La major: diferència entre les revisions

Si bé no és tan rara en la literatura simfònica com ho són altres tonalitats amb més sostinguts, els exemples de simfonies en la major no són tan nombrosos com les que estan en [[re major]] o [[sol major]]. La ''[[Simfonia núm. 7 (Beethoven)|Simfonia núm. 7]]'' de [[Beethoven]], la ''[[Simfonia núm. 6 (Bruckner)|Simfonia núm. 6]]'' de [[Anton Bruckner|Bruckner]] i la ''[[Simfonia núm. 4 (Mendelssohn)|Simfonia núm. 4]]'' de [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]] gairebé completen la llista de les principals simfonies en aquesta tonalitat durant el [[romanticisme]]. Tant el [[Concert per a clarinet (Mozart)|Concert per a clarinet]] com el ''[[Quintet per a clarinet (Mozart)| Quintet per a clarinet]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]]) estan en la major. En la [[música de cambra]], es troben més sovint exemples d'obres escrites en aquesta tonalitat. Tant [[Johannes Brahms|Brahms]] com [[César Franck]] van escriure sonates per a [[violí]] en la major.