Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
#QQ17 ampliació |
||
Línia 16:
|}}
Els '''Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre''' ('''GRAPO''') (en [[castellà]]: ''Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre'', ''GRAPO'') són una [[organització armada]] [[Espanya|espanyola]] clandestina, [[Antifeixisme|antifeixista]] i [[Revolució|revolucionària]], fundada el [[1975]] a partir del Congrés Reconstitutiu del [[Partit Comunista d'Espanya (reconstituït)]] (PCE-r), amb l'objectiu de derrocar el [[Franquisme|règim franquista]] i expulsar l'exèrcit americà de l'[[Estat espanyol]] per tal d'establir un govern [[Socialisme|socialista]]. Tot i que ideològicament es defineix com a [[marxista-leninista]], en les seves files han militat [[Comunisme|comunistes]], [[Independentisme|independentistes]], [[Anarquisme|anarquistes]] i [[Antifeixisme|antifeixistes]].
Des del 1975, els GRAPO han realitzat més de 1.000 accions armades, en el transcurs de les quals han mort 84 persones (57 oficials de policia, 20 civils i 7 [[Militar|militars]]). L'any més actiu va ser [[1979]], en què van morir 21 persones. Vint-i-un militants de l'organització han mort [[Assassinat|assassinats]], caiguts en combat, per [[Tortura|tortures]] o per desatenció a les [[Presó|presons]].<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2005/05/31/espana/1117527674.html|títol=Los GRAPO, terroristas germinados en los años 60|editor=ElMundo.es}}</ref> Tot i que les Forces de Seguretat de l'Estat espanyol n'han proclamat la desarticulació diverses vegades, l'organització continua amb la [[lluita armada]] fins a l'actualitat, encara que amb una intensitat mínima.
== Història ==
Els GRAPO es van formar a partir del Congrés Reconstitutiu del [[Partit Comunista d'Espanya (reconstituït)]] (PCE-r), al juny del 1975, amb l'objectiu de derrocar el [[Franquisme|règim franquista]] i expulsar l'exèrcit americà de l'Estat espanyol per tal d'establir un govern socialista. El seu primer comunicat oficial es va publicar el 18 de juliol del 1976 a ''Gaceta Roja'', òrgan del PCE(r). Es va estimar que l'organització disposava d'uns cinquanta membres.
=== Accions armades ===
*La primera acció armada reivindicada pels GRAPO es va executar el [[2 d'agost]] del [[1975]], en el canòdrom de [[Madrid]], quan els militants Enrique Cerdán Calixto, Abelardo Collazo Araújo i José Luis González Zazo ataquen dos agents de la [[Guàrdia Civil]], matant-ne un i deixant-ne l'altre ferit de gravetat. El 29 de setembre porten a terme una altra acció armada, aquesta vegada a [[Barcelona]], en la qual maten un agent de la [[Policia Armada]] espanyola. L'1 d'octubre del mateix any, els GRAPO maten quatre agents de la Policia Armada a Madrid, en represàlia pels [[Afusellament|afusellaments]] de tres membres del [[Front Revolucionari Antifeixista i Patriota|FRAP]] i dos militants d'[[ETA]], el 27 de setembre del 1975. Aquesta acció donaria el seu nom a l'organització. Posteriorment tindrien lloc, en diverses ciutats de l'Estat, una sèrie d'explosions simultànies en un gran nombre d'edificis públics, monuments i altres objectius. El [[Govern d'Espanya|govern espanyol]] no tardà a donar mostres de debilitat. El 26 de novembre del 1975, després de la mort del [[Franquisme|dictador]] [[Francisco Franco|Franco]], es veu forçat a promulgar un [[indult]] limitat. Surten de la presó 235 presos polítics, que representen menys d'un 10% dels antifeixistes empresonats. Mentre el govern preparava la seva campanya de [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978|referèndum per inaugurar la Reforma política