Cabilencs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 12:
[[Fitxer:Aires linguistiques du nord-est algérien.svg|vinheta|350px|Mapa de la Cabília]]
== Etimologia ==
El francès « kabyle » és un [[Manlleu (lingüística)|manlleu]] de l'[[àrab]] ''qabīla'' (« tribu, família ») i el plural, ''qabāʾil'', designa als cabilencs.<ref>{{Académie|kabyle|édition=9}} [consulté le 22 août 2016].</ref><ref>{{CNRTL|kabyle}} [consulté le 22 août 2016].</ref> ''Qabīla'' deriva de l'arrel semítica ''[[Qāf|q]]-[[Bā|b]]-[[Lām|l]]'' qui, com el verb ''qabila'', [[Denotació|denota]] acceptació.<ref>{{ref-llibre|langue=en |nom=Hugh |cognom=Roberts |títol=Berber government |capítol=the Kabyle polity in pre-colonial Algeria |lloc=Londres et New York |editorial=[[I.B. Tauris]] |col·lecció=Library of Middle East history |
[[Fitxer:Kabyle chrétien.jpg|vinheta|300px|Família cabilenca cristiana]]
El terme original "Qabail" que significa en àrab "tribus" s'utilitza per primera vegada amb l'arribada dels àrabs musulmans al [[Magrib]] per designar als habitants del país que vivien en tribus i confederacions. És el terme que els francesos utilitzaven per descriure aquests muntanyencs que portaven diferents noms depenent de les tribus a les quals pertanyien. També, pot ser que també es refereixen als [[berbers]] [[chaouis]] de l'[[Aurès]] o els de l'oest d'Algèria. Es va parlar de la Cabília de l'Ouarsenis.<ref name="ed">Eugène Daumas, ''Mœurs et coutumes de l'Algérie : Tell, Kabylie, Sahara'', éd. Hachette, 1855, {{p.|156-158}}
El nom llavors és restringit als berberòfons de la Cabília.<ref>Jean Morizot, ''Les Kabyles : Propos d'un témoin'', Centre des Hautes Études sur l'Afrique et l'Asie modernes (diff. Documentation française), coll. « Publications du CHEAM », Paris, 1985 {{ISBN|2903182124}}, {{p.|22-25}}
Els [[àrabs]] van usar la paraula ''zouaoua '', que és una deformació del [[berber]] ''Agawa'', un massís al cor de la Gran Cabília, i d'aquí l'origen del mot ''Igawawen''.<ref> Sembla que en l'[[antiguitat]], els Igawawen haver portat el nom de ''Quiquegentiani'', denominació administrativa designar cinc tribus (''quinque gente''). Una vella llegenda diu, en efecte, que els muntanyencs descendien d'un gegant que tenia cinc fills, que va formar les cinc tribus antigues ([[Si Amar U Said Boulifa|Boulifa]], [[1925]]), els famosos [[quinquegentians]] que va donar tants problemes als [[Antiga Roma|romans]]</ref> per designar les càbiles, i que era el nom d'una confederació antiga i puixant de vuit tribus de la Cabília organitzada en dos grups: At Betrun (Ath Yanni, Ath Budrar, Ath Bu Akkach, Ath Wasifs) i Ath Mengellat (Ath Mengellat, [[Ath Bu Yusef]], Ath Weqbil, Ath Attu, Ath Ililltene). Els [[zouaoua]] segons [[Ibn Khaldun]]<ref>Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères</ref> són una fraccionó dels [[kutama]], tribu berber beranesa (descendents de Bernès, fill de Berr i germà de [[Medghassen]]). El nom "zwawa" també qualifica tots els cabilencs en general, i el seu equivalent en [[berber]] era "igawawen".
Línia 29:
{{AP|Història dels berbers}}
{{AP|Cabília#Història}}
Les càbiles eren relativament independent del jou [[Imperi Otomà|otomà]] durant el període otomà al Magrib. Vivien en tres regnes diferents, el [[regne de Koukou]], el [[regne dels Beni Abbès|regne dels Ait Abbas]], i el principat d'Ait Jubar.
== Organització social ==
[[Fitxer:Qanun At Ali u Herzun.jpg|280px|thumb|Qanun dels Aït Ali o Herzun]]
L'[[organització social]] dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel [[Sociologia|sociòleg]] [[França|francès]] [[Pierre Bourdieu]].<ref>Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (''Esquisse d'une théorie de la pratique'' (1972), ''Le sens pratique'' (1980), ''[[La domination masculine]]'' (1998)…) .</ref> Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta [[migració humana|emigració]] i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials,<ref>''L'exil kabyle'', Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, {{p.|173-176}}{{ISBN|2858021414}}
[[Fitxer:Abb. 328. Junges Kabylenmädchen von Bou Saâda, im südlichen Algier.jpg|vinheta|Noia cabilenca al sud d'Alger]]
La unitat social base de la societat cabilenca és la família extensa de l' ''Axxam'' (llar). La ''Txarubt'' (facció) és l'extensió de la família ampliada, cada component de la facció es basa en l'herència simbòlica d'un avantpassat de línia paterna. La ''txarubt'' assegurava la integritat de cada individu i la defensa de l'honor del nom en comú abans de la introducció dels cognoms per l'administració colonial, era el mitjà més utilitzat d'identificació. En algunes viles importants (''tudart'') hi ha una zona d'estructuració que inclou diferents faccions (''tixarubin''), que és l'''adrum''. La unió d'aquestes divisions formen la vila. Nombroses viles poden unir-se i formar una ''laarch'' (la tribu), una unió de tribus dona la ''taqbilt'' (una confederació), qui donarà el seu nom als [[berbers]] de la regió anomenats cabilencs.<ref>[http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=30113&ed=MTM0OA Grève et rassemblement aujourd’hui] Sur le site depechedekabylie.com -consulté le 3 mai 2012</ref>
[[Fitxer:SiMohand.jpg|vinheta|El poeta cabilenc Si Mohand, 1905]]
Cada vila forma una ''tajmaât'' («assemblea»), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a la [[república]] [[democràcia|democràtica]].<ref>''Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie'', Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005 {{ISBN|2707145882}}
Hi nomenen l’''amin'' («cap ») (o l’''ameqqran'' ; «ancià», segons les regions) qui era responsable del bon desenvolupament de l'assemblea i de la implementació de decisions. Per les més grans ''tajmaât'', el cap també era assistit en les seves funcions per un ''uqil'' i nombrosos ''t'emen''.<ref name="hl">''La Kabylie et les coutumes kabyles'' - A. Hanoteau et A. Letourneux, éd. Bouchène, Paris, 2003, Chap. VI-VIII{{ISBN|2-912946-43-3}}
El [[Honor|codi d'honor]] protegia la llar, les dones i els fusells i declarava que el [[Homicidi|assassinat]] havia de ser venjat per llaços de sang (els autors dels actes, inclosos els venjadors, eren rebutjats per la comunitat). La [[filiació]] és patrilineal. Es transmetia el [[patrònim]] de l'ancestre comú. El '' tajmaât '' vivia sota l'autoritat del grup, on l'esperit de la solidaritat estava molt desenvolupat. Per exemple, el terme '' Tiwizi '' ( "[[solidaritat]]") es refereix a l'activitat col·lectiva d'ajudar a un veí en una de les seves tasques com recollir olives.<ref> [http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=3453&ed=ODgz ''Tiwizi ou la création collective : le toit de la solidarité''] reportatge de Rachid Oulebsir (3 mars 2007).</ref> a la qual contribueix directament o nodrint als participants.
Línia 63:
Segons [[Armand Viré]] « els cabilencs professen tots la mateixa religió, l'[[Islam]] », influenciat pel [[sufisme]],<ref>http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k104751j/f7.image "Kabylie du Djurdjura" Page 2 sur le site Gallica</ref> com també assenyalen [[Adolphe Hanoteau]] i [[Aristide Letourneux]].<ref>http://archive.org/stream/lakabylieetlesc01letogoog#page/n19/mode/2up Livre "La Kabylie et les coutumes Kabyles" par Adolphe Hanoteau et Aristide Letourneux sur le site "Archive"</ref> Segons [[Mouloud Mammeri]] la confraria [[rahmaniyya]] és una de les confraries sufites més puixants d'Algèria.
Històricament, la Cabília ha conegut totes les religions de la [[Mediterrània]], i fins i tot va contribuir, com a part del món berber, a la provisió d'alguns déus i deesses als grecs i romans, com ara [[Anteu]]. Antigament adoraven els esperits i l'[[animisme]], del que en queden traces avui dia,<ref>Jean-Pierre Laporte, « Stèles libyques figurées de Grande Kabylie », ''Africa Romana'', IX, 1991, {{p.|389-423}}
==== Islam ====
Línia 70:
El [[sunnisme]] es va introduir principalment amb el regnat de la dinastia [[Banu Hammad|hammadita]] que, des de [[Bejaïa]] la seva capital, va conquerir part d'Algèria i la conca occidental de la Mediterrània en els segles XI i XII.<ref>↑ Ibn Khaldoun, ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', traduction de William McGuckin de Slane, éd. Paul Geuthner, Paris, 1978, tome 1, {{p.|208-209}}</ref> Practicaven un « islam » a vegades influenciat pel morabitisme i el sufisme (a imatge de la confraria Rahmaniyya).
La vila de [[Bejaïa]] tindrà el seu apogeu, incloent la seva influència espiritual, a causa del gran nombre de sants sufís que hi predicaren, els més famosos són Yemma Gouraya, o Saïd El-Bedjaouy.<ref>[http://rabahnaceri.unblog.fr/histoire-de-bgayet/yemma-gouraya/ Histoire de Gouraya] Sur le site rabahnaceri.unblog.fr</ref><ref>[http://www.vitaminedz.com/articles-15778-6-84038-bejaia-soufisme___marabouts-biographie_de_said_el_bedjaouy-3.html Biographie de Saïd El-Bedjaouy] Sur le site vitaminedz.com</ref> La vila també atraurà grans místics, com [[Ibn al-Arabí]] de [[Còrdova]], que participaran en la identitat religiosa de la regió i més generalment en la del nord d'Àfrica mitjançant la barreja de la mística sufí amb les creences animistes dels berbers.<ref>« Chachoua Kamel, L’islam kabyle. Religion, État et société en Algérie, suivi de l’Epître (Risâla) d’Ibnou Zakrî (Alger, 1903), mufti de la Grande Mosquée d’Alger, Maisonneuve & Larose, 2001. », par Karima Direche-Slimani, ''Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée'' [http://remmm.revues.org/document2449.html (en ligne)], {{numéro|101}}-102 - Sciences, savoirs modernes et pouvoirs dans le monde musulman contemporain, juillet 2003, {{p.|343-348}}
=== Música ===
La varietat cabil (moderna o tradicional) és una de les músiques més importants d'[[Algèria]]. Nombrosos cantants són natius de Cabília o d'origen cabilenc, com Chiekh el Hasnaoui, [[Lounis Aït Menguellet]], [[Cherif Kheddam]], [[Cheikh Sidi Bémol]], [[Idir]], [[Lounès Matoub]], [[Allaoua Zerrouki]], [[Slimane Azem]], Cid Messaoudi, [[Chérifa]], [[Youcef Abdjaoui]], Ait Meslayen, Taleb Rabah, Rachid Babaci, [[Takfarinas]], [[Taÿfa|Farid Aït Siameur]], Boualem Kara, Souad Massi. La Cabília també ha donat alguns dels grans noms al [[chaâbi algerià]] com [[Hadj M'hamed El Anka|Hadj M'hamed El anka]] i [[Kamel Messaoudi]], [[Amar Ezzahi]], [[Abdelkader Chaou]], [[Boudjemaâ El Ankis|Boudjemaa El ankis]], Gherouabi, etc.
Línia 92:
Aquests resultats mostren que un gran segment de la població cabilenca no és nativa d'Àfrica del Nord.
* [[Haplogrups del cromosoma Y humà|Els haplogrups del cromosoma Y]], transmesos exclusivament a través de la línia paterna, van ser trobats en les següents freqüències a la Cabília: [[Haplogrup E3b del cromosoma Y humà|E1b1b1b (E-M81)]] (47.36%), [[Haplogrup R del cromosoma Y humà|R1*]](xR1a) (15.78%) (més tard testat com a R1b3/R-M269 (ara [[Haplogrup R1b (Y-DNA)#R1b1a2|R1b1a2]])),<ref>Adams et al. 2008, [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19061982 " The genetic legacy of religious diversity and intolerance: paternal lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula"]</ref> [[Haplogrup J1 (Y-DNA)|J1]] (15.78%), [[Haplogrup F del cromosoma Y humà|F*]](xH, I, J2,K) ( 10.52% ) i [[Haplogrup E3b del cromosoma Y humà|E1b1b1c (E-M123)]] (10.52%).<ref name="Arredi">{{
* [[Haplogrups mitocondrials humans|Haplogrups mitocondrials]], heretat només de la mare, van ser trobats en les següents freqüències: [[Haplogrup mitocondrial humà H|H]] (32.23%) principalment H1 i H3; [[Haplogrup mitocondrial humà U|U*]] (29.03% amb 17.74% U6), trobat en antics espècimens [[Iber-Maurità|iberomauritans]]; preHV (3.23% ; preV (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà V|V]] (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà T|T*]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà J|J*]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà L1|L1]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà L3|L3e]] (4.84%); [[Haplogrup mitocondrial humà X|X]] (3.23%); [[Haplogrup mitocondrial humà M|M1]] (3.23%) ; [[Haplogrup mitocondrial humà N|N]] (1.61%) i [[Haplogrup mitocondrial humà R|R]] (3.23%).
|