{{Llegenda|#0f0|Altres [[llengües germàniques]] amb què el [[nòrdic antic]] conservava cert grau d'intel·ligibilitat}}]]
La segona font més important de préstecsmanlleus en anglès antic van ser les llengües escandinaves introduïdes durant les invasions [[víkings|víkingues]] dels segles IX i X. A més de nombrosos [[Toponímia|topònims]], es troben paraules del vocabulari bàsic i termes relacionats amb els aspectes administratius del [[Danelaw]]. Els víkings parlaven [[nòrdic antic]], una llengua estretament emparentada amb l'anglès antic; aquesta proximitat va portar a una barreja de dialectes que podria haver accelerat la pèrdua de les terminacions de cas en anglès antic. Una aparent confirmació d'aquesta teoria és el fet que la simplificació de les terminacions de cas es va donar primer en el nord i en últim lloc al sud-oest, la regió menys afectada per la influència víking. En qualsevol cas, la influència del nòrdic antic va ser profunda i gràcies a ella tenim paraules tan bàsiques com ''sky'' («cel»), ''leg'' («cama»), el pronom ''they'' («ells/elles»), la forma verbal ''are'' («som/sou/són») i centenars d'exemples més.
=== Influència celta ===
De forma tradicional, es diu que la influència de les [[llengües celtes]] en l'anglès ha estat petita, com indica el petit nombre de [[PréstecManlleu lingüístic(lingüística)|manlleus]] d'origen celta que han penetrat en la llengua, especialment al comparar-lo amb el nombre de préstecsmanlleus llatins i escandinaus. No obstant això, s'han assenyalat alguns possibles trets celtes en la sintaxi en el període posterior a l'anglès antic.<ref>{{PDFlink|http://www.rotary-munich.de/2005-2006/theo-vennemann.pdf|441 [[Kibibyte|KiB]]<!-- application/pdf, 452081 bytes -->}}</ref>
