Batalla dels Vosges: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m infotaula |
m arranjant infotaula |
||
Línia 3:
| nom_de_la_batalla=Batalla dels Vosges (58 aC)
|conflicte = [[Guerra de les Gàl·lies]]
|localitat =
|escenari= els [[Vosges (serralada)|Vosges]]<br/>(sud d'[[Alsàcia]]?,<br/>plana d'[[Ochsenfeld]]?)
|resultat=Victòria romana
|data = Estiu de [[58 aC]]
Línia 10:
|peu_de_foto=La batalla dels Vosges
|mapa=
|bàndol2 = principalment [[Sueus]]|
|
|
|
|
|comandant1 =
|
| força_numèrica1 = 6 legions<br/>(30.000 homes)
|batalla_anterior= [[Batalla de Bibracte|Bibracte]] (58 aC)
|batalla_posterior= [[Batalla de l'Axona|Axona]] (57 aC)
Línia 24:
{{Guerra de les Gàl·lies}}
{{FixHTML|end}}
La '''batalla dels Vosges''', coneguda també com a '''batalla a Alsàcia''' o '''batalla de l'Ochsenfeld''' i lluitada l'[[estiu]] de [[58 aC]], va ser una de les batalles de la [[Guerra de les Gàl·lies]].
La '''batalla dels Vosges''', lluitada en l'[[estiu]] de [[58 aC]] va ser una de les batalles de la [[Guerra de les Gàl·lies]]. [[Ariovist]], rei dels [[sueus]] havia creuat el [[Rin]] amb els [[marcomans]], [[tribocs]], [[nèmets]], [[vangions]], [[sedusis]], sueus i [[carudes]], des de la vall dels rius Neckar i Main al voltant del [[72 aC]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I, 51</ref> en ajut dels [[sèquans]] en la seva lluita contra [[hedus]] i els seus aliats, que foren derrotats i perderen tots els seus nobles, el Senat i els cavallers.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I, 30-33</ref> Amb els anys, els pobles germànics havien creuat el Rin fins a arribar ràpidament als 120.000 colons. Els sèquans, amb aquests esdeveniments i vista l'arrogància creixent d'Ariovist van decidir unir forces amb els seus veïns hedus, oblidant greuges passats per combatre junts l'enemic comú. Després de derrotar el [[15 de març]] del [[60 aC]]<ref>[[Ciceró]], ''Epistulae ad Atticum'', I, 19, 2 {{la}} </ref> als celtes a la [[batalla de Magetobriga]], Ariovist va ocupar un terç del país dels sèquans i demanava un altre terç, doncs uns mesos abans havien arribat 24.000 carudes, als que calien terres i cases, amb el risc que en pocs anys, tots els gals fossin expulsats de la [[Gàl·lia]].▼
== Antecedents ==
▲
Els hedus van enviar ambaixadors a [[Roma]] per demanar ajuda i el [[senat romà]] va intervenir convencent el [[59 aC]] a Ariovist de suspendre les conquestes a la Gàl·lia a canvi d'oferir a proposta de Juli Cèsar, el títol de ''Rex atque amicus populi romani'' (''rei i amic del poble romà''). Ariovist, però, van continuar atacant als veïns gals amb creixent crueltat, per induir-los a buscar l'ajuda militar a Cèsar.
Linha 33 ⟶ 36:
==Moviments previs==
[[Fitxer:Campagne Alsace -58.png|thumb|250px|left|Moviments previs a la batalla]]▼
En saber de l'arribada de Cèsar, Ariovist va enviar els seus ambaixadors per mostrar al general romà la seva disponibilitat per entrevistar-se als de cinc dies, i Cèsar no va rebutjar la proposta, pensant que Ariovist podria repensar-se les seves decisions, però l'entrevista va fracassar i Cèsar es va retirar.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I, 46</ref>
Linha 38 ⟶ 42:
==Desenvolupament tàctic==
▲[[Fitxer:Campagne Alsace -58.png|thumb|250px|left|Moviments previs a la batalla]]
Després de diversos amb els dos exèrcits estancats, [[Ariovist]] va prendre la iniciativa, atacant del migdia fins a la nit el petit camp, i l'endemà [[Juli Cèsar]] va desplegar les sis [[Legió romana|legions]] en tres files avançant cap al campament enemic i Ariovist va ordenar a l'exèrcit per formar en columnes per tribus [[arudes]], [[marcomans]], [[tribocs]], [[vangions]], [[nèmets]], [[sedusis]] i [[sueus]], que quedaven envoltades de carros i carruatges.
| |||