María Matilde Suárez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{CN}} #QQ17 |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 7:
Amb altres antropòlegs que van fer el seu post-grau als Estats Units i el Doctorat a la UCV de Caracas, van conformar un equip de recerca amb l’impuls i suport de l'arqueòleg català [[José María Cruxent]]. Van ser fundadors el “''Departamento”'', avui “''Centro de Antropología”'' del ''“[[Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas]]” (IVIC''). María Matilde Suárez ingressa a l’IVIC el mateix 1965 al seu retorn de Paris. Amb el finançament de l’IVIC va revisar, ampliar la seva Tesi de Doctorat a Paris i publicar en castellà la seva Monografia: “''Los Warao: Indígenas del delta del Orinoco”,'' el 1968.<ref name=":0" />
Post-Doctorat entre 1968 i 1969, al ''Institute of Social Antrhropology'' a Oxford, per fer el seu segon treball sobre els Warao, sota la tutoria de [[Rodney Needham]]. Es va publicar en anglès a Holanda el 1971, com article monogràfic amb el Títol ''“Terminology, Alliance and Change in Warao Society”.'' i publicat com a llibre en castellà a Veneçuela el 1972, amb pròleg de Rodney Needham.{{CN|data=desembre de 2017}}
“El ''Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Tecnológicas” (Conicit)'' li va lliurar el “''Premio Anual al Mejor Trabajo Científico en Ciencias Sociales”'', en tres oportunitats:
Al Juliol de 1983, ''“Beauperthy: De Cumaná a la Academia de Ciencias de París”'' (En col·laboració amb W, Lemoine){{CN|data=desembre de 2017}}
Al Juliol de 1989, pel seu article ''“Simple Commodity Production and Formal Subsumption in Fishing: A Case Study from Western Venezuela”'' publicat al ''Canadian Journal of Anthropology''. En col·laboració amb J. Carrillo.{{CN|data=desembre de 2017}}
Al Novembre de 2002, pel llibre ''“José Gregorio Hernández del Lado de la Luz”,'' en col·laboració amb C. Bethencourt){{CN|data=desembre de 2017}}
Obté el 1991 el càrrec d'investigadora titular, i Emèrita al 1992, després de la publicació de més de 80 treballs: Llibres, articles, la seva participació en ponències, conferències, seminaris relacionats amb projectes de recerca ja executats.. Docent, tutora de Tesis de Mestria i Doctorat tant a l’ IVIC com a altres institucions.{{CN|data=desembre de 2017}}
Autora prolífica en el que té a veure amb la cultura a Veneçuela, les seves tradicions i creences, les transformacions en el context urbà i contemporani, tenint present la història del seu país, així com diferents articles i publicacions a revistes de divulgació científica social i antropològica.{{CN|data=desembre de 2017}}
== Recerca etnogràfica ==
'''Los Warao: indígena del Delta del Orinoco (1968)'''<ref name=":0" />
Etnografia sobre el poble [[Warao]], on l’autora fa una descripció detallada sobre la cultura Warao, tenint en compte els diferents aspectes i esferes de la vida de la població indígena que habita el Delta del riu [[Orinoco]], a [[Veneçuela]]. {{CN|data=desembre de 2017}}
'''Ecològic - ambiental''', recursos presents a la natura i la seva forma de subsistència i relació amb l’entorn natural{{CN|data=desembre de 2017}}
'''Parentiu''' els seus termes, vincles, i les obligacions que comporten les aliances matrimonials; la divisió del treball segons el gènere i l'edat. Vincles de cooperació i ajut dins la família extensa.{{CN|data=desembre de 2017}}
'''Autoritats polítiques i religioses:''' jerarquies socials i estatus. Vida i activitats màgic-religioses que inclou el “''moriche''”, les forces sobrenaturals i el seu sistema de creences. La figura del “''wisidatu”,'' o el “''hoarotu” com a'' autoritats polítiques, religioses i amb propietats curatives. Rituals. La relació amb la mort. {{CN|data=desembre de 2017}}
'''Les construccions :''' La vivenda familiar i altres que conformen el poblat, com la casa de part, la de reclusió, on la dona passa la seva menstruació, la cuina, o el ''kanobo,'' on es guarden els objectes sagrats. Així com la seva construcció detallada.{{CN|data=desembre de 2017}}
'''La economia''', tant de subsistència, basada en la Palma de Moriche, que aprofiten tant com per la seva alimentació, com per la construcció de vivendes o combustible.{{CN|data=desembre de 2017}}
La fabricació d'eines, cistelleria, armes per la caça i la pesca o el productes que obtenen mitjançant la recol·lecció.
'''Els intercanvis''' amb la població criolla i missioners segons la proximitat a aquests, i com ha influït aquesta relació en les seves costums i alterat molts dels seus hàbits. Analitza les '''conseqüències''' de lliurar la seva força de treball per la població occidental resident a la zona, empresaris i missioners, i alterant les seves formes de vida i subsistència, en una relació econòmica desigual que els fa adquirir deutes que mai acaben de pagar.{{CN|data=desembre de 2017}}
Alteracions en l'alimentació, abandó de la utilització del moriche, la pèrdua de la matrilocalitat, la intervenció dels missioners en la seva organització familiar, les aliances matrimonials i la poligínia. Canvis en les autoritats, en el moment de l’estudi nomenades pels criolls, pobresa i marginació. Aculturació d’un poble per la influència occidental. {{CN|data=desembre de 2017}}
== Obres {{CN|data=desembre de 2017}} ==
* 1968 : “''Los Warao: Indígenas del Delta del Orinoco”'' Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas. Caracas, Veneçuela.
* 1973 : ''“Enfermedades populares y migraciones en los [[Andes]]”''. Colección científica. Monte Ávila Editores. Caracas, Venezuela.
| |||