Federalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Estats federals: Revisió d’incoherència sintàctica.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎Federalisme i anarquisme: Nous hipervincles i petites correccions gramaticals i lèxiques.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 31:
[[Pierre-Joseph Proudhon]], el primer a definir-se com «anarquista» o «partidari de l'[[anarquisme]]», va usar més endavant el terme «federalisme» per descriure la seva ideologia, de tal manera que els seus seguidors han estat coneguts com a anarquistes, [[Mutualisme (teoria econòmica)|mutualistes]], proudhonians i també federalistes. Va escriure un llibre titulat ''Du principe Fédératif'' (1863). [[Francesc Pi i Margall]] va coincidir amb Proudhon en la idea de federalisme. [[Mikhaïl Bakunin]], inspirant-se en consells d'obrers, va teoritzar sobre les federacions d'assemblees que avui són la base organitzativa de l'[[anarcosindicalisme]] i va veure en la [[Comuna de París]] el prototip d'una estructura per a una federació anarquista. El [[cantonalisme]] constitueix una forma de federalisme radical com un pont d'unió entre l'anarquisme i el federalisme. L'anarquista individualista estatunidenc [[Benjamin Tucker]] va afirmar que «Els anarquistes són, simplement, demòcrates jeffersonians fins a les últimes conseqüències i sense por d'aquestes. Ells creuen que 'el millor govern és el que menys governa', i el que governa menys és el que no governa en absolut»,<ref>{{ref-llibre|títol=Liberalismo de avanzada|url=http://books.google.com/books?id=crhoAAAAMAAJ|any=2008|pàgines=p. 137}}</ref> fent referència a unes cites de [[Thomas Jefferson]] (republicà) i [[Henry David Thoreau]] (anarquista).
 
DonantSi presentem una visió anarquista sobre l'assumpte, el federalisme és la principal forma en què els anarquistes prefereixen organitzar-se. Els grups anarquistes com a Red Libertaria, [[OSL]], [[Federació Obrera Regional Argentina|FORA]], [[OCL]] i altres tants altres són exemples clars del que s'ha dit. D'altra banda, és bo ampliar la idea proudhoniana de la federació. Per Proudhon un individu està federat si i només si cada part rep a canvi deld’allò lliurat alguna cosa proporcional i si es lliura a la federació menys llibertat de la qualque té l'individu (en contraposició a postures centraldemòcrates o estatistes on l'individu lliura a l'organització més llibertat de la que es queda). Per tant, fora del que està acordat, ningú no pot legislar, i no hi ha federació.
 
== Vegeu també ==