Vergonha: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
m #QQ17 Enllaços incorrectes a pàgines de desambiguació
Línia 16:
 
====La necessitat d'aniquilar les llengües vernaculars i d'imposar el francès====
A les acaballes del [[segle XVIII]], l'època coneguda com el [[Regnat del Terror]], el terme ''patois'' designava tota llengua diferent del francès parlada a França. Per a [[Encyclopédie|Enciclopèdia francesa]], editada el [[1778]], es definia el ''patois'' com el llenguatge propi d'arreu de França tret de [[París]], i que era a la capital l'únic lloc on es parlava la llengua francesa.<ref>Apud Certeau et alii, 1975:51</ref> El procés intencionat d'eradicació de les llengües vernacles de la França moderna i el menysteniment com a poca cosa més que un dialecte exclusivament oral va començar amb el manifest de l'[[Abat Gregori]] ''Report sobre la necessitat i els mitjans per a anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès''<ref>[http://www.languefrancaise.net/dossiers/dossiers.php?id_dossier=66 Informe sobre la necessitat i mitjans per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès]</ref> que va presentar el [[4 de juny]] de [[1794]] a l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]] i fou seguit per la prohibició oficial de totes les llengües diferents del francès a l'[[administració pública]] i a l'[[educació|escola]], per tal d'unificar lingüísticament la França post-revolucionària, en un moment en què només el 10% de la població dominava el francès,<ref>http://www.gwalarn.org/brezhoneg/istor/gregoire.html</ref> és a dir, al voltant d'uns tres milions de persones sobre un total de vint-i-vuit.
 
Pel que fa a l'elecció del despectiu mot "[[patois]]", [[Jean Jaurès]] va referir-s'hi dient que "hom anomena ''patois'' la llengua d'una nació derrotada".<ref>[http://rleb07.free.fr/opinions/vecteur.html]</ref> Segons el diccionari Chambers, l'origen del terme és incert, però podria ser una "corrupció de ''patrois'', del [[llatí vulgar]] ''patriensis'', un habitant local o vilatà". El mot podria significar ''parla'' o ''dialecte'', en el sentit que no té la categoria de llengua. En singular fa referència al conjunt de llengües, dels seus dialectes, les seves llengües de transició i tota mena de parla diferent del francès oficial, sense fer cap mena de distinció entre elles i considerant-les com un tot homogeni indesitjable.