Institut Politècnic Nacional de Mèxic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
paràmetre repetit |
#QQ17 |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització
| tipus_infotaula = cultura
Linha 32 ⟶ 31:
L{{'}}'''Instituto Politécnico Nacional''' ('''IPN''') és una institució pública mexicana d'investigació i educació a nivells [[batxillerat]], [[pregrau]] i [[postgrau]], fundada l'1 de gener de 1936 durant el govern del president [[Lázaro Cárdenas|Lázaro Cárdenas del Rio]]. L'IPN, conegut popularment com ''el Politécnico'' o ''el Poli'', va ser fundat seguint els ideals revolucionaris en la reconstrucció del país, buscant donar educació professional a les classes més desprotegides en aquell temps, a més de ser un impuls per al desenvolupament industrial i econòmic del país, així com una institució que tingués una funció noble d'ajudar en les necessitats de la població mexicana.
L'IPN és una de les institucions educatives més prestigioses i importants de [[Mèxic]] amb una població
És una institució líder i avantguardista en la formació de tècnics i professionals en els camps de l'[[Gestió|administració]], la [[ciència]], l'[[enginyeria]] i les [[noves tecnologies]].
Linha 45 ⟶ 44:
== Estructura i oferta acadèmica ==
A finals de 2009, el ''Poli'' comptava amb poc més de 150.000 estudiants.<ref name="estadistica2009"/> D'ells, el 40% són adolescents. És a dir, a les "prevocacionales" (de 12 a 14 anys d'edat), i a les "vocacionales" (de 15 a 17 anys). Originàriament les "vocas" foren concebudes per a donar un capacitació tècnica de curta durada en la qual no calguessin els estudis aprofundits. Es preparava als alumnes per a exercir oficis com ara fuster, lampista o mecànic. Avui en dia, però, les "
Al nivell pròpiament professional, l'IPN ofereix 271 carreres,<ref name="estadistica2009"/> que es poden cursar a prop de les 81<ref name="estadistica2009"/> "escoles superiors" o a altres centres equivalents. Els seus estudis són oficialment reconeguts, igual que els d'altres universitats. A més, el ''Poli'' du a terme una importantíssima tasca de recerca científica i tècnica a diversos instituts especialitzats. Un lloc destacadíssim l'ocupa el [[CINVESTAV]], ''Centro de Investigación y Estudios Avanzados'', on hi treballa un nombre important dels científics mexicans, i d'altres, a primer nivell mundial, d'arreu del món. D'aquest centre de recerca formà part, a finals dels anys seixanta, el matemàtic català [[Carles Perelló]]. Les instal·
▲A finals de 2009, el ''Poli'' comptava amb poc més de 150.000 estudiants.<ref name="estadistica2009"/> D'ells, el 40% són adolescents. És a dir, a les "prevocacionales" (de 12 a 14 anys d'edat), i a les "vocacionales" (de 15 a 17 anys). Originàriament les "vocas" foren concebudes per a donar un capacitació tècnica de curta durada en la qual no calguessin els estudis aprofundits. Es preparava als alumnes per a exercir oficis com ara fuster, lampista o mecànic. Avui en dia, però, les "vocas" han derivat vers un batxillerat estàndard.
▲Al nivell pròpiament professional, l'IPN ofereix 271 carreres,<ref name="estadistica2009"/> que es poden cursar a prop de les 81<ref name="estadistica2009"/> "escoles superiors" o a altres centres equivalents. Els seus estudis són oficialment reconeguts, igual que els d'altres universitats. A més, el ''Poli'' du a terme una importantíssima tasca de recerca científica i tècnica a diversos instituts especialitzats. Un lloc destacadíssim l'ocupa el [[CINVESTAV]], ''Centro de Investigación y Estudios Avanzados'', on hi treballa un nombre important dels científics mexicans, i d'altres, a primer nivell mundial, d'arreu del món. D'aquest centre de recerca formà part, a finals dels anys seixanta, el matemàtic català [[Carles Perelló]]. Les instal·la cions del ''CINVESTAV'' es troben també a Zacatenco.
== Mobilitzacions d'estudiants ==
Els estudiants politècnics, ''los burros blancos'', han protagonitzat importantíssims moviments reivindicatius, al llarg de la seva història. Els més importants són potser el de 1954 en contra de l'alça de les tarifes del transport públic. El de 1956 en resposta al tancament de l'internat per estudiants de pocs recursos, i, el 1967, en solidaritat contra la clausura de l'escola "Hermanos Escobar" a Chihuahua, al nord del país. Tots ells han de ser
▲Els estudiants politècnics, ''los burros blancos'', han protagonitzat importantíssims moviments reivindicatius, al llarg de la seva història. Els més importants són potser el de 1954 en contra de l'alça de les tarifes del transport públic. El de 1956 en resposta al tancament de l'internat per estudiants de pocs recursos, i, el 1967, en solidaritat contra la clausura de l'escola "Hermanos Escobar" a Chihuahua, al nord del país. Tots ells han de ser vistos com a antecedents fonamentals del gran [[moviment estudiantil mexicà de 1968|moviment de 1968]], en el qual el politècnics jogaren un paper central.
De fet la magnitud i la força d'aquest moviment estudiantil, sense precedents, s'explica, entre altres coses, perquè que va ser el primer (i fins avui, l'únic) en el qual politècnics i universitaris anaren plegats. Fins aleshores, pels universitaris, el politècnics eren "gent del nord" (de la ciutat), pobres, vulgars i ignorants. Per als politècnics, els universitaris eren "del sud", burgesos i "fresas" (carrinclons). Aquell any les coses, és a dir la visió recíproca, canvià.
Linha 60 ⟶ 57:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}▼
* [http://www.ipn.mx Lloc web de l'IPN] {{es}}
* [http://www.canalonce.mx Lloc web del Canal Once] {{es}}
* [http://www.cinvestav.mx Lloc web del CINVESTAV] {{es}}
{{Autoritat}}
▲{{commonscat}}
{{ORDENA:Instituto Politecnico Nacional}}
[[Categoria:Universitats de Mèxic]]
| |||