del règim]], els GRAPO executarien un dels seus operatius armats més ambiciosos: el [[segrest]] d'Oriol i Villaescusa, denominat en clau "Operació Cromo", que faria trontollar el procés de reforma. Era el primer segrest múltiple i enfilat contra dues de les personalitats més assenyalades del règimen feixista: Oriol Urquijo, president del [[Consell d'Estat d'Espanya|Consell d'Estat]] (segrestat el 1976), i Emilio Villaescusa Quilis, president del [[Consell Suprem de Justícia Militar]] (segrestat el 1977). A canvi del seu alliberament, els GRAPO exigien l'[[amnistia]] de 15 presos polítics de diferents organitzacions antifeixistes, alguns dels quals havien estat condemnats a mort pel règim. L'objectiu de l'acció era expressar la seva voluntat unitària en la lluita per l'amnistia en contra de l'enemic comú, acumular forces i trencar el [[sectarisme]] imperant entre les diferents forces antifeixistes. Només un dels presos la llibertat dels quals exigien era membre de la seva pròpia organització. El segrest d'Oriol i Villaescusa, que finalitzaria l'11 de febrer del 1977, després que la policia alliberés els ostatges, i la mort de tres policies a mans del GRAPO quatre dies després,<ref>{{es}}{{ref-llibre |cognom=Novales |nom= Félix|títol= El tazón de hierro|editorial= Crítica|lloc= Barcelona|data= 1989|pàgines=p. 38 |isbn= |ref= }}</ref> en resposta a l'assassinat de cinc advocats laboralistes per un grup feixista, representen un salt qualitatiu de l'organització vers una estratègia de lluita de caràcter provocatiu.
Línia 31:
*El 14 de gener del 1981 es mor a València, a conseqüència de les tortures infligides per la policia política espanyola, la militant dels GRAPO Josefina Jiménez Zamora. El 14 de març, els presos polítics dels GRAPO comencen una vaga de fam contra el règim d'extermini imposat a la presó d'Herrera de la Mancha. És iniciada per [[Juan José Crespo Galende]] i el segueixen de manera escalonada més presos d'Herrera i d'altres presons. El 19 de juny, després de 97 dies en vaga de fam, Crespo Galende es mor i es converteix, així, en el primer pres polític mort en vaga de fam a l'Estat espanyol.<ref name=vdf/> El 17 de juny del mateix any, la Guàrdia Civil acaba amb la vida de quatre militants més en dos tirotejos que tenen lloc en les proximitats del municipi de [[Les Llosses]] ([[Ripollès]]), quan tractaven de fugir a [[França]]. Eren Albino Gabriel López, María Dolores Castro Saa, Francisco Roberto Liñeira i Antonio Cabeza Deya. El 5 de setembre del mateix any, un batalló de policies mata a Barcelona el dirigent dels GRAPO Enrique Cerdán Calixto.
*El 1982, els GRAPO declaren un alto el foc i el 1983 entren en negociacions amb el [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de l'Interior espanyol]]. A mitjan gener del 1985, la policia dóna per desarticulada l'organització. Però el 1987 es reorganitzen amb un nou comando ''itinerant'' i uns mesos més tard, el 1988, maten l'empresari gallec Claudio San Martín, llavors president de [[Caixa Galicia]].<ref>{{ref-web |url=52b096ef268e3e9d058b4589.html |títol=Sale de prisión el grapo Laureano Ortega, condenado por el asesinato del empresario Claudio San Martín |consulta=29/12/2017 |obra= |editor=El Mundo |data=18/12/2013 |llengua=castellà }}</ref>
