Filosofia de la llengua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
#QQ17 Retiro informació sense referències
Línia 11:
El llenguatge pot tenir diferents concepcions,<ref>Abbagnano, N., ''Diccionario de filosofía,'' FCE, 1961</ref> que esclareixen les diverses postures històriques dels filòsofs d'aquesta disciplina:
* En primer lloc, destaca la concepció que el llenguatge és una simple convenció social, tradició inaugurada per [[Plató]] en el seu diàleg ''Cràtil''. Hi ha una relació arbitrària entre el signe i la [[realitat]] que representa, com prova el fet que diferents llengües usin diferents paraules per a designar una mateixa idea. Per tant, el llenguatge s'ha d'estudiar des del punt de vista social, tant per analitzar la seva utilitat (com feien els sofistes) com per analitzar què té de propi cada cultura segons la llengua que usi (en la línia de [[Franz Boas]]).
* Per altra banda, alguns filòsofs defensen que el llenguatge té una connexió natural amb el món ([[Heràclit]]), ja que és la seva forma lògica, proposicional. [[Martin Heidegger]], en la seva concepció etnocèntrica, per exemple, afirmava que el llenguatge era l'autèntica imatge de l'ésser alemany perquè sense aquest no es pot expressar ni comprendre res; és un mediador necessari.{{CC|data=gener de 2015}}
* Un tercer grup està compost pels qui defensen el caràcter d'instrument del llenguatge, que es va creant segons les necessitats dels parlants ([[Wilhelm von Humboldt]]), tot i ser conscients de les seves limitacions.