Licàon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ17
#QQ17 Duplicat
Línia 1:
{{duplicat|Licàon (fill de Pelasg)}}
{{FR|data=juliol de 2017}}
{{vegeu|un rei d'Arcàdia|Gos salvatge africà}}
{{Infotaula personatge}}
'''Licaó''' (''Lycaon'', {{polytonic|Λυκάων}}), segons la [[mitologia grega]], fou fill de [[Pelasg (fill de Zeus)|Pelasg]] i l'[[oceànida]] [[Melibea (filla d'Oceà)|Melibea]] (filla d'[[Oceà]]), o segons altres versions, de la [[nimfa]] [[Cil·lene (mitologia)|Cil·lene]], i rei d'[[Arcàdia]].
 
Licàon va succeir el seu pare en el tron d'Arcàdia. Va tenir cinquanta fills amb un gran nombre de dones. Els mitògrafs no estan d'acord amb el noms i el nombre exacte d'aquests fills, però són, amb freqüència, herois [[Epònim|epònims]] de nombroses ciutats del [[Peloponès]].
 
Segons alguns mitògrafs Licàon era, igual que el seu pare Pelasg, un rei molt pietós, sovint visitat pels déus. Però els seus fills volien saber si els estrangers que arribaven a la casa del seu pare eren realment déus, i per comprovar-ho van matar un nen i van barrejar la carn amb la preparada pel banquet. Els déus, horroritzats, van enviar una tempesta que va exterminar els culpables. Més sovint es presenta Licàon com un [[tirà]] despietat i juntament amb els seus fills com a una família d'impius. Un dia [[Zeus]], volent-lo provar, es presentà a casa seua disfressat de [[pelegrinatge|pelegrí]]. Licàon el va acollir, però desitjós de saber si el seu hoste era realment un déu, li va servir per sopar un [[Plat (gastronomia)|plat]] de [[carn]] humana, d'un nen o d'un ostatge que retenia a la seva cort, o d'[[Arcas (epònim)|Arcas]], un dels seus fills. Però el [[déu]] se n'adonà i, indignat, va tombar la taula, encès d'ira i va matar amb els seus [[llamp]]s Licàon i tots els seus [[fill]]s (incloent-hi [[Càucon]]). [[Gea]], la terra, hi va intervenir i va salvar el més petit, [[Níctim]]. Aquest fill el va succeir en el tron.
 
Segons altres versions, Licàon fou transformat en [[llop]] mentre fugia. Aquesta darrera versió es pot relacionar amb el costum de fer sacrificis humans en honor de Zeus Lici, a l'Arcàdia, on s'immolava una persona i els assistents es menjaven les seves entranyes. Llavors es convertien el llops i conservaven aquesta forma durant vuit anys. Si en aquest temps no havien menjat carn humana, tornaven a la seva forma primitiva.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=324|lloc=barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
Segons la tradició més estesa fou un bàrbar que fins i tot va desafiar als déus, però també es diu que fou el primer a civilitzar l'[[Arcàdia]] on va construir la ciutat de [[Licosura]] i va introduir el culte al déu [[Zeus]] Liceu. Quan va sacrificar un infant al déu, Zeus el va [[licantropia|convertir en llop. (vegeu [[licantropia]]).
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 137. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
 
Segons la tradició més estesa fou un bàrbar que fins i tot va desafiar als déus, però també es diu que fou el primer a civilitzar l'[[Arcàdia]] on va construir la ciutat de [[Licosura]] i va introduir el culte al déu [[Zeus]] Liceu. Quan va sacrificar un infant al déu, Zeus el va convertir en llop. (vegeu [[licantropia]]).
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Licao}}
[[Categoria:Reis d'Arcàdia]]
[[Categoria:Herois grecs descendents de Zeus]]
[[Categoria:Metamorfosis en la mitologia grega]]