La Bonne: diferència entre les revisions

El '''Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison''', CCD, és un [[centre cultural]] al [[Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera|barri de Sant Pere]] de [[Barcelona]] dedicat a la trobada, l'intercanvi i la creació, i que recull les aportacions [[cultura]]ls promogudes per dones en tots els àmbits. Porta el nom de [[Francesca Bonnemaison i Farriols]]. Disposa d'una sala de trobada, la sala d'actes, la sala Àgora, la sala Rosa Vallespir, aules- taller, la sala de postproducció i un estudi de so. Algunes de les seves activitats i serveis són: la [[ràdio]] del CCD, [[Exposició (esdeveniment)|exposicions]], publicacions, [[audiovisual]]s, cursos i tallers, conferències, presentacions de llibres, i [[recital]]s. És un edifici de [[Barcelona]] protegit com a [[Bé Cultural d'Interès Local]].

És el successor de l'''Institut de Cultura i [[Biblioteca Popular de la Dona]]'', fundat el març de [[1909]] per Francesca Bonnemaison,<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=e0bd2a0646f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e0bd2a0646f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default ''La biblioteca popular Francesca Bonnemaison''] al web de la [[Generalitat de Catalunya]], per Isabel Segura Soriano. Consulta: 17/1/2014</ref> que va ser el primer centre a Europa dedicat exclusivament a la formació cultural i laboral de les dones, al temps de la [[Mancomunitat de Catalunya]]. Al portal d'entrada s'hi pot veure una inscripció amb el nom de l'antiga institució, que va ocuparocupava l'edifici el 1922 i va ser suprimida després de la guerraGuerra civil.

Amb el lema "Tota dona val més quan lletra aprèn", l'objectiu de Francesca Bonnemaison anava més enllà de les simples lectures (les novel·les eren una de les parts del fons de la biblioteca que sortia més en préstec). Amb cursos, conferències i la borsa de treball, volia que les [[dona|dones]], adquirint una millor educació, poguessin ocupar professions que estaven reservades als [[home]]s. AlsEn els cursos es podia aprendre idiomes, [[dactilografia]], [[modista|modisteria]], [[música]], [[art]], [[Gastronomia|cuina]], [[comerç]], [[fotografia]], [[delineant|delineació]], etc.

L'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona està ubicat a tocar de la Via Laietana, a l'inici del carrer Sant Pere més Baix. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, consistent en una àmplia planta baixa, una planta principal i una segona planta una mica més petita. A l'interior, hi ha un ampli pati centrat.<ref name="ipac"/>

La planta baixa és un dels elements més remarcables de l'immoble. En ell hiHi podem observar un gran portal [[dovella|adovellat]] d'intradós, amb una placa a la clau on hi figura la llegenda " Institut de Cultura i Biblioteca Popular per la Dona". L'aparell d'aquest tram, i de més amunt, és de blocs regulars ben escairats, amb perfils de guix que li confereixen un aspecte encara més ordenat. Flanquejant l'esmentat portal, hi ha dues grans obertures amb arc escarseescarser, [[llinda]] marcada i forja completa. La planta principal presenta tres grans obertures emmarcades i amb llinda de pedra d'una mida major i més regular que l'aparell general. Tenen balcó amb sòl de ceràmica vidrada i la barana és de composició senzilla. El segon pis, ja molt més senzill, només presenta quatre obertures una mica desplaçades del centre, cosa que provoca un buit central.<ref name="ipac"/>

Aquest edifici és un bon exemple d'evolució dels trets arquitectònics. Per una banda, alguns trets de la façana com ella porta, l'aparell i el pati interior, es poden correspondre amb una construcció noble dels segles XVI o XVII. Altres elements com les finestres de la planta baixa i els balcons, poden correspondre's amb una reforma del XVIII. A mitjans del XIX, a més, es feren reformes tant a la façana com al pati central i s'inclogué una [[capella (arquitectura)|capella]] amb pintures de Josep Obiols. Amb aquesta llarga història arquitectònica, l'estat de conservació de l'immoble, en ple ús, es pot considerar bastant bo.<ref name="ipac"/>

Aquesta façana, amb balcons de [[ferro forjat]] i rajoles dels segle XVIII al pis principal, es veié lleugerament afectada el 1857 per una reforma dirigida pel mestre d'obres Josep Fontseré i Mestres. El pati, amb escala protegida per una llotja, degué ser renovat el 1922 quan, per tal d'instal·lar a l'edifici l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, ,institució fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer, es reformà la part vella -al seu principal hi ha encara la biblioteca- i es construí la resta de l'extens conjunt, amb façana al carrer de Verdaguer i Callís, que inclou una [[capella (arquitectura)|capella]] amb pintures de Josep Obiols. A la clau del portal hi ha encara un escut amb el nom de la institució, que va ser suprimida després de la guerra. Els locals van passar aleshores a la Diputació que, des dels anys setanta, els destina a Institut del Teatre. Aquest ha estat remodelat el 1986 per Víctor Argentí, operació en què se'l dotà de dos nous espais teatrals.<ref name="ipac"/>

* {{oficial|http://www.labonne.org}}.