Obre el menú principal

Canvis

16 bytes afegits ,  fa 1 any
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
L'any 401, l'historiador grec [[Xenofont]] esmenta en els seus registres expedicionaris (''[[Anàbasi]]'') per primera vegada a la xicoteta població de Mepsila (Μέπσιλα), sobre el riu [[Tigris]], prop d'on està avui dia el Mossul modern..<ref>Xenofont: ''[[Anàbasi]]'', III.iv.10.</ref> Pot ser més segur identificar Mepsila amb el lloc Iski Mossul ("antiga Mossul"), uns 20 quilòmetres al nord de l'actual Mossul, on sis segles després de l'informe de Xenofont es va construir la ciutat persa [[sassànida]] de Budh-Ardhashīr. Siga com siga, el nom Mepsila és sens dubte l'arrel del nom modern de Mossul, tot i que en la seua forma metatètica.
 
En idioma àrab, ''Mawsil'' significa "punt de connexió" o "lloc d'enllaç". Mossul també és anomenada al-Faiha (el Paradís), al-Khaḍrah (el Verd) i al-Hadbah (el Gep). A vegades és descrita com «La Perla del Nord»<ref name="AtlasTours">[http://www.atlastours.net/iraq/mosul.html "Mosul, Iraq"] from AtlasTours.net</ref> o «La Ciutat del Milió de Soldats».<ref>{{cite newsref-notícia|titletítol=The war against Islamic State (2): Mosul beckons|url=http://www.economist.com/news/middle-east-and-africa/21648055-it-will-not-be-easy-retake-iraqs-second-city-mosul-beckons|accessdateconsulta= 22 Aprilabril 2015|workobra=[[The Economist]]|datedata= 11 Aprilabril 2015}}</ref>
 
== Edificis i monuments ==
* Església al-Tahira ('La Immaculada') segle VII, i reconstruïda el 1743.
* Església Mar Hudeni, segle X.
* [[Monestir de Sant Elies (Iraq)|Monestir de Mar Elia]] (sant Elies), segle VI, destruït el gener de 2016 per Estat Islàmic.<ref>{{ref-web|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2016/01/20/actualidad/1453307340_167277.html|títol=El ISIS destruye el monasterio cristiano más antiguo de Irak|editor=El País|idiomallengua=castellà|data=21/01/2016}}</ref>
* Monestir de Mar Gurgis (sant Jordi), segle XVII.
* [[Monestir de Mar Mattai]] (sant Mateu).
El [[visir]] Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regió fins a la seva mort el [[1199]], i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després ([[1234]]) com a emir independent. El [[1245]] es va sotmetre a Hulagu. El [[1260]], el seu fill Malik al-Salih es va aliar a [[Baybars]] d'[[Egipte]] i els mongols van atacar Mossul, que fou saquejada ([[1261]]) i el mateix emir va morir en la lluita.
 
Va quedar sota govern dels [[Il-Khan]]. El [[djalayàrida]] Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hègira ([[1364]]-[[1365]]). Després, va caure en mans de [[Tamerlà]], que la va enriquir; el seu governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] fou Baba al-Din Kara Uthman, que va fundar la dinastia dels [[Kara Koyunlu]], que la va posseir el [[segle XV]], fins que fou ocupada pels [[safàvides]] el [[1508]], després de la conquesta de [[Bagdad]]. El [[1535]], fou ocupada per [[Solimà I el Magnífic]], soldà [[otomà]], que va nomenar governador Sayyid Ahmad ben Umar. Des del [[1592]], es coneix la llista completa de pashas del ''sandjak'' de Mossul depenent del ''vilayat'' de Djazira; els governadors duraven, en general, poc de temps (entre [[1638]] i [[1700]], foren 48 pashas). Malgrat formar part de l'[[Imperi otomà]], durant els quatre segles de domini otomà Mossul va ser considerat "el districte més independent" d'Orient Mitjà, seguint el model romà de domini indirecte a través de notables locals.<ref>{{cite journal ref-publicació|lastcognom=Al-Tikriti |firstnom=Nabil |titletítol=Ottoman Iraq |journalpublicació=Journal of the Historical Society |volumevolum=7 |issueexemplar=2 |yearany=2007 |pagespàgines=201–11 |doi=10.1111/j.1540-5923.2007.00214.x}}</ref>
 
El [[1743]], fou assetjada per Nadir Shah, però Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El [[1834]], el soldà va posar fi als ''derebeys'' i va acabar amb l'autonomia i va destituir el pasha Yahya ben Numan al-Djalili.
348.855

modificacions