vegada més cauta i moderat de l'emperador en assumptes religiosos era sens dubte per la mort del fill de Felip, Carles, que havia obert el camí per a la successió de Maximilià, o d'un dels seus fills, al tron ​​espanyol. L'evidència d'aquest sentiment amistós es va donar el 1570, quan la filla de l'emperador, Anna, va esdevenir la quarta esposa de Felip, però Maximilià no va poder moderar les actuacions dures del rei espanyol contra els habitants rebels dels [[Països Baixos]]. En 1570 l'emperador va reunir la [[dieta de Speyer]] (espira) i va sol·licitar ajuda per col·locar les seves fronteres de l'est en un estat de defensa, i també pel poder per reprimir el desordre causat per les tropes al servei de potències estrangeres que passaven a través d'Alemanya. Va proposar que el consentiment havia de ser necessari abans que els soldats al servei exterior fossin reclutats a l'imperi, però els estats no estaven disposats a enfortir l'autoritat imperial, els prínceps protestants consideraren la proposta com un intent d'evitar l'ajuda als seus coreligionaris a [[França]] i als Països Baixos, i no es va fer res en aquest sentit, encara que una mica d'ajuda va ser votat per la defensa d'Àustria. Les demandes religioses dels protestants no estaven satisfets encara, mentre que la política de tolerància no havia donat pau a Àustria. El poder de Maximilià era molt limitat, era la incapacitat en comptes de la falta de voluntat que li impedia cedir als precs del Papa Pius V a participar en un atac contra els turcs, tant abans com després de la victòria de [[batallaBatalla de Lepant (1571)|Lepant]] el 1571, i va romandre inert mentre que l'autoritat de l'imperi al nord d'Europa estava amenaçada.
 
En 1575, Maximilià va ser triat per part dels magnats polonesos i lituans com a rei de Polònia en contra d'[[Esteve IV]] Bathory, però no va aconseguir arribar a ser àmpliament acceptat allà i es va veure obligat a abandonar [[regne de Polònia|Polònia]].