Barbara McClintock: diferència entre les revisions

'''Barbara McClintock''' ([[Hartford (Connecticut)|Hartford]], [[EUA]], [[16 de juny]] de [[1902]] - [[Huntington (Nova York)|Huntington]], [[3 de setembre]] de [[1992]]) fou una [[botànic]]a, [[genetista]], especialitzada en [[citogenètica]]. Va estar guardonada amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia|Premi Nobel de Medicina i Fisiologia]] l'any [[1983]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1983/|títol = The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1983|consulta = 9 de juny de 2015|llengua = anglés|editor = Nobelprize.org|data = }}</ref><ref>{{GEC|0041614|Barbara McClintock}}</ref>

McClintock es va [[doctorat|doctorar]] en [[Botànica]] el 1927 per la [[Universitat Cornell]], on posteriorment va liderar el grup de citogenètica del [[blat de moro]], el seu camp de recerca al llarg de toda la seva carrera. Durant la seva estada a Cornell inicià la recerca sobre la identificació dels [[cromosomes]] del [[blat de moro]] i la descripció d'elements genètics mòbils en ells, posantposà de manifest mitjançat mètodes de [[microscopia]] desenvolupats en el seu laboratori processos tan fonamentales com la [[recombinació genètica]] que es produeix durant la [[meiosi]]. Iniciadora de la [[cartografia genètica]] en blat de moro, va descriure el primer [[mapa de lligament]] d'aquest [[genoma]] i va posar en relleu el paper dels [[telòmer|telòmers]] i [[centròmer|centròmers]].

Durant la seva estada a la Univeristat de Missouri va continuar els seus estudis sobre el blat de moro mitjançant l'expossicióexposició a [[raigs X]].

A les dècades de 1940 i 1950 McClintock va descobrir el procés de [[transposó|transposició]] d'elements del [[genoma]] i el va fer servir per a explicar com els gens determinen certes característiques físiques. Va desenvolupar hipòtesis sobre la [[regulació de l'expressió gènica]] i la transmissió dels caràcters dels parentalsparents a la [[progènie]] de plantes de blat de moro. L'any [[1951]] va aconseguir demostrar empíricament la [[Recombinació genètica|recombinació]]. Aquests descobriments van ser observats amb escepticisme per part dels seus col·legues i la comunitat científica nord-americana no la prengué seriosament, sobretot per la seva condició de dona. Els seus postulats eren innovadors en aquells moments, un moment en el qual es creia que els gens eren entitats fixes dins els cromosomes i, per tant, incapaços de moure's. Tot i aquesta negativitat per part de la comunitat científica McClintock continuà desenvolupant la seva recerca en aquest camp fins als últims anys de la seva vida. Durant la [[dècada del 1970]] començà la revalorització de la seva recerca, sobretot gràcies als avanços tècnics de la [[genètica]], i per tant la utilització de la recombinació no noméssols alen el blat de moro.

Degut alPel gran nivell del seu treball científic, fou guardonada en diverses ocasions, entranentrà a formar part de l'[[Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units]] enel 1944.<ref name="academia">{{Ref-web |url=http://library.cshl.edu/sp/scientists/barbara_mcclintock/mcclintock_biography.html |títol=Barbara McClintock: Biography |consulta=9 de juny de 2015 |editor= Cold Spring Harbor Laboratory |llengua = anglés|}}</ref>

L'any [[1983]] fou guardonada amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia|Premi Nobel de Medicina i Fisiologia]] ''pels seus descobriments dels elements genètics mòbils''.

''Web'' Oficial [http://www.nasonline.org| National Academy of Sciences].