Palau de Benicarló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata |
mCap resum de modificació |
||
Línia 27:
El '''Palau de Benicarló''' o '''Palau dels Borja''' és la seu oficial de les [[Corts Valencianes]], al nucli antic de la ciutat de [[València]]. Es tracta d'un edifici del [[arquitectura gòtica|gòtic]] civil, construït a finals del [[segle XV]] per a la residència de la [[família Borja]], [[ducat de Gandia|ducs de Gandia]]. Es va construir sobre un edifici anterior, on estigué l'[[Escola d'Art i Gramàtica de València]] des del [[1408]].
== Història
El palau ha estat sempre vinculat amb la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic; el [[1321]], l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos béns de l'almirall [[Bernat de Sarrià]], entre els quals hi havia ''"la seua casa a la ciutat de València, a la parròquia de Sant Llorenç"''.<ref>segons Pere Maria Orts</ref> Aquesta casa podia haver tingut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (amb el seu pati i horts) pel Consell Municipal el [[1411]], per instal·lar-hi les escoles de la ciutat. Aquesta propietat (una agrupació de petits habitatges entorn d'un pati) davant de l'[[Església de Sant Llorenç (València)|església de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual palau.
Línia 53:
Pocs anys després, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a aquesta parella amb [[Alfons XIII]], en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit amb les visites reials d'[[Alfons XIII]]; l'una el [[1917]] per la concessió del títol de gentilhome al marqués, i una altra el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desemparats]].
La [[guerra civil espanyola|Guerra Civil]] afectà directament la casa; el marqués va morir tràgicament i, el [[1937]], allotjaria la seu del Govern de la [[II República Espanyola|República]]. Acabada la guerra, el palau va tornar a Guillem Pérez de Sanmillán i Fontanals, II marqués de Benicarló. Aquest hi efectuà algunes reparacions, i hi va hostatjar el dictador [[Franco]] durant les seus visites a [[València]]. L'any [[1973]], el palau va ser venut a l'estat, que tenia la intenció d'instal·lar-hi la ''Jefatura Provincial del [[Movimiento Nacional]]''. Es preparà el projecte de reforma (de Vicent Valls Abad i Joaquim García Sanz), però gairebé no s'hi va fer obres.
Amb
▲Amb l'arribada de la "transició", s'obri un període d'incertesa sobre el destí de l'edifici. El [[1977]], es pensa a instal·lar els serveis tècnics del Govern Civil. Però amb l'arribada del [[Consell del País Valencià]], el govern preautonòmic l'utilitzà com a seu de la presidència, i més tard com a seu de diverses conselleries. Per fi, l'any [[1983]], es planteja al Ministeri de l'Interior la cessió de l'edifici per allotjar la futura seu de les [[Corts Valencianes]]. El mateix any s'inicien obres d'adaptació dirigides per [[Carlos Salvadores]]; el [[1988]], se'ls encarregà als arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Carles Salvadores]] la remodelació general de l'edifici, amb la construcció de l'hemicicle i altres dependències. El 29 de setembre del [[1990]], s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais annexos). Des del [[1992]] fins al 1994, s'efectuà la segona fase, que afectava la part principal del palau (la intervenció ha recuperat la seua factura gòtica, respectant elements del segle XIX).
Finalment, el conjunt d'edificis (entre els quals s'inclou el Palau de Benicarló) que formen la seu de les [[Corts Valencianes]], és inaugurat el 17 de novembre del [[1994]].
Linha 73 ⟶ 69:
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/arqueologia/interven/cortes/index.html Intervenció arqueològica al Palau].
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodebenicarlo.html Pàgina amb informació i imatges].
{{Museus de València}}
| |||