Alfred Milner: diferència entre les revisions

Quan a l'octubre de 1899 esclatà la [[Segona Guerra Bòer]], Milner donà a les autoritats militars ''un suport sense fisures i bons consells'', sent, segons va afirmar Lord Robert ''algú el coratge del qual mai no vacil·là''. Al febrer de 1901 va encarregar-se de l'administració dels dos estats Bòer, ara annexionats a l'Imperi Britànic, tot i que la guerra estava en marxa. Dimití com a governador de la Colònia del Cap, tot i que va mantenir el càrrec d'Alt Comissionat. Durant aquest temps amb Milner al timó es crearen diversos [[camp de concentració|camps de concentració]] on moririen 27.000 dones i nens bòers i més de 14.000 negres. La tasca de reconstruir l'administració civil a les colònies del [[Colònia del Transvaal|Transvaal]] i del [[Colònia dedel Riu Orange|Riu Orange]] només podia portar-se a terme en una zona limitada, mentre que continuaven les operacions al camp de batalla. Milner, malgrat tot, tornà a Anglaterra per passar unes ''molt merescudes vacances'', mentre que estava, però, principalment ocupat en la tasca de l'Oficina Colonial. El 24 de maig de 1901 arribà a Londres, va tenir una audiència aquell mateix dia amb el [[Eduard VII del Regne Unit|Rei Eduard VII]], va rebre la [[Orde del Bany|Gran Creu de l'Orde del Bany]] i va ser fet [[Consell Privat del Regne Unit|conseller privat]], i elevat a la noblesa com a '''Baró Milner''' de St James al Comtat de Londres i de Ciutat del Cap a la Colònia del Cap de Bona Esperança.<ref>[[London Gazette]], num. 27318 del 28 de maig de 1901 </ref> En un discurs pronunciat en un banquet celebrat en honor seu al següent, respongué als crítics que afirmaven que amb més temps i paciència per part de la Gran Bretanya la guerra s'hauria pogut evitar, afirmà que els que demanaven ''conciliació'' estaven ''armats d'odi, d'una ambició insensata i una ignorància invencible''.