*El 21 d'agost del 1989, dos militants dels GRAPO presos a [[Almeria]] inicien una vaga de fam contra l'aïllament que estaven patint i exigeixen unes condicions de reclusió dignes i el cessament de vexacions i provocacions per part dels carcerers. Al novembre, el [[Ministeri de Justícia d'Espanya|Ministeri de Justícia]] decideix la dispersió dels presos de l'organització i el dia 30 els presos responen a la maniobra amb una altra vaga de fam, exigint el seu reagrupament en una mateixa presó. Un mes després, són seixanta els presos en vaga de fam per la seva reunificació. Com va passar en la vaga anterior, de nou el [[Fiscal General de l'Estat]], Javier Moscoso, amenaça amb l'alimentació forçosa, i el 27 de març del 1990, els GRAPO maten José Ramón Muñoz Fernández, el metge que havia forçat l'alimentació de diversos presos polítics de l'organització en vaga de fam. [[José Manuel Sevillano Martín]] mor en 15 de maig de 1990,<ref name=vdf>{{ref-web |url=http://elpais.com/diario/2007/01/25/espana/1169679601_850215.html |títol=Dos grapos, únicos fallecidos por huelga de hambre en España |consulta=16/5/2013 |obra= |editor=El País |data=25/1/2007 |llengua=castellà }}</ref> i la [[Fracció de l'Exèrcit Roig]] va posar el seu nom a un escamot com homenatge.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Barth |nom=Sylvio |títol=Die Rote Armee Fraktion - Von der Entstehung bis zur Auflösung |url=http://books.google.cat/books?id=wqOqsxSOin4C&pg=PA35&dq=jose+manuel+sevillano+RAF&hl=ca&sa=X&ei=Qm6UUdzzA8nC7AbU_YAo&ved=0CF0Q6AEwBg#v=onepage&q=jose%20manuel%20sevillano%20RAF&f=false |llengua=anglès |editorial=GRIN Verlag |data=2003 |pàgines=35 |isbn=3638232603}}</ref>
* El desembre de [[1989]] atempten a Madrid contra el comandant Ramón Santeodoro Vicente, que és ferit de gravetat<ref>{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1989/12/15/espana/629679606_850215.html |títol=La policía sospecha de un dirigente de los GRAPO como autor del último atentado |consulta=29/12/2017 |obra= |editor=El Pais |data=15/12/1989 |llengua=castellà }}</ref> al coronel de l'exèrcit Juan Marco Arnau a [[València]], ferit, i contra el policia Juan José Sucino Ibáñez a [[El Prat de Llobregat]], que mor en l'acció.<ref>{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1989/12/19/espana/630025201_850215.html |títol=Un policía muere en Barcelona de tres disparos en un atentado atribuido a los GRAPO |consulta=29/12/2017 |obra= |editor=El País |data=19/12/1989 |llengua=castellà }}</ref>
* El setembre de 1990 els GRAPO [[Atemptat de Repsol|van atacar]] el [[Complex Petroquímic de Tarragona]], van explosionar un artefacte a la seu a Barcelona del [[PSC]] i al novembre del mateix any van atemptar contra la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat i la delegació d'Hisenda. Cap d'aquestes accions va causar víctimes. Dies després, dos artefactes van provocar dos incendis a un oleoducte de Campsa i un gasoducte de Catalana de Gas a [[Sant Vicenç dels Horts]] i [[el Papiol]].<ref name=EP/>
*El 1995, els GRAPO segresten a [[Saragossa]] l'empresari [[Publio Cordón]]. Tot i que l'organització sempre ha afirmat que el va alliberar a canvi del pagament d'un rescat de 400 milions de pessetes, mai no se'n va tornar a saber res<ref>[http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/-/7855-la-guardia-civil-busca-el-cadaver-de-publio-cordon-a-lestat-frances.html La Guàrdia Civil busca el cadàver de Publio Cordón a l'Estat francès] ''[[El Punt]]'', 25 de febrer de 2009</ref> fins que en juliol de 2012 es va confirmar que va morir quinze dies després del segrest quan intentava fugir de la casa de Lió on era retingut.<ref>{{ref-web |url=http://www.ara.cat/politica/GRAPO-Publio_Cordon-terrorisme_detencions_0_739726141.html |títol=Detinguts a Sevilla i Cadis tres membres dels Grapo pel segrest de Publio Cordón el 1995 |consulta=19/07/2012 |obra= |editor=Ara |data=19/07/2012 |llengua= }}</ref>
Linha 43 ⟶ 47:
