Enrique Fernández Viola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB |
|||
Línia 1:
{{Futbolista
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
}}
'''Enrique Fernández Viola''' ([[Montevideo]], [[10 de juny]] de [[1912]] - [[Montevideo]], [[6 d'octubre]] de [[1985]]<ref>{{format ref}} http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1988/04/27/pagina-17/1142343/pdf.html</ref>) fou un [[futbolista]] i entrenador de futbol uruguaià.
== Trajectòria ==
El gener de 1935, mentre jugava al [[Club Nacional de Football|Nacional]] de Montevideo, Fernández guanyà amb la selecció de l'{{Sel|Uruguai}} el Campionat Sud-americà de l'any 1935. Després fitxà pel [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] on, dirigit per [[Franz Platko]] i [[Patrick O'Connell]], ajudà a guanyar el Campionat de Catalunya dos cops i arribà a la final de la Copa d'Espanya de 1936. Jugà 17 partits de lliga i marcà 8 gols en aquesta competició i un total de 39 partits i 22 gols al club. Durant aquests anys jugà tres partits amb la [[selecció catalana de futbol]], un d'ells el [[19 de gener]] de 1936, al [[Camp de Les Corts]] en un partit d'homenatge a [[Josep Samitier]] davant el SK Sidenice de [[Txecoslovàquia]].<ref>{{format ref}} http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1936/01/20/pagina-4/626160/pdf.html</ref> En esclatar la Guerra Civil, Fernández es trobava a [[Montevideo]] i el club li va dir que no tornés.
Després de la seva retirada com a futbolista per una lesió de genoll, Fernández inicià una brillant carrera d'entrenador iniciada el 1946 al [[Club Nacional de Football|Nacional]], amb el qual guanyà el campionat local. El 1947 retornà al Barça on, dirigint un brillant grup de jugadors entre els quals hi havia [[Juan Zambudio Velasco|Velasco]], [[Antoni Ramallets|Ramallets]] i [[Estanislau Basora]], aconseguí guanyar dues lligues consecutives els anys 1948 i 1949, i una Copa Llatina aquest darrer any. El 1950 fou reemplaçat per [[Ferran Daucik]].
|