Sinarques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -feia les vegades +feia |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 11:
| nom_cap_govern = María José Clemente Ramírez ([[PSPV]])
}}
'''Sinarques''' (en [[castellà]] i oficialment ''Sinarcas'', "Senarcas" en [[Comarques xurres|xurro]])<ref>{{Ref-llibre|cognom=PALOMARES|nom=ELISEO|títol=SINARCAS|url=|edició=|llengua=castellà|data=1981|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Diputació de València|nom=|article=|publicació=Cartografia Valenciana. Segles XVI-XIX|url=|data=abril 1997|pàgines=137-211}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://lenguachurra.blogspot.com.es/|títol=Lengua Churra|consulta=Novembre 2017|llengua=xurro (castellà de l'interior País Valencià)|editor=Toni Porta|data=Última data de modificació maig 2017}}</ref>
== Geografia ==
Línia 19:
== Història ==
Rere la conquesta per [[Jaume I]], aquest va entregar-la al seu fill [[Jaume de Xèrica]] el [[1255]], juntament amb altres municipis els quals es varen annexar a la Baronia de Xèrica,<ref>{{Ref-web|url=https://es.wikipedia.org/wiki/Baron%C3%ADa_de_J%C3%A9rica|títol=Baronía de Jérica|consulta=17/12/03|llengua=Castellà|editor=wikipedia|data=Última modificació 17/08/17}}</ref>
El segon fill de Jaume II de Xèrica, Pere, es casà en 1331 amb Buenaventura d'Arborea, filla d'[[Hug I d'Arborea|Hug d'Arborea]]. A la mort del Rei [[Alfons IV d'Aragó|Alfons IV]] va protegir la seua vídua [[Elionor de Castella i Portugal|Elionor]] germana del rei [[Alfons XI de Castella]]. Es va vuere involucrat en el conflicte de la [[Guerra dels dos Peres]], conflicte el qual va tindre en part com a escenari la Vall de Xelva i un cop fetes les paus amb el Rei [[Pere el Cerimoniós|Pere IV d'Aragó]] va marxar a Sardenya a calmar revoltes, contra el seu propi cunyat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez Ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=69-73|isbn=9788448228804}}</ref>
En [[1380]] fou venuda a Raimon de Vilanova. En [[1390]] es crea el [[Vescomtat de Xelva]], del qual Sinarques passa a formar part<ref>{{Ref-llibre|cognom=LÓPEZ RODRÍGUEZ|nom=CARLOS|títol=Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (1416-1446)|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2005|editorial=Universitat de València PUV|lloc=València|pàgines=71|isbn=978-84-370-61634}}</ref> fins [[1597]], quan [[Felip II de Castella|Felip II]] va concedir el títol de [[Comtat de Sinarques|comte de Sinarques]] al posseïdor del senyoriu, Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons.<ref>{{ref-web|url=https://www.geni.com/people/Jaime-Ceferino-Ladr%C3%B3n-de-Pall%C3%A1s-Vilanova-y-Pons-I-Conde-de-Sinarcas/6000000036346245430|títol=Jaime Ceferino Ladrón de Pallás Vilanova y Pons, I Conde de Sinarcas|editor=Geni.com|llengua=castellà}}</ref> El [[1510]], Sinarques tenia només 38 cases, que augmentaren a 43 segons [[Jeroni Munyós]] ([[1565]] - [[1572]]) i a 76 l'any [[1646]]. El [[1652]] es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i [[La Iessa]] (els [[Serrans]]) sobre els límits del terme amb la delimitació d'aquests. El Comtat de Sinarques quedà sense efecte l'any [[1837]], com a conseqüència de l'abolició dels senyorius a [[Espanya]], encara que hi van persistir costums tardofeudals fins a [[1865]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Palomares|nom= Eliseo|títol= ''Sinarcas (Geo-historia, folklore, lenguaje y toponimia)''|lloc= València|data=1981|isbn= 84-300-4785-9}}</ref>
|