Revolta de Münster: diferència entre les revisions

Després de la guerra[[Guerra dels camperols]] alemanys (1524-1525), es va realitzartenir lloc a Münster, Westfàlia (entre 1532- i 1535), un contundent segon intent per establir una nova teocràcia. Aquí el grup havia adquirit una influència considerable, a través de l'adhesió de Bernhard Rothmann, el capellà luterà, i diversos ciutadans prominents, i els líders, Jan Matthys, un forner de Haarlem i Jan Bockelson o Beukelszoon, un sastre de Leiden, van tenir poca dificultat en l'obtenció de la preminènciapreeminència a la ciutat i la depossició de les autoritats. Matthys era seguidor de Melcior Hoffman, el qual, després del seu empresonament a Estrasburg, va obtenir un considerable nombre de seguidors en els Països Baixos, incloent Bockelson. Bockelson i Boekbinder havien visitat Münster, i van tornar amb la informació que Bernhard Rothmann ensenyava doctrines similars a les seves. Matthys va identificar Münster com la "Nova Jerusalem", i el 5 de gener de 1534 deixebles seus van entrar a la ciutat i va introduir el baptisme d'adults. Rothmann pel que sembla, va acceptar el seu "rebaptisme" aquest dia i més de 1000 adults van ser rebatejats. Es van fer grans preparatius, no només per mantenir el que s'havia guanyat, sinó per passar des de Münster cap a la conquesta del món.

Els batenburguesos -de Jan van Batenburg- van preservapreservar la violència milenarista de l'anabaptisme de Münster. Eren polígams i posseïen els ben en comú. El seu moviment va passar a la clandestinitat després de la derrota de la revolta de Münster, fent-se passar per catòlics i luterans. Alguns anabaptistes van seguir Menno Simons i els germans Obbe i Dirk Philips, anabaptistes holandesos que repudiaven les doctrines münsterites. Aquest grup va arribar a ser conegut com els [[mennonites]] després de Simons. Van rebutjar qualsevol ús de la violència, predicant una fe basada en l'amor a l'enemic i la compassió.