*En virtut de la [[Llei de Partits espanyola|Llei de Partits]] espanyola del 2002, els tribunals van suspendre l'activitat del [[Partit Comunista d'Espanya (reconstituït)]] l'abril del 2003, en considerar que aquest constituïa, juntament amb els GRAPO, una sola estructura terrorista.<ref>{{ref-web |url=http://elpais.com/elpais/2003/03/18/actualidad/1047979022_850215.html |títol=Garzón suspende las actividades del PCE(r), brazo político de los GRAPO |consulta=15/1/2014 |obra= |editor=El País |data=18/3/2003 |llengua=castellà }}</ref>
*L'última acció reivindicada pels GRAPO fins a l'actualitat es va executar el 6 de febrer del 2006, a Saragossa, quan van matar l'empresària Ana Isabel Herrero Izquierdo i van deixar greument ferit el seu soci, Francisco Colell Farré, responsables d'una empresa de treball temporal, als qui van acusar, en un comunicat posterior, d'explotació laboral i de resistència al pagament de l'[[impost revolucionari]]. Israel Clemente i Xurxo García van reconèixer davant el tribunal de la Audiencia Nacional, que varen
* Al juny del 2007, la policia espanyola torna a donar per desarticulada l'organització després d'escorcollar dos pisos francs a Barcelona.<ref>[http://www.vilaweb.cat/noticia/2430826/20070606/noticia.html Detinguts a Barcelona sis presumptes membres dels GRAPO] ''[[Vilaweb]]'', 6 de juny de 2007</ref> L'11 de maig del 2009, la policia francesa troba un altre arsenal de l'organització, aquesta vegada prop de París.
== Militants històrics ==
* [[Enrike Cuadra Etxeandia]]: Actiu en les lluites sindicals des dels [[anys seixanta]]. El 1979 es va integrar en la Comissió d'Organització del Comitè Central del PCE(r). Al novembre del 1980 va ser detingut per primera vegada a Barcelona i [[Tortura a l'Estat espanyol|torturat brutalment]] per la policia. El 1985 surt de la presó i el 1986 s'exilia a París, on és novament detingut, torturat i condemnat a dos anys. Al principi dels anys noranta es va presentar com a voluntari als GRAPO. El 1998 va ser condemnat a 28 anys de presó i actualment viu a la presó de Sevilla II.
Linha 57 ⟶ 61:
* [[José María Sánchez Casas]]: Dirigent i membre fundador de l'organització. Intel·lectual compromès, es va dedicar a la direcció teatral, a la literatura i a la pintura. Va participar en 18 vagues de fam, una d'elles de 435 dies de durada, entre el 1989 i el 1991. Va passar 18 anys enmpresonat, recorrent fins a 15 presons diferents a causa de la política de dispersió. Va ser excarcerat al juliol del 1997. Moriria el 2001, mentre esperava un trasplantament de cor.
* [[Laureano Ortega Ortega]], considerat el cap de la organització i integrant del comando ''Josefa Jiménez'', va ser detingut el 1992 per la Guàrdia Civil a Santander, sent condemnat per l'[[Audiència Nacional]] pertinença a banda armada, per haver col·locat dues bombes a la via fèrria Madrid -Badajoz, pel robatori el 1991 de les armes de dos vigilants jurats a [[Saragossa]], per robar més de 122 milions de pessetes en una entitat bancària després de segrestar a l'apoderat de la mateixa, per atemptar el 1990 [[Atemptat de Repsol|contra unes instal·lacions petrolieres de Repsol]] a Tarragona i planejar el segrest d'un empresari madrileny, i per l'assassinat de l'empresari Claudio San Martín, qui s'havia negat a pagar l'''impost revolucionari'' al maig de 1988.<ref>{{ref-web |url=http://www.elmundo.es/espana/2013/12/17/52b096ef268e3e9d058b4589.html |títol=Sale de prisión el grapo Laureano Ortega, condenado por el asesinato del empresario Claudio San Martín |consulta=29/12/2017 |obra= |editor=El Mundo |data=18/12/2013 |llengua=castellà }}</ref>
== Referències ==
| |||