Canvi fonètic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
Un '''canvi fonètic''' o '''canvi fonològic'''{{sfn|Wheeler|1998|p= 303}} és un canvi històric que té consequències perceptives i consegüentment productives en la pronunciació i de vegades en l'ortografia d'una llengua.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/ca/glossari/canvi-fonetic|títol=canvi fonètic|consulta=2017-12-30|coautors=Carrera-Sabaté;, Pons-Moll; Solà-Cortassa|obra=Els Sons del Català|editor=Universitat de Barcelona|data=2014}}</ref><ref name=":0">{{Gec|0109670}}</ref> S'ha de diferenciar entre el fenomen que és real i la seva explicació que queda hipotètica. Entre els canvis fonètics hi ha entre d'altres l'assimilació,
Exemples de diferents sons del llatí popular que es van canviar en la [[semivocal labiovelar]] del català:{{sfn|Wheeler|1998|p=306}}
Línia 26:
|coure
|}
Moltes llengües han conegut tals evolucions fonètics. Entre d'altres l'anglès amb el gran canvi vocàlic ''(Great Vowel Shift)'' quan entre d'altres la /aː/ es va transformar en /eɪ/ des del segle XIII o la [[segona mutació consonàntica germànica]] des del segle IV. Tal canvis poden —o no— conduir a un canvi ortogràfic espontani o decretat.
Quan aquest fenomen és repetitiu certs [[Lingüista|lingüistes]] sobretots alemanys, els anomenats «neogràmatics» sota la influència d'August Leskien (1840-1916) i [[August Schleicher]] (1821-1868) van pretendre a la obligatorietat i la universalitat d'aquesta evolució i van optar per al terme «llei fonètica», com per exemple la [[llei de Grassmann]] i les [[lleis de Grimm i Verner]].{{sfn|Wheeler|1998|p= 328}} Una teoria que romàn controvertida pels dialectòlegs i els estudiosos de la geografia lingüística i la fonètica experimental.<ref>{{GEC|0153517|llei fonètica}}</ref> La qüestió de les lleis fonètiques és un dels més debatuts en la [[lingüística]], per la multitud d'irregularitats en intentar formular aquestes «lleis».<ref name=":0" />▼
▲Quan aquest fenomen és repetitiu certs [[Lingüista|lingüistes]] sobretots alemanys, els anomenats «neogràmatics» sota la influència d'August Leskien (1840-1916) i [[August Schleicher]] (1821-1868) van pretendre a la obligatorietat i la universalitat d'aquesta evolució i van optar per al terme «llei fonètica», com per exemple la [[llei de Grassmann]] i les [[lleis de Grimm i Verner]].{{sfn|Wheeler|1998|p= 328}} Una teoria que romàn controvertida pels dialectòlegs i els estudiosos de la [[geografia lingüística]] i la [[fonètica]] experimental.<ref>{{GEC|0153517|llei fonètica}}</ref> La qüestió de les lleis fonètiques és un dels més debatuts en la [[lingüística]], per la multitud d'irregularitats en intentar formular aquestes «lleis».<ref name=":0" />
== Referències ==
| |||