ETH Zürich: diferència entre les revisions

A la part francòfona de Suïssa es troba la seva Universitat parella, l'[[École Polytechnique Fédérale de Lausanne]]  (Escola Politècnica Federal de Lausana). 

el [[7 de febrer]] de&nbsp; [[1854]], el consell federal suís va signar la llei per a la creació d'una escola federal politècnica ("Eidgenössische Polytechnische Schule") en conjunt amb una escola per a ciències exactes, polítiques i humanes.<ref>{{ref-web|url=http://www.ethistory.ethz.ch/besichtigungen/epochen/debatte1/index_EN/|títol=1848–1855: Polytechnical realization of an old dream|obra=ETH History}}</ref>

La nova institució volia brindar un coneixement teòric i pràctic d'acord amb la&nbsp; [[Revolució Industrial|revolució industrial]]&nbsp; que hi havia a Europa en aquests moments.&nbsp; Gràcies a l'agradable clima que regnava a l'ETH-Zuric, molts estudiants de tota Europa van ingressar, igual que científics de renom com Kinkel,&nbsp; [[Francesco De Sanctis|de Sanctis]],&nbsp; Cherbuliez,&nbsp; [[Rudolf Clausius|Clausius]], Reuleaux, [[Gottfried Semper|Semper]] i [[Georg Joseph Sidler]].

La ETH-Z va començar el seu procés de construcció.&nbsp; En aquesta època es va construir l'edifici principal (Hauptgebäude), que va ser dissenyat per Samper, a més del seu laboratori de màquines, l'edifici de química i de física.&nbsp; Es van fundar les associacions d'estudiants, els departaments d'agricultura i ciències militars.

Des de&nbsp; [[1904]]&nbsp; va començar el debat entorn del canvi de nom, de&nbsp; ''Polytechnikum''&nbsp; a&nbsp; ''Eidgenössische Technische Hochschule'', d'acord als canvis que estaven fent les institucions d'ensenyament alemanyes.&nbsp; Aquest canvi va ser efectiu l'any [[1911]].&nbsp; En aquests anys, la ETH va començar el seu procés de separar-se d'altres institucions federals, tant de la&nbsp; [[Universitat de Zuric]]&nbsp; com del&nbsp; [[Cantó de Zuric|cantó]]&nbsp; i de la&nbsp; [[Zuric|ciutat de Zuric.]]<ref>{{ref-web|url=http://www.ethistory.ethz.ch/besichtigungen/epochen/epoche1/index_EN/|títol=1904–1911: From Polytechnic to University|obra=ETH History}}</ref>&nbsp;

A més del canvi en el nom, l'any&nbsp; [[1908]], la institució va iniciar el procés de reestructurar tant les matèries com el sistema d'ensenyament d'acord amb el que l'època requeria.&nbsp; En&nbsp; [[1909]], es van atorgar els primers títols de doctorat a sis a l'àrea de&nbsp; [[química]], dues en&nbsp; [[enginyeria mecànica]]&nbsp; i un en&nbsp; [[ciències naturals]].

Després de la&nbsp; [[Primera Guerra Mundial]], es va consolidar la creació d'instituts amb finançament mixt dins de la institució.&nbsp; Amb el pas del temps, la universitat va ser focalitzant els rols nacionals d'informació.&nbsp; Tant en la indústria com en la ciència, l'ETH començava a ser un referent.

Pel que concerneix la infraestructura, els laboratoris van seguir construint-se.&nbsp; En&nbsp; [[1929]]&nbsp; es va crear el laboratori d'aigües i hidrologia, en 1933 l'institut de física experimental, en&nbsp; [[1933|1937]]&nbsp; l'institut de desenvolupament industrial, amb el que es va notar que la universitat requeria un lloc més ampli per continuar la seva expansió, la qual cosa va concloure l'any 1961 amb l'inici de les obres de la primera etapa del seu nou campus als afores de&nbsp; [[Zuric]], en el districte de&nbsp; [[Hönggerberg]].&nbsp; Per a aconseguir-ho es va crear l'any&nbsp; [[1952]]&nbsp; la Fundació Nacional Suïssa de la Ciència, que era l'encarregada d'aconseguir els fons necessaris.&nbsp; En&nbsp; [[1954]]&nbsp; es tenien ja recaptats 444 milions de&nbsp; [[Franc suís|francs suïssos]]&nbsp; per a l'ampliació.[[Fitxer:ETH-HIL-HIP-HIT.jpg|thumb|465x465px|Edificis de l'ETH al Campus de Hönggerberg]]A partir de 1973, igual que la resta del món, les universitats van haver d'anar evolucionant d'acord a la creixent innovació&nbsp; [[Tecnologia|tecnològica]]&nbsp; per convertir-se en punts generadors de tecnologia i no només simples consumidors.&nbsp; Pel que en aquesta època, la ETH va haver de flexibilitzar els seus programes de recerca per a aconseguir els avançaments tecnològics necessaris i para això van buscar aliances estratègiques amb diverses empreses importants. Gràcies a això a la&nbsp; [[Dècada del 1980|dècada de 1980]]&nbsp; es van impulsar la creació de nous departaments i noves carreres com [[informàtica]],&nbsp; [[ciència de materials]]&nbsp; i&nbsp; [[:es:Ciencias_del_medio_ambiente|ciències del medi ambient.]]&nbsp;. A partir d'aquest moment, la universitat (que ja comptava amb un gran prestigi) va seguir el seu camí acompanyada de l'avanç científic i de la innovació requerida per convertir-se en una universitat capdavantera al món.<ref>{{ref-web|url=http://www.ethistory.ethz.ch/besichtigungen/epochen/epoche2/index_EN/|consulta=11 novembre 2015|títol=1911–1968: The Flagship of National Science|obra=ETH History}}</ref>

