Paulo Leminski: diferència entre les revisions

40 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Correcció lingüística
(resolc enllaç a desambiguació)
m (Correcció lingüística)
| tipus_infotaula = escriptor
}}
'''Paulo Filho Leminski''' ([[Curitiba]], [[Estat de Paranà|Paranà]], [[24 d’agostd'agost]] de [[1944]] - [[7 de juny]] de [[1989]]) fou un [[poeta]], [[novel·lista]], [[traductor]], assagista i biògraf [[brasil]]er. Va ser un dels escriptors més influents a la poesia brasilera des dels anys vuitanta fins avui.
 
== Biografia ==
Leminski, fill de pare polonès i mare negra neix el 24 d’agostd'agost de 1944 a Curitiba. El 1959 ingressa al Monestir de Benedictino São on aprèn llatí, teologia, filosofia i literatura clàssica. El 1963 viatja a Belo Horizonte, a la Setmana de Poesia de Vanguardia, en la qual també varen participar Haroldo de Campos, Augusto de Campos i Décio Pignatari, i és influenciat pel grup de poesia concreta. El 1964 Leminski publica els seus primers poemes a la revista del grup de poesia concreta ''Invenção.'' Durant aquest any va tenir lloc un cop d’estatd'estat que va fer caure el govern democràtic de João Gulart, i es va implantar un nou govern modern i autoritari que no seguia els esquemes de l’autoritarismel'autoritarisme militar. Aquest fet va tenir com a conseqüència una desorientació per part dels intel·lectuals brasilers i va impedir qualsevol projecte polític-cultural.
 
El 1968 va conèixer a Alice Ruiz, la qual serà la seva futura esposa i amb la qual tindrà tres fills. Aquest mateix any escolta l’inicil'inici del moviment musical tropicalista de Caetano Veloso, Gilberto Gil, Nara Leão, Tom Ze i Gal Costa. El 1975 publica ''Catatau'', la seva primera novel·la, on es relata un viatge imaginaria de René Descartes a les costes del Brasil, i de la qual es varen imprimir dos mil exemplars. El 1980 publica dos llibres de poesia ''Polonaises y Não fosse isso e era menos'' i ''Não fosse tanto e era quase''. El 1981 comença a col·laborar a la revista ''Veja,'' on publica diverses ressenyes, i el 1983 publica ''Caprichos & Relaxos''. També escriu diverses biografies i la introducció de ''Hojas de Hierba'' de Walt Whitman. El 1984, entre altres coses, publica la seva segona novel·la ''Agora que são elas'', i el 1986 el seu primer llibre d’assaigsd'assaigs ''Anseios crípticos''. El 1987 publica el seu últim llibre de poemes en vida: ''Distraídos venceremos''. El 1988 s’instals'instal·la a San Pablo, ja que per aquell any estava molt malalt per culpa de la beguda, i el 7 de juny de 1989 mor per una cirrosi hepàtica.
 
Pòstumament es varen editar: ''La vie en close'' (1991), ''Metaformose'' (1994), ''O ex-estranho'' (1996), ''Anseios
crípticos 2'' (2001), ''Gozo fabuloso''
(2004) i una reedició de ''Catatau'' (2005). A més, és important saber que va estudiar la cultura japonesa, i que per això feia una escriptura entre concreta i oriental. 
 
== Estil literari ==
La figura de Leminski ha estat moltes vegades polèmica, ja que per una part, alguns el defineixen com un poeta popular, sense massa preocupació per la reflexivitat i el rigor formal. Mentre que altres el defineixen com un poeta maldit, pel seu contacte amb la beguda i les drogues, i pel seu caràcter formal. No obstant, és innegable que Leminski va treballar la línia formal, sobretot pel seu contacte inicial amb la poesia concreta, i que va ser un escriptor paradoxal, ja que a ell mateix no l’interessaval'interessava mostrar una obra d’homogeneïtatd'homogeneïtat teòrica. Així que mostra el desgast d’unad'una tradició, i tal com va dir Roland Barthes, l’imaginaril'imaginari de Leminski consisteix a compondre diverses màscares que es proposen sortir del camí predeterminat que la tradició ha imposat a cada gènere i registre lingüístic. Llavors, aquest autor es defineix com experimental, tant en l’aspectel'aspecte formal com al contingut.
 
La seva poètica es caracteritza per un exercici constant d’hibridismed'hibridisme poètic i de constant reinvenció. Així instaura un nou ordre, en el qual conflueixen diversos llenguatges i tradicions. Cal esmentar, que en aquell moment va tenir lloc un moviment de desaparició de moviments literaris i de grups poètics organitzats, la qual cosa va significar el començament de nous camins propis per a molts poetes i artistes. La seva essència poètica resideix en el fet que es va caracteritzar per la pràctica formal i per la materialitat de la paraula, en tant que món autònom, sense renunciar a la poesia com expressió directa de la realitat i com llenguatge de l’experièncial'experiència.
 
A més va experimentar barrejant diversos gèneres, donant així a la seva obra un caràcter fragmentari i obert, que fuig dels criteris establerts i dels models d’organitzaciód'organització legitimats. Aquesta essència també es veu en la seva prosa, on Leminski es desentén de la línia recta de temps i d’espaid'espai, i la qual combina amb altres formes que no obeeixen a cap ordre narratiu establert.
 
Per tant, l’obral'obra de Leminski es caracteritza principalment per treballar amb la idea de límit i dissolució, i per moure’smoure's sempre entre dos extrems: entre prosa i poesia, entre erudit i popular, entre informació i comunicació, i entre allò llegible i intel·ligible. A més, tot i ser una obra aparentment desorganitzada, Leminski va gaudir d’unad'una llibertat narrativa, ja que va trobar moltes vies creatives diferents, que es creuen entre elles i donen lloc a un llenguatge híbrid en moviment. 
 
== Llista d'obres ==