Josep Viadiu i Valls: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m trec desamb. #QQ16 |
Desambiguació #QQ17 |
||
Línia 8:
Quan tornà es va vincular un temps al [[Partit Republicà Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]] i el 1913 va ser elegit secretari de la Junta del Centre Radical Igualadí i reelegit l'any següent. El 1914 es va traslladar definitivament a [[Barcelona]], tot i que col·laborà en la vaga dels blanquers d'Igualada de 1915. L’any 1916, va passar dos mesos a la presó Model com a implicat en el comitè organitzador de la vaga general del 18 de desembre.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Dalmau Ribalta|nom = Antoni|article = Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera|publicació = Revista d'Igualada|url = |data = núm. 33 (desembre de 2009)|pàgines = 38}}</ref>
Un cop a Barcelona deixà als radicals i es va afiliar a la [[CNT]]. Va ser-ne secretari de la Federació Nacional d'Adobers i va fer una gran amistat amb [[Salvador Seguí i Rubinat|Salvador Seguí]] (amb qui va compartir casa)<ref>Juan Ferrer Farriol ''Vida Sindicalista'' Colección Solidaridad Obrera, 1957, p. 60</ref> o [[Joan Peiró]]. Durant la [[vaga general de 1917]] formà part del comitè de vaga de la CNT a Barcelona amb Salvador Seguí, [[Francisco Miranda]] i [[Tomás Herreros Miguel]]. El juny de 1918 participà en el Congrés del Ram dels Blanquers i en el [[Congrés de Sants]] de la [[Confederació Regional del Treball de Catalunya]], alhora que col·laborava assíduament a ''[[Solidaridad Obrera]]''. A finals de 1918, va prendre part en unes gires propagandístiques per Andalusia i Catalunya, per tal de divulgar l'opció cenetista pel Sindicat Únic. El 1919, treballava com a corrector de ''[[La Vanguardia]].''<ref>Susanna Tavera ''Solidaridad Obrera. El fer-se i desfer-se d'un diari anarcosindicalista (1915-1939)'' Barcelona, 1992.</ref>
Arran de la seva participació en la [[vaga de La Canadenca]], el 30 de novembre de 1920 va ser empresonat a la Model i traslladat en el vaixell ''Giralda'' per ordre del [[governador civil]] de Barcelona a la presó del [[Castell de la Mola]] a [[Maó]] amb 400 sindicalistes més, entre ells Salvador Seguí, [[Simó Piera i Pagès]] i [[Martí Barrera i Maresma]]. El 1922 fou enviat per la CNT a [[València]] per tal de continuar la publicació de ''[[Solidaridad Obrera]].'' Va participar amb Salvador Seguí, [[Ángel Pestaña]] i Joan Peiró en la Conferència de Saragossa, en la qual es va decidir tallar els vincles amb la [[Comintern]] i unir-se definitivament a l'[[Associació Internacional de Treballadors|AIT]]. Es va unir amb la valenciana [[Llibertat Ròdenas]], també molt compromesa en l'activisme sindical. Van tenir tres fills, Armand, Hèctor i Ismael.
| |||