Guerra Francoholandesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de Vegeu també
#QQ17 ampliació
Línia 20:
| bàndol1 = [[Fitxer:Royal Standard of the King of France.svg|20px|Regne de França]] [[Regne de França]]<br>{{ENG}}<br>{{SUE}}
| bàndol2 = [[Fitxer:Prinsenvlag.svg|20px|República Neerlandesa]] [[Províncies Unides]]<br>[[Sacre Imperi Romanogermànic]]<br>[[Imperi Espanyol]]
| bàndol3 =
| general1 =
| general2 =
| general3 =
| comandant1 =
| comandant2 =
| comandant3 =
| oficial1 =
| oficial2 =
| oficial3 =
| cavaller1 =
| cavaller2 =
| cavaller3 =
| força_numèrica1 =
| força_numèrica2 =
| força_numèrica3 =
| força1 =
| força2 =
| força3 =
| baixes1 =
| baixes2 =
| baixes3 =
| batalla_anterior =
| batalla_anterior =
| notes =
}}
'''Guerra francoholandesa''' ([[1672]]-[[1678]]) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre [[França]], per una part, i una [[Quàdruple Aliança de 1674|quàdruple aliança]] per l'altra. Aquesta aliança estava formada per [[Brandenburg]], el [[Sacre Imperi Romà]], la [[Monarquia Hispànica]], i les [[Províncies Unides]]. La guerra finalitzà amb el [[Tractat de Nimega (1678)|Tractat de Nimega]] [[1678]], que garantí a França el control del [[Franc Comtat]] (cedit pel rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]] de les [[Espanyes]]).
Linha 51 ⟶ 26:
 
==Guerra==
[[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] estava contrariat per la negativa neerlandesa a col·laborar en la divisió dels [[Països Baixos Espanyols]]. Arran de la inoperància de l'exèrcit neerlandès, els francesos no van tenir massa problemes per prendre la fortalesa de [[Maastricht]] i marxar després vers el cor de la República, prenent [[Utrecht]]. El [[Guillem III d'Anglaterra|Príncep Guillem III d'Orange]] (aleshores també Rei d'Anglaterra) havia fet assassinar [[Johan de Witt]] (home fort de la República), proclamant-se alhora nou ''[[stadhouder]]''. Tanmateix els francesos es van haver d'aturar per les inundacions provocades pels holandesos: la [[línia d'aigua holandesa]]. El bisbe de Münster va posar setge a [[Groningen]], però no va tenir èxit. França va intentar envair la República pel mar, però els esforços van frustrats per l'almirall [[Michiel de Ruyter]], en quatre victòries estratègiques contra la flota combinada francobritànica.
 
França va intentar envair la República pel mar, aconseguint l'ajuda de la [[Royal Navy]] pel [[tractat de Dover]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cartwright |nom=J. |títol=Madame, a Life of Henrietta, Daughter of Charles I and Duchess of Orleans |url=books |llengua=anglès |editorial=Seeley and Co. Ltd. |data=1894 |pàgines=332 |isbn=}}</ref> però els esforços van frustrats per l'almirall [[Michiel de Ruyter]], en quatre victòries estratègiques contra la flota combinada francobritànica. Com a conseqüència d'això, la Gran Bretanya va abandonar la guerra el [[1674]] (fi de la Tercera Guerra Angloholandesa).<ref name=Boxer>{{cite journal |last=Boxer |first=C. R. |authorlink= |coauthors= |year=1969 |month= |title=Some Second Thoughts on the Third Anglo–Dutch War, 1672–1674 |journal=Transactions of the Royal Historical Society, Fifth Series |volume=19 |issue= |pages=67–94 |doi=10.2307/3678740 |url= |accessdate= |quote= }}</ref>
Com a conseqüència d'això, la Gran Bretanya va abandonar la guerra el [[1674]] (fi de la Tercera Guerra Angloholandesa).
 
==Pau i Tractat de Nimega==