En els últims anys l'ETH ha complert amb diversos estàndards de qualitat que tant el govern federal suís com la&nbsp; [[Unió Europea]]&nbsp; i països del primer món han requerit; un d'aquests exemples és la reforma aprovada en el&nbsp; [[Procés de Bolonya]].&nbsp; Els títols atorgats en els seus nivells d'ensenyament com els seus avenços científics i tecnològics porten sempre la qualitat que la universitat ha guanyat.&nbsp; En els anys 2005, 2006 i&nbsp; [[2005|2007]]&nbsp; el rànquing d'universitats del món li va atorgar el lloc 27, sent la cinquena millor universitat d'Europa i la millor universitat del seu país.

En el 2005, en complir-se els 150 anys de la seva fundació, les festivitats no van cessar.&nbsp; A més es va engegar el projecte ''Science City'', que pretén convertir el campus Hönggerberg en una ciutat científica on els estudiants i docents puguin realitzar totes les seves activitats sense sortir d'aquesta ciutat universitària.<ref>{{ref-web|url=http://www.ethistory.ethz.ch/besichtigungen/epochen/ausblick/index_EN/|consulta=11 novembre 2015|títol=ETH Today|obra=ETH History}}</ref>

La ETH té dos campus com s'ha dit més amunt, un al centre de la ciutat (''Zentrum'') i un altre en&nbsp; Hönggerberg.&nbsp; El campus central confina amb la&nbsp; [[Universitat de Zuric]], el&nbsp; [[:es:Universitätspital|Universitätspital]]&nbsp; i el&nbsp;[[:es:Kantonschule_Zúrich| col·legi del cantó]]&nbsp; (Kantonschule).&nbsp; En realitat no es tracta d'un campus tancat; per contra, és un conjunt d'edificis i oficines circumdants al Hauptgebäude, que va ser dissenyat per [[Gottfried Semper]], que era professor d'arquitectura en aquells moments.&nbsp; Es troba en una zona cèntrica de la ciutat, al que es pot accedir fàcilment des de l'estació central de tren de Zuric (''Hauptbahnhof'') amb el tramvia o fins i tot caminant.

El campus de Hönggerberg és més modern, té al voltant de 50 anys i es va construir perquè no es podia ampliar més el campus&nbsp; ''Zentrum.''&nbsp; Es va construir principalment entre 1964 i 1976, encara que la major construcció es va acabar en 2003 amb els departaments de&nbsp; ciència de materials,&nbsp; [[arquitectura]],&nbsp; [[enginyeria civil]],&nbsp; [[física]],&nbsp; [[biologia]]&nbsp; i&nbsp; [[química]].&nbsp; El campus està allunyat del campus Zentrum uns 20 minuts en transport públic i uns 25 minuts des de l'estació central del tren.

Per a l'ingrés als estudis de&nbsp; [[pregrau]]&nbsp; (''Bachelor''), hi ha dues modalitats: una per als estudiants que tenen el batxillerat suís (''eidgenössisch anerkannten gymnasialen Maturitätsausweis'') i una altra pels quals no ho tenen.&nbsp; Els que tenen aquest&nbsp; ''Schweizer Maturität''&nbsp; o algun equivalent deuen només inscriure's en l'oficina d'ingrés.&nbsp; Pels altres, varia si el títol més alt que tinguin revalida amb el&nbsp; ''CH-Maturität.''&nbsp; Els aspirants han d'inscriure's primer en l'oficina d'admissió, on se'ls dirà si el seu títol és equivalent, i en cas contrari hauran de realitzar unes proves d'ingrés (''Aufnahmeprüfung'') en les matèries corresponents a la seva carrera a més d'una prova de coneixement de l'idioma alemany (Deutsch-Kenntnis-Prüfung).&nbsp; A pesar que l'idioma en el qual es cursaran els estudis és l'alemany, les proves poden donar-se en qualsevol dels&nbsp; [[Suïssa|quatre idiomes oficials]]&nbsp; a&nbsp; [[Suïssa]].

La ETH també brinda l'opció d'ingressar a nivells d'estudis més avançats; per a això els estudiants han d'inscriure's igualment a l'oficina d'admissió i, depenent del lloc on hagin cursat els seus estudis, poden revalidar les matèries cursades en altres universitats si estan en un segon any d'estudis.&nbsp; Els estudiants d'universitats a Suïssa,&nbsp; [[Alemanya]],&nbsp; [[Àustria]],&nbsp; [[Itàlia]]&nbsp; i&nbsp; [[França]]&nbsp; només necessiten presentar els seus certificats dels estudis cursats.

Per a l'ingrés a carreres de&nbsp; [[Màster]], l'ETH requereix que l'aspirant tingui un títol equivalent al&nbsp; ''[[Bachelor of Arts]]''&nbsp; o&nbsp; ''[[:es:Bachelor_of_Science|Bachelor of Science.]]''&nbsp;. La sol·licitud d'admissió s'ha d'enviar per escrit adjuntant una còpia del seu títol corresponent.&nbsp; Diverses carreres de Màster en la ETH es poden fer també en anglès.&nbsp; Moltes carreres s'imparteixen primordialment en alemany però es necessita un bon coneixement d'anglès per a certes matèries i unes altres són primordialment en anglès amb algunes matèries en alemany.&nbsp; També existeixen carreres que únicament són en anglès.