Vàndals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 26:
Els passos dels Pirineus eren defensats el [[408]] pels germans Didim i Verià, amb tropes reclutades entre els seus colons, esclaus i treballadors i pagades per ells mateixos, però es van haver d'enfrontar a les forces de Constantí, proclamat emperador a [[Britània]] i la [[Gàl·lia]], dirigides pel fill de l'emperador, Constant, que després de ser nomenat cèsar pel seu pare, havia estat nomenat també august, i se li havia donat el govern d'[[Hispània]]. La petició d'ajuda dels dos germans no va poder ser atesa per l'emperador Honori, que es va limitar a enviar una carta encoratjant els defensors, i els dos germans foren derrotats i Constantí fou reconegut august per Honori. Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos pirinencs el general Geronci, però al cap de poc va voler destituir-lo, i Geronci no va tardar a revoltar-se i proclamar emperador el seu amic Màxim. Geronci va deixar els passos pirinencs, va derrotar Constant, a qui va executar, i va marxar contra Constantí a Arles, que fou assetjada, però fou derrotat quan Constantí va rebre reforços d'Honori i va fugir a [[Hispània]] (409), on es va suïcidar (Constantí i el seu fill Julià es van lliurar a les forces d'Honori dirigides per Constanci, i foren portats a [[Ravenna]] on foren assassinats el [[411]]).
Les forces de Geronci, majoritàriament bàrbares, no van voler o no van poder evitar el pas dels vàndals dirigits per Godigisclus, junt amb el qual anaven els [[alans]] i els [[sueus]] (vers la tardor del [[409]]). Aquests darrers foren els primers a creuar pels passos occidentals i es van establir a [[Astúries]] i [[Galícia]]; els vàndals anaven dividits en dos grups, ''asdings'' i ''silinges''; els primers, que van creuar pels Pirineus centrals, van anar cap a [[Saragossa]] i després es van dirigir vers [[Clúnia]] i es van establir a la regió de [[Salamanca]]; els alans (que foren el poble més nombrós dels que van creuar) es van establir al sud dels anteriors, a [[Lusitània]]; i els vàndals ''silinges'' es van establir a la [[Bètica]]. El territori dels vàndals ''asdinges'', creuat pel [[Duero]], fou ambicionat per [[alans]] i [[sueus]], i aquests el van atacar i els ''asdinges'' es van desplaçar llavors cap al nord, a terres dels [[àsturs]] i nord de [[Galícia]] ([[414]]), mentre els [[alans]] ocupaven la [[Cartaginense]] ([[
== La formació i l'apogeu del Regne vàndal: el regnat de Genseric ==
Línia 42:
El regnat del seu fill i successor [[Huneric]] (477-484) va suposar un pas més en l'intent d'enfortir el poder reial destruint tota jerarquia sociopolítica alternativa. El seu intent d'establir un sistema de successió patrilineal va xocar amb l'oposició de bona part de la noblesa de servei i de la seva mateixa família, amb el resultat de sagnants purgues. El fet que l'oposició cerqués suport en l'Església catòlica va suposar que Huneric, el 483, iniciés una activa política de repressió i persecució catòlica, que va culminar en la reunió, el febrer de 484, d'una conferència de bisbes arrians i catòlics a Cartago, en la qual el rei va ordenar la conversió forçosa a l'arrianisme. La mort d'Huneric al mig d'una gran època de fam testimonià el principi d'una crisi en el sistema fiscal del Regne vàndal, que hauria de ser-li fatal.
[[Guntamund]] (484-525) inútilment tractaria de cercar bones relacions amb l'abans perseguida Església catòlica, en cerca del seu suport per impedir l'extensió del poder dels principats berbers, i com a legitimació del Regne vàndal davant un [[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]] que, amb la política religiosa de l'emperador [[Zenó
Amb tot, el regnat del seu germà i successor Trasamund (496-523) seria una síntesi dels seus dos precedents, clar símptoma del fracàs d'ambdós. Mancat de suports interns, Trasamund cercaria sobretot aliances externes amb Bizanci i el poderós Teodoric, casant-se amb la seva germana Amalafrida.
Línia 81:
* [[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]].
* [[Regnes germànics]].
* [[Invasions bàrbares
== Enllaços externs ==
| |||