Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

Canvis menors, neteja, replaced: ex- → ex, de U → d'U AWB
(Canvis menors, neteja, replaced: ex- → ex, de U → d'U AWB)
[[Fitxer:PauITrevaConstCAT.png|thumbnail|rightdreta|Capítol de les [[Usatges de Barcelona|Constitucions de Catalunya]], dedicat a la Pau i Treva]]
La '''Pau i Treva de Déu''' fou un moviment social impulsat al [[segle XI]] com a resposta de l'[[clergat|Església]] i dels [[Pagès|pagesos]] a les violències perpetrades pels nobles feudals. Es poden considerar l'origen de les [[Corts Catalanes]].
 
 
== Les sagreres ==
[[Fitxer:Catalonia-Campanar_catedral_de_Vic,_Osona.jpg|thumb|Homenatge a la [[La_pau_i_treva_de_D%C3%A9uLa pau i treva de Déu|Pau i treva]], davant del campanar de la [[catedral de Vic]], [[Osona]]]]
 
L'Església va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de la [[sagrera]], ço és, un radi de trenta passes al voltant d'una església, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no es podia dur a terme cap acte de violència, sota pena d'excomunió.
== Assemblees ==
 
Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violències feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivència, calia anar més enllà, establint una autoritat que prohibís la pràctica de qualsevol tipus d'acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a [[Toluges]] ([[Rosselló]]), el [[1027]], sota presidència de l'[[abat Oliba]],<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=19|lloc=Vic| editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1| consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> en representació del bisbe [[Berenguer III de Sendred de Gurb|Berenguer d'Elna]], absent de la diòcesi perquè es trobava en una peregrinació. En aquest sínode, s'estableix una sèrie de disposicions: el deure per a tots els habitants del [[comtat de Rosselló]] i de la diòcesi d'[[Elna]] d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per així poder complir el precepte dominical, com també es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s'establia sempre la pena d'excomunió.
 
La celebració d'aquesta assemblea de '''Pau i Treva a Toluges''', organitzada per pagesos i altes jerarquies eclesiàstiques és una conseqüència de la crisi del poder comtal provocada al [[Rosselló]] per la revolució feudal; davant d'una forta escalada de violència duta a terme pels clans nobiliaris del comtat, altrament l'assemblea hauria resultat innecessària, les seves víctimes –pagesos i eclesiàstics– hagueren de reunir-se per trobar-hi una solució ells mateixos, a causa de la impotència del poder comtal, visible per l'absència total del comte [[Gausfred II]] ([[1014]]–[[1074]]), el màxim titular de la ''potestas'', en una reunió on es tractava un tema cabdal de govern com era el de mantenir la pau –ço és, l'ordre públic–.
 
== Significat social ==
Si l'Església, amb els concilis de pau, va aconseguir afermar el seu prestigi i la seva autoritat moral dins de la societat fou, en realitat, perquè el moviment de Pau i Treva, en contra de les aparences, va ser endegat no pas per la clerecia, sinó pel poble, tal com ho observa [[Pierre Bonnassie]], assenyalant que, a Rosselló, les assemblees de pau i treva de [[1027]] i [[1041]] se celebraren als prats de Toluges, i no pas a la [[Santa Eulàlia d'Elna|catedral d'Elna]]; els eclesiàstics, doncs, acudiren al terreny dels pagesos, i no pas a l'inrevés. Segons aquesta anàlisi, la Pau i Treva era un moviment popular amb unes potencialitats revolucionàries de no protestar només contra la violència dels clans nobiliaris, sinó, anant més enllà, qüestionar els poders establerts, sobretot la possessió de grans lots de terra per aristòcrates laics o clergues, idea inadmissible per als dirigents eclesiàstics adherits al moviment, molt lligats al poder comtal i nobiliari, com era el cas de l'abat Oliba, ex-comteexcomte de [[Berga]] i germà dels comtes [[Bernat Tallaferro]] de Besalú i [[Guifré II de Cerdanya]]. Així doncs, la implicació de les altes jerarquies eclesials en el moviment de Pau i Treva de Déu consistí a neutralitzar-ne les potencialitats revolucionàries, mitjançant el reconeixement als pagesos de drets essencials, com eren les seguretats de les sagreres i dels béns i persones dels pobletans, però sense qüestionar mai el poder nobiliari ni l'asserviment dels pagesos; al capdavall, l'únic objectiu dels eclesiàstics era defensar els seus grans patrimonis territorials dels atacs dels senyors, mitjançant l'arma espiritual de l'excomunió, la qual, per resultar eficaç com a instrument d'exclusió social, necessitava que l'Església es guanyés el suport del poble.
 
== Evolució posterior ==
L'oposició nobiliària a un poder monàrquic autoritari, però que no aporta territoris i botí als aristòcrates, ja que, ni en la seva actuació a Occitània ni en la seva intervenció a la península Ibèrica, Alfons el Cast no va aconseguir mai cap conquesta territorial comparable a la presa de Tortosa i Lleida per Ramon Berenguer IV, va traduir-se en un rebuig frontal als estatuts de Pau i Treva. El [[1176]], fou assassinat el vescomte [[Ramon Folc III de Cardona]], un dels partidaris de la Pau i Treva; tot seguit, als seus dominis s'hi donà tal caos que l'abat de [[Cardona]] no va poder assistir a un sínode a [[comtat d'Urgell|Urgell]]; també morí violentament, el [[1194]], l'[[arquebisbe de Tarragona]] [[Berenguer de Vilademuls]], defensor, igual que el vescomte de Cardona, de la Pau i Treva, l'aplicació de la qual a Urgell, el 1187 pel comte [[Ermengol VIII]] seguint el consell d'[[Alfons el Cast]], havia fracassat per l'oposició dels barons locals.
 
A l'assemblea de Pau i Treva de Girona ([[1188]]), els magnats aconseguiren modificar els estatuts de la Fondarella –de 1173– imposant al rei la promesa de nomenar De [[Salses]] a [[Tortosa]] i [[Lleida]] veguers únicament catalans –el [[1183]], Alfons el Cast havia confiat el càrrec de veguer de Cerdanya-Conflent al noble aragonès Pedro Jiménez de d'Urrea– així, limitaven les possibilitats del monarca de trobar persones alienes als clans aristocràtics catalans a qui nomenar veguer. Aquesta concessió, tanmateix, resultà insuficient per apaivagar l'oposició nobiliària; el [[1192]], calgué publicar a [[Barbastre]] els acords de Pau i Treva de l'assemblea de [[Barcelona]], on l'exigència als barons d'observar la pau es fonamentava en la legislació dels Usatges, contrariant la posició nobiliària manifestada en l'assemblea de Girona el [[1188]].
 
Els estatuts de [[1192]], els signaren molt pocs barons; per això, a l'assemblea de Barcelona ([[1198]]), [[Pere el Catòlic]] ([[1196]]–[[1213]]) acabà cedint a les pretensions dels magnats de circumscriure l'abast de la Pau i Treva únicament al reialenc –possessions territorials del rei–, deixant de banda el senyoriu –zones en poder dels nobles–, idea reafirmada a la nova assemblea de Barcelona ([[1200]]) i a la de [[Cervera]] ([[1202]]), on els nobles definiren la Pau i Treva com a Pau del senyor rei.
* [[Acollir-se a sagrat]]
* [[Sagrera]]
 
* [[Sínodes de Toluges]]
 
328.594

